“Al Tribunal Constitucional li ha caigut el mort”. L'oposició denunciava ahir que amb l'aprovació definitiva per part del Congrés de la reforma exprés de l'alt tribunal per poder expulsar de les institucions al president de la Generalitat, el PP ha consumat un acte de “covardia”, pel fet que alguns partits consideren que el president espanyol s'amaga darrera aquest l'òrgan judicial per no haver d'actuar ja sigui per la via del diàleg o aplicant l'article 155 de la Constitució –que permet dissoldre l'autogovern– perquè que és una mesura que els resulta “incòmoda”. El debat va posat de manifest el neguit del grups contraris a la reforma els quals constataven que amb l'enéssima utilització política de l'alt tribunal, s'amplia l'esvoranc que actualment existeix entre Catalunya i Espanya i, sobretot, s'enterra qualsevol possibilitat de diàleg pel fet que els populars deixen clar que no abandonaran la línia dura i “intransigent” que ha marcat la legislatura.
El PP, amb l'únic suport dels dos diputats d'UPN i Foro Asturias, va consumar una reforma que l'1 de setembre va voler usar per engegar la campanya electoral de Xavier García Albiol des dels despatxos del Congrés, segons subratllaven els grups, que insistien en el “nyap” i el “despropòsit” que s'estava aprovant, atès que ni el mateix grup de Rajoy tenia intenció de camuflar que l'únic destinatari de la norma que permet multar i inhabilitar càrrecs públics que no compleixin les sentències del TC són els actors principals del procés català, i més concretament, Artur Mas. “Vostès estan francament embogits”, exclamava el republicà Joan Tardà tot acomiadant el debat avisant que “ja poden anar construint presons” que “no els tenim cap por”.
Ahir, en el darrer tràmit del Congrés, els grups catalans de CDC, Unió, ICV i ERC van coincidir en l'anàlisi finalista d'aquesta reforma tot denunciant que aquest tipus “d'amenaces” només serveix per “agreujar” la situació i per deixar encara més en evidència un tribunal que ara més que mai “ha quedat tocat de mort”. “Pensen que és adequat derivar la responsabilitat política d'aquest govern als tribunals?”, etzibava la representant d'Unió, Montse Surroca, després de recordar la recent imputació dels alts càrrecs de la Generalitat pel 9-N.
Per part de CDC, Carles Campuzano va aprofitar per denunciar la “cultura autoritària” de la dreta espanyola ,que queda ben retratada en aquesta reforma, emfasitzava. “La qüestió catalana és una qüestió democràtica” que no es resolt amb actituds despòtiques, concloïa. També Joan Coscubiela va irritar la bancada popular tot assenyalant que aquest partit ve d'una cultura per la qual pensen “que qualsevol forma d'arribar al poder és legítima, fins i tot la del cop d'Estat”.
També el PP va emprar aquesta mateixa expressió, però aplicant-la a les forces independentistes catalanes, tot denunciant l'ús partidista que en fan de les símbols. “Cada vegada que fan això aproximen Catalunya a un república bolivariana”, clamava el Pedro Ramón Gómez de la Serna el qual concloïa que estan convertint Catalunya en una “anomalia, en una cosa rara”.
“Al Tribunal Constitucional li ha caigut el mort”. L'oposició denunciava ahir que amb l'aprovació definitiva per part del Congrés de la reforma exprés de l'alt tribunal per poder expulsar de les institucions al president de la Generalitat, el PP ha consumat un acte de “covardia”, pel fet que alguns partits consideren que el president espanyol s'amaga darrera aquest l'òrgan judicial per no haver d'actuar ja sigui per la via del diàleg o aplicant l'article 155 de la Constitució –que permet dissoldre l'autogovern– perquè que és una mesura que els resulta “incòmoda”. El debat va posat de manifest el neguit del grups contraris a la reforma els quals constataven que amb l'enéssima utilització política de l'alt tribunal, s'amplia l'esvoranc que actualment existeix entre Catalunya i Espanya i, sobretot, s'enterra qualsevol possibilitat de diàleg pel fet que els populars deixen clar que no abandonaran la línia dura i “intransigent” que ha marcat la legislatura.
El PP, amb l'únic suport dels dos diputats d'UPN i Foro Asturias, va consumar una reforma que l'1 de setembre va voler usar per engegar la campanya electoral de Xavier García Albiol des dels despatxos del Congrés, segons subratllaven els grups, que insistien en el “nyap” i el “despropòsit” que s'estava aprovant, atès que ni el mateix grup de Rajoy tenia intenció de camuflar que l'únic destinatari de la norma que permet multar i inhabilitar càrrecs públics que no compleixin les sentències del TC són els actors principals del procés català, i més concretament, Artur Mas. “Vostès estan francament embogits”, exclamava el republicà Joan Tardà tot acomiadant el debat avisant que “ja poden anar construint presons” que “no els tenim cap por”.
Ahir, en el darrer tràmit del Congrés, els grups catalans de CDC, Unió, ICV i ERC van coincidir en l'anàlisi finalista d'aquesta reforma tot denunciant que aquest tipus “d'amenaces” només serveix per “agreujar” la situació i per deixar encara més en evidència un tribunal que ara més que mai “ha quedat tocat de mort”. “Pensen que és adequat derivar la responsabilitat política d'aquest govern als tribunals?”, etzibava la representant d'Unió, Montse Surroca, després de recordar la recent imputació dels alts càrrecs de la Generalitat pel 9-N.
Per part de CDC, Carles Campuzano va aprofitar per denunciar la “cultura autoritària” de la dreta espanyola ,que queda ben retratada en aquesta reforma, emfasitzava. “La qüestió catalana és una qüestió democràtica” que no es resolt amb actituds despòtiques, concloïa. També Joan Coscubiela va irritar la bancada popular tot assenyalant que aquest partit ve d'una cultura per la qual pensen “que qualsevol forma d'arribar al poder és legítima, fins i tot la del cop d'Estat”.
També el PP va emprar aquesta mateixa expressió, però aplicant-la a les forces independentistes catalanes, tot denunciant l'ús partidista que en fan de les símbols. “Cada vegada que fan això aproximen Catalunya a un república bolivariana”, clamava el Pedro Ramón Gómez de la Serna el qual concloïa que estan convertint Catalunya en una “anomalia, en una cosa rara”.
