OPINIÓ
3 gener 2018 2.00 h

KEEP CALM

3 de juny

MARTÍ GIRONELL
Si JxCat i ERC no van a l’una, quan se n’adonin ja no quedarà país pel qual lluitar

No, no m’he equivocat. Ja sé que avui és 3 de gener i que encara falten sis mesos per al 3 de juny. Si he triat aquest títol és perquè fa dies que sento que és una de les dates probables en què es podrien tornar a celebrar eleccions. Això sempre que no s’hagi aconseguit investir cap president. De moment, però, cap dels actors de l’independentisme en vol parlar obertament. No m’estranya. Seria reconèixer i admetre el fracàs. L’objectiu és arribar a principis de febrer amb el govern constituït que permeti investir president i obrir una nova etapa. Si la realitat –amb l’ajuda de les lleis espanyoles– s’imposa, hauria de ser amb un nou president de la Generalitat. Però ja ho veurem. Ja que, a part de les negociacions i els pactes, tot depèn. I no només del que passi demà. Si Oriol Junqueras surt de la presó, els republicans aplicaran l’argument de restituir el govern legítim –destituït pel 155– que ha exhibit Junts per Catalunya per defensar que, si Puigdemont no pot tornar, qui ha d’assumir la presidència de la Generalitat és el vicepresident. Però, i si el president Puigdemont torna, que és molt probable, ja que no hi té res a perdre, al contrari, què passa? ERC no li donarà suport per investir-lo de nou en el càrrec perquè es pugui restituir allò que ens van prendre per força i que les urnes han permès rescabalar? Els moviments que es veuen no fan ser precisament optimistes. És decebedor i m’entristeix veure com des d’una banda i l’altra es van distanciant més les posicions i no pas acostant-se, com hauria de ser desitjable en un moment d’autèntica emergència nacional. Cada vegada tinc més clar que protagonitzen una segona part de La vida de Brian a la catalana on les faccions palestines es perdien en disquisicions estèrils en comptes d’anar plegades amb un objectiu comú. I així acabaran dividits. Quan se n’adonin ja no quedarà país pel qual lluitar perquè l’hauran perdut pel camí. Per això crec que, si aquests dies no s’hi posen de veritat, abans del que ens pensem ens abocaran a les urnes. I diuen que podria ser el 3 de juny.