SOCIETAT
BARCELONA - 3 gener 2017 2.00 h

'CLAUS':

 

EL SECTOR ELÈCTRIC A DEBAT

Construir un model sobirà

 La configuració d'un sistema energètic per al país ha entrat en el compte enrere

 El 52,5% de l'electricitat que es produeix a Catalunya a hores d'ara té origen nuclear

 Encara queden molts deures per fer si es vol disposar d'una xarxa només de renovables

M. SARDÀ - BARCELONA
Els acords de París insten a prendre decisions amb celeritat
Falten entre 8 i 12 anys per al final de la vida útil dels tres reactors catalans

Quin és el model energètic al qual pot aspirar Catalunya tenint en compte el mapa actual del sector i en vista de les exigències de la UE sobre la reducció d'emissions de CO2? S'ha de fer una aposta per les renovables? Han de continuar les nuclears? El programa Claus, moderat per Igor Llongueres, aborda el debat amb els diputats Ferran Civit (JxSí), Sergi Saladié (CUP) i María José García Cuevas (PP), i l'exdiputat Xavier Sabaté (PSC), als quals acompanya com a expert Mariano Marzo, catedràtic d'estratigrafia i professor de recursos energètics i geologia del petroli a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona.

En compliment dels acords de París, Europa s'ha compromès a reduir les emissions de CO2 i altres gasos d'efecte hivernacle en un 40% l'any 2030 respecte als nivells del 1995. El defensors de l'energia nuclear argumenten que l'única manera possible de complir amb el compromís és fer servir aquesta energia, ja que les renovables són massa cares i massa discontínues. “Tècnicament, és possible arribar-hi sense energia nuclear, però falta ambició política per fer-ho. Des del Parlament de Catalunya hauríem de començar a dissenyar un nou model, i el Pacte Nacional per la Transició Energètica, que ara tenim damunt la taula, ens dona l'oportunitat de començar a debatre'l”, assenyala Civit. També Sabaté creu que “és possible prescindir de les nuclears”, i posa com a exemple Alemanya: “Si seguíssim la mateixa pauta que ells, que tenen 40 gigawatts d'energia solar instal·lats, aquí n'hauríem de tenir 4, que és l'equivalent nominal a quatre nuclears. Amb això, més l'eòlica i altres renovables, podríem substituir una energia molt cara, subvencionada i perillosa.”

Des del PP, García Cuevas remarca: “Tenim uns requeriments de potència, d'energia i de continuïtat en el subministrament que les renovables lamentablement no ens poden donar, perquè tenen limitacions en la potència i en la producció. La garantia de subministrament ens l'ofereixen ara les nuclears. Si volem complir amb els acords de París i mantenir l'actual societat del benestar, no tenim més remei que mantenir-les”, assegura. El debat, per Saladié, va més enllà del compromís amb París, “perquè l'energia elèctrica és només una part del consum energètic total”. Segons ell, “la nuclear, pel que fa a l'energia elèctrica, només representa un 8% quant a potència instal·lada; per tant, podríem dir que és una energia marginal i absolutament prescindible”.

Marzo, expert convidat al debat, puntualitza que a Catalunya, el 2014, l'energia nuclear va representar el 27,2% del total de l'energia consumida, mentre que respecte a la producció va suposar un 52,5%. El 15,7% va correspondre a cicles combinats de gas natural, mentre que les renovables es van situar en el 15,7%. Segons Marzo, “tenim un sistema elèctric net perquè renovables més nuclear fan un total d'un 68,2%. Podem millorar molt les renovables, però haurem de mantenir aquesta base per complir amb el compromís”. I assenyala: “A la població se li ha transmès un missatge antinuclear sense dir-li que una de cada dues bombetes s'encén per aquesta energia. És urgent prendre una decisió basada en la realitat: el 52,5% de l'electricitat que es produeix a Catalunya té un origen nuclear.”

La vida de les nuclears

D'altra banda, només falten entre vuit i dotze anys perquè finalitzi la vida útil dels tres reactors catalans, i encara menys (2020 i 2021) per a la fi dels permisos d'explotació. Hi ha cap alternativa? García Cuevas explica: “El concepte de 40 anys de vida útil d'un reactor prové del fet que l'agència reguladora dels Estats Units concedeix una primera llicència per a aquest període i després allarga la llicència 20 anys més si la valoració de la seguretat és positiva. A l'Estat tenim un model diferent: es concedeix una primera llicència d'operació, i cada deu anys el Consell de Seguretat Nuclear avalua la seguretat i les condicions de funcionament i prorroga o no la llicència durant deu anys més. Nosaltres som partidaris que continuï funcionant així.” En canvi, per Saladié, “la nuclear és una energia en clar retrocés a escala mundial”. “Hi ha una dada irrefutable, i és l'edat mitjana de tancament dels reactors mundials, situada en 25 anys. Les nuclears que tenim ja tenen 30 anys de mitjana”, hi afegeix.

Sabaté és taxatiu amb relació al manteniment de les nuclears: “S'han de tancar. Hi ha prou cicles combinats a l'Estat espanyol i a Catalunya per cobrir la demanda. Hem de fer com a Alemanya.” Tanmateix, García Cuevas puntualitza que “Alemanya tanca les nuclears, però reforça la interconnexió amb França, on compra energia nuclear”, i assegura que això “és una hipocresia política”. Civit indica que “les renovables donaran més de si sempre que hi hagi voluntat política”. Defensa l'autoconsum i assegura: “Hem d'anar cap a un model de sobirania energètica en què hi hagi accessibilitat de la producció i en què els ciutadans siguem tant productors com consumidors, i que l'accés a l'energia sigui un bé indestriable en l'estat del benestar que tots volem. Si hem fet els deures, no tindrem necessitat de renovar els permisos.” Marzo no dubta de quin serà el futur: “Amb el que s'ha fet políticament a Catalunya fins ara, i si no ens donem molta pressa, estem condemnats a anar cap a la prolongació de la vida útil de les nuclears.”

Però s'ha d'imposar al territori la ubicació d'instal·lacions de renovables? Per Civit, “s'ha de dialogar, però sobretot tots hem de fer un canvi de model de mobilitat”. Sabaté, en canvi, assegura: “S'han de posar allà on hi hagi el recurs, amb una planificació i un lideratge clars, amb compromisos del govern amb els territoris. L'energia es produirà de manera distribuïda i, per tant, hem d'animar perquè les inversions no les facin només les grans companyies, sinó que es puguin fer des del territori i fins i tot cadascú a casa seva.” El que cal, per Saladié, és que “aquest recurs pugui ser gestionat per la gent dels territoris, com s'està fent a Dinamarca i Alemanya; que la ciutadania se n'apoderi i el pugui gestionar”. García Cuevas demana “sensatesa i realisme”, i afirma que “l'autoconsum no està prohibit”. Pots consumir i produir sense pagar, però si estàs connectat a la xarxa per a quan necessites energia, llavors has de pagar un impost”, hi afegeix. Marzo tanca el debat amb contundència: “Hi ha poca previsió per a una cosa tan important com l'energia, que és la base de la sobirania i del model productiu. L'energia ha de tenir la màxima prioritat estratègica de l'acció de govern.”

Lamentablement, els requeriments que tenim de potència, energia i continuïtat en el subministrament no ens els poden donar les renovables
María José García Cuevas
DIPUTADA AL PARLAMENT DE CATALUNYA PEL PP
L'edat mitjana de tancament dels reactors mundials està situada en 25 anys. Les nostres nuclears ja tenen 30 anys de mitjana
Sergi Saladié
DIPUTAT AL PARLAMENT DE CATALUNYA PER LA CUP
L'energia és la base de la sobirania i ha de tenir la màxima prioritat estratègica de l'acció de govern
Mariano Marzo
CATEDRÀTIC D'ESTRATIGRAFIA I PROFESSOR DE RECURSOS ENERGÈTICS I GEOLOGIA DEL PETROLI A LA FACULTAT DE GEOLOGIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
Hem d'anar cap a un model en què hi hagi accessibilitat de la producció i en què els ciutadans siguem tant productors com consumidors
Ferran Civit
DIPUTAT AL PARLAMENT DE CATALUNYA PER JXSÍ
S'han de tancar les nuclears. Hi ha prou cicles combinats a l'Estat i a Catalunya per cobrir la demanda. Hem de fer com a Alemanya
Xavier Sabaté
EXDIPUTAT AL PARLAMENT DE CATALUNYA PEL PSC

Escasses opcions

A Catalunya tenim un percentatge altíssim de generació elèctrica amb nuclear. En vista d'això, Mariano Marzo resumeix les opcions presentades pels convidats: “La primera és un abandonament ràpid, a l'estil d'Alemanya, apostant per les renovables amb el suport del gas natural com a combustible de transició. Amb aquesta opció no rebaixaríem les emissions, perquè se substituiria la nuclear pel gas. La segona és el tancament de les tres centrals existents a Catalunya a mesura que vagin complint els 40 anys de disseny i reemplaçar-les per renovables amb el suport del gas i un model de xarxa diferent. Catalunya, però, en el moment polític en què està, no pot prescindir del 50% de l'energia. La tercera seria l'allargament de la vida útil de les nuclears. I la quarta, la construcció de noves nuclears, un fet que la població no acceptaria. Hem pecat per omissió, per no tenir una política energètica clara que ens digui què hem de fer amb les nuclears. No s'ha treballat per fer la substitució. Per María José García Cuevas, “Catalunya va perdre el tren de les renovables per incapacitat política del govern tripartit, pels enrevessats tràmits que va imposar i per l'oposició territorial”.