ARTICLES
EDITOR D'ELDIMONI.COM - 3 febrer 2016 2.00 h

TRIBUNA

Ponts de metàfora

MANEL MESQUITA - EDITOR D'ELDIMONI.COM

Es fan i desfan actualment més mercats medievals a viles i ciutats catalanes que es varen fer en tota l'edat mitjana. La mateixa apreciació m'assalta ara quan escolto i llegeixo, per boca i ploma de generadors d'opinió, la solució màgica de posar un pont a les nostres vides per transitar més fàcilment per aquests paisatges sembrats d'entrebancs. M'explico.

“Si fos pels que els reivindiquen, faltaria territori o sobrarien ponts

Remuntem-nos dos anys enrere, al febrer de 2014, quan el comte de Godó, Javier, va organitzar un sopar a casa seva amb l'encara príncep Felip i els integrants del fòrum Pont Aeri per intentar “establir ponts entre Catalunya i Espanya” (titular de La Vanguardia). Aquell mateix any, a l'octubre, Mariano Rajoy emprava el català públicament i per escrit en un llarg article que servia per donar la benvinguda a l'edició .cat d'elpais.com: “Els ponts del diàleg” era el títol, també es citava “la gran ploma de Gaziel” i contenia frases de l'estil “volem donar vigència a aquests ponts del diàleg que se sustenten sobre els pilars de la llei”.

Però la sobreexplotació de la metàfora s'ha fet abusiva aquest any passat, especialment d'ençà les plebiscitàries. L'Ara titulava el novembre una informació d'aquesta manera: “Mas, davant dels Nobel de la Pau: «No més murs, sinó ponts per la llibertat».” Fins i tot “La CUP i JxSí refan ponts”, segons el digital elMón.cat del desembre, o al manifest de suport a Duran: “Necessitem polítics i partits que basteixin ponts de diàleg i negociació.” La darrera aportació a l'enginyeria que ens ocupa l'ha posat Miquel Iceta fa deu dies: “No volem fronts, volem ponts.”

La contaminació lingüística està impregnant altres àmbits del dia a dia menys prosaics; a quatre columnes, a portada, per explicar com treballa el consell de savis de la comunitat gitana de Figueres, l'edició gironina d'El Punt Avui obria amb un rotund “Construint ponts de diàleg”. I per si no en tinguéssim prou, capficats com està tothom a bastir-los de tota mena i material, va i surt “l'home que construïa ponts” Manuel Milián Mestre (presentat així en aquest diari) i publica el llibre Els ponts trencats i afirma que “sense ponts no hi ha política, hi ha garrotades!”.

FArt!, de tants ponts de metàfora, amb el del pessebre per salvar el paper de plata en fem prou (ep!, ahir va ser la Candelera)... Establir, sustentar, construir, refer, mantenir, voler, bastir... que fàcil (i gratuït) que resulta aixecar infraestructures en aquest país. Si fos pels que els reivindiquen, faltaria territori o sobrarien ponts.

Possibilitats de ser concrets ja n'hi ha, ja: establir un pont real amb els refugiats, restaurar el pontet del Diable de Torà (Segarra), construir la passera sobre el riu Onyar a Mas Ramada (Girona), reconstruir el pont del Dimoni sobre el Güell a Santa Eugènia de Ter (Gironès)...