POLÍTICA
BARCELONA - 3 març 2017 2.00 h

La CUP defensa que s'aprovi una llei singular per al referèndum

 La formació anticapitalista aposta per una norma separada de la de transitorietat jurídica

 Sosté que hi haurà una etapa de “legalitat intervinguda”

ODEI A.-ETXEARTE - BARCELONA

Dues lleis i no una. La CUP va fer arribar ahir un document de reflexió a la militància en què advoca perquè el referèndum es reguli amb una llei separada de la de transitorietat jurídica. Tot i que les dues normes es podrien aprovar en una mateixa sessió parlamentària, els cupaires sostenen que la regulació seria d'aquesta manera més “ordenada” i, en una referència no explícita a la formació en gestació dels comuns, afirmen que podria afavorir la consecució de més suports al referèndum que no es podrien “arrossegar” a la llei de transitorietat. Segons fonts de JxSí, la fórmula legislativa del referèndum i de la desconnexió encara no s'ha pactat. Els dos grups, tanmateix, serien partidaris de fer-ho en funció de l'objectiu de sumar-hi el suport dels comuns. Un extrem que, d'acord amb aquestes fonts, encara s'hauria de concretar. Fins ara, l'opció que hi havia sobre la taula era una gran llei de desconnexió que incorporava la regulació del referèndum, tenint en compte que aquesta part entraria en vigor abans i la desconnexió se supeditaria a una victòria dels partidaris de la independència en la votació, tal com va avançar El Punt Avui el novembre passat.

La CUP no es va voler pronunciar sobre la reforma del reglament del Parlament que promulga JxSí per permetre que una proposició de llei que no tingui l'aval de tots els grups es pugui aprovar per lectura única. És a dir, en una sola votació al ple, estalviant-se tota la tramitació ordinària. Un mètode per encarrilar parlamentàriament la desconnexió que CSQP ha criticat amb contundència. Darrere d'aquesta qüestió hi ha un debat més profund que la CUP aborda en el document.

La formació anticapitalista argumenta que no es pot passar de la llei espanyola a la llei catalana amb la netedat amb què ho defensa JxSí. D'una banda, al·lega que no hi pot haver una ruptura de la legalitat sense una proclamació prèvia d'independència que, al seu torn, tampoc és viable sense haver guanyat abans el referèndum. “L'ordre dels factors és important i no pot ser invertit”, raona. D'altra banda, planteja que en l'etapa de trànsit hi haurà una “legalitat intervinguda” i la convivència amb un “estat autoritari de dret”. Això vol dir que al mateix temps que s'aprovi la llei catalana que reguli el referèndum es produirà la preceptiva suspensió del Tribunal Constitucional, de manera que la “la legalitat de cobertura del referèndum no arriba a ser completa”. En aquesta etapa, la CUP considera que l'actuació de l'Estat serà “il·legítima” i justificarà la pràctica d'“accions d'unilateralitat”, si és necessari “en el marc de la desobediència civil o de la desobediència institucional o d'ambdues coses alhora”. La CUP admet que el full de ruta està en “modificació permanent” i troba “lògic” que n'hi hagi més “per la dinàmica dels pròxims mesos”. Un semestre marcat pels casos judicials relacionats amb el procés.

Petició perquè el Parlament denunciï Camacho

La CUP va demanar ahir a la mesa del Parlament que denunciï l'encara presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, per “faltar a la veritat” en seu parlamentària sobre el cas de la Camarga. La formació anticapitalista argumenta que les darreres informacions publicades a Público, que assenyalen que ella estava el cas de l'enregistrament i que el detectiu que va posar el micròfon al ram de flors va pagar el dinar. Per la CUP, tot plegat demostra que Camacho no va dir la veritat en la seva compareixença a la comissió d'investigació sobre el frau i la corrupció, on va declarar que no sabia que la conversa que va mantenir amb Victoria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola, era enregistrada.

La CUP recorda que l'article 502 del codi penal fixa que qui falti a la veritat en una comissió d'investigació parlamentària “comet un delicte” amb una pena d'entre sis mesos a un any de presó o una multa.