POLÍTICA
BARCELONA - 3 abril 2019 2.00 h

El TSJC estreny el setge a Torra

 Admesa a tràmit la querella de la fiscalia contra el president per desobediència

 El cap de govern promet anar fins al final davant la repressió: “Hem decidit viure sense por”

 Un magistrat proposat pel tripartit instruirà la investigació

EMILI BELLA - BARCELONA

L’engra­natge poli­ti­co­ju­di­cial per inha­bi­li­tar Quim Torra es va sin­cro­nit­zant. El Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia (TSJC) va adme­tre ahir a tràmit la que­re­lla pre­sen­tada la set­mana pas­sada per la fis­ca­lia con­tra el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat que l’acusa de deso­bediència per, pre­sump­ta­ment, haver desoït l’ordre de la Junta Elec­to­ral Cen­tral (JEC) de reti­rar els llaços grocs i les este­la­des dels edi­fi­cis públics, a instàncies de Ciu­ta­dans.

Torra va sig­nar a la tarda la noti­fi­cació de la que­re­lla de la fis­ca­lia per deso­bediència i va piu­lar: “Davant d’un Estat auto­ri­tari, hem deci­dit viure sense por. Amb la lli­ber­tat d’expressió, fins a les últi­mes con­seqüències.”

En una inter­lo­cutòria de set pàgines, el tri­bu­nal admet a tràmit la que­re­lla i designa Car­los Ramos com a ins­truc­tor de la causa. Es tracta de l’únic magis­trat de la sala civil i penal del TSJC esco­llit a pro­posta del Par­la­ment. Con­si­de­rat pro­gres­sista, té una car­rera de vint anys com a fis­cal a l’esquena. Està espe­ci­a­lit­zat en delinqüència econòmica i va inves­ti­gar l’excon­se­ller Jordi Pla­nas­de­munt, l’empre­sari Javier de la Rosa, l’exjutge Lluís Pas­cual Este­vill o el cas Palle­rols. Més recent­ment, va for­mar part del tri­bu­nal que va jut­jar el pre­si­dent Artur Mas pel procés par­ti­ci­pa­tiu del 9-N.

El ple de la cam­bra va pro­po­sar una terna for­mada per Ramos i els advo­cats Ester Cape­lla i Josep Maria Gasch, amb els vots del tri­par­tit (PSC, ERC i ICV), l’opo­sició de l’extinta CiU i l’abs­tenció del PP. El ple del Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial (CGPJ) va triar Ramos el 2004 en subs­ti­tució de Lluís Puig Fer­riol, que s’havia jubi­lat. Va obte­nir tretze vots a favor, enfront dels tres que va reco­llir l’avui con­se­llera de Justícia del govern de Torra.

“Presència delic­tiva”
Després de rebre un ultimàtum de la JEC el 18 de març, el pre­si­dent es va reme­tre a les reco­ma­na­ci­ons del Síndic de Greu­ges i va subs­ti­tuir la pan­carta a favor dels pre­sos polítics del balcó del Palau de la Gene­ra­li­tat amb el llaç groc per una altra amb un llaç blanc i una franja ver­me­lla.

Una nova reso­lució de la JEC, la que va acor­dar dur el cas a la fis­ca­lia, orde­nava als Mos­sos d’Esqua­dra reti­rar els símbols de suport als repre­sa­li­ats i obrir un expe­di­ent san­ci­o­na­dor al pre­si­dent.

La inter­lo­cutòria del TSJC con­clou que, segons el relat que fa el fis­cal Fran­cisco Bañeres, la suc­cessió de car­tells “pre­senta a pri­oriuna presència delic­tiva” que aporta “un prin­cipi de prova”, i per això l’accepta a tràmit. Con­tra aquesta reso­lució només cap recurs de súplica davant la mateixa sala civil i penal del TSJC.

En con­cret, Bañeres denun­ci­ava que Torra va deso­beir de forma “cons­ci­ent i deli­be­rada” el man­dat de la JEC i que va man­te­nir, “encara que fos de manera enco­berta”, símbols i car­tells “de la mateixa natu­ra­lesa ideològica i par­ti­dista, repre­sen­ta­tiva única­ment dels postu­lats d’una part de la soci­e­tat” que els ante­ri­ors. El fis­cal remar­cava que el reque­ri­ment de la JEC va ser “clar i exprés” i, alhora, “rei­te­ra­da­ment desatès”. El pre­si­dent va res­pon­dre amb la pre­sen­tació d’una que­re­lla con­tra la JEC.

El por­ta­veu adjunt de Junts per Cata­lu­nya, Edu­ard Pujol, va denun­ciar una nova “regressió de drets”: “Ferms, tos­suts i forts en la defensa dels drets ele­men­tals.” Va insis­tir que els llaços grocs no són símbols par­ti­dis­tes, sinó de denúncia de la vul­ne­ració de drets civils i soci­als que recor­den l’existència de pre­sos polítics i exi­li­ats.

La dipu­tada de la CUP Maria Sir­vent va con­dem­nar “qual­se­vol atac al sobi­ra­nisme i als drets soci­als i polítics del poble de Cata­lu­nya”: “Cri­ti­quem aquesta deriva auto­ritària i repres­siva pro­ta­go­nit­zada per les cla­ve­gue­res de l’Estat”, va subrat­llar.

Hi va sucar pa la ins­ti­ga­dora de la que­re­lla, la cap de l’opo­sició i can­di­data de Ciu­ta­dans a les elec­ci­ons espa­nyo­les, Inés Arri­ma­das, que va piu­lar: “Nou bany de rea­li­tat per a Torra i el sepa­ra­tisme. Per molt que Pedro Sánchez els degui les claus de La Mon­cloa, sal­tar-se les lleis i les reso­lu­ci­ons judi­ci­als té con­seqüències. La seva república ima­ginària on tin­drien impu­ni­tat no exis­teix, l’estat de dret i la justícia, sí.”

Des de Reus, també en pre­cam­pa­nya elec­to­ral, la cap de llista del PSC per Bar­ce­lona el 28-A i minis­tra de Política Ter­ri­to­rial, Merit­xell Batet, va adver­tir Torra que el govern de la Gene­ra­li­tat hau­ria d’haver com­plert “des del pri­mer moment” la reso­lució de la JEC i hau­ria d’haver-li “fet cas de manera imme­di­ata”.

LES FRASES

Hem decidit viure sense por. Amb la llibertat d’expressió, fins a les últimes conseqüències
Quim Torra
PRESIDENT DE LA GENERALITAT
Estem en una regressió absoluta de drets i l’amenaça de noves regressions es fa efectiva dia a dia
Eduard Pujol
PORTAVEU ADJUNT DE JXCAT
Critiquem aquesta deriva autoritària i repressiva protagonitzada per les clavegueres de l’Estat
Maria Sirvent
DIPUTADA DE LA CUP
Nou bany de realitat per a Torra i el separatisme
Inés Arrimadas
CANDIDATA DE CS EL 28-A