POLÍTICA
BARCELONA - 3 abril 2019 2.00 h

L’ANC vol la secessió si se supera el 50% dels vots al Parlament

 Preveu la convocatòria d’eleccions catalanes després de la condemna per “venjança” que dona per feta contra els presos

 Denunciarà els partits que refusin la unitat i insta al bloqueig i la unilateralitat si no hi ha plebiscit

XAVIER MIRÓ - BARCELONA

L’Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana (ANC) por­tarà a apro­vació de les bases el 5 de maig a Tar­ra­gona el nou full de ruta , que veu en les pro­pe­res elec­ci­ons al Par­la­ment l’opor­tu­ni­tat per fer efec­tiva la secessió si l’inde­pen­den­tisme obté més del 50% dels vots en els comi­cis. Una rup­tura que pre­veu uni­la­te­ral, perquè, adver­teix, no es pot con­si­de­rar un esce­nari de referèndum pac­tat quan els governs del PP i el PSOE han tan­cat aquesta porta i quan no hi ha hagut cap gest de dis­tensió amb els pre­sos, que pro­nos­tica que seran con­dem­nats en una sentència ven­ja­tiva.

De fet, l’ANC pre­veu que la cor­re­lació de for­ces l’endemà del 28-A a l’Estat no per­metrà “cap oferta mínima­ment digna per a l’inde­pen­den­tisme ni per al naci­o­na­lisme mode­rat” i reforçarà la inde­pendència com a única sor­tida. És l’esce­nari que demana apro­fi­tar l’ANC si con­ti­nua com fins ara la falta d’uni­tat inde­pen­den­tista i el pre­si­dent Torra acaba con­vo­cant elec­ci­ons pas­sat el cicle elec­to­ral de pri­ma­vera i cone­guda la sentència als pre­sos polítics.

El full de ruta 2019/20 de l’enti­tat jus­ti­fica abor­dar la secessió si s’obté aquest resul­tat de majo­ria de vots al·legant que creu que l’esce­nari “més pro­ba­ble” és la via uni­la­te­ral, tenint en compte que no espera que l’Estat obri cap porta a un referèndum pac­tat. Només pre­veu renun­ciar a la uni­la­te­ra­li­tat en cas que es posi sobre la taula una pro­posta de referèndum “tan­gi­ble i decla­rada, sense ambigüitats”. Un referèndum, segons l’enti­tat, en què la res­posta hagi de ser sí o no a la inde­pendència, prèvia revo­cació del judici, alli­be­ra­ment dels pre­sos i retorn dels exi­li­ats.

A diferència dels plan­te­ja­ments de JxCat i ERC, l’ANC gai­rebé des­carta el ple­bis­cit pac­tat per impos­si­ble o molt poc pro­ba­ble, i manté la via uni­la­te­ral com a sor­tida rea­lista. Per això, el full de ruta aborda la pre­pa­ració de les seves bases, però també de la resta de l’inde­pen­den­tisme, per dur-la a terme aquest cop de manera via­ble, a diferència del 27-O del 2017.

Molt crítica amb l’actu­ació de JxCat i ERC al govern i al Par­la­ment, l’enti­tat només els reco­neix com a pas posi­tiu que s’hagin plan­tat amb els pres­su­pos­tos de Pedro Sánchez perquè el seu govern s’ha negat a abor­dar el referèndum. La resta són retrets a les parau­les i als fets. Els cri­ti­quen que el Par­la­ment s’hagi “supe­di­tat” a l’auto­ri­tat de les ins­ti­tu­ci­ons espa­nyo­les i hagi dei­xat de ser “sobirà”, que s’hagi accep­tat la “no reti­rada de facto del 155” i que, en canvi, s’hagi fet un dis­curs “retòric, con­tun­dent i a vol­tes d’un radi­ca­lisme abran­dat”, però sense com­plir els com­pro­mi­sos del 21-D ni el man­dat del referèndum de l’1-O.

Els par­tits, la baula feble

L’ANC con­si­dera, doncs, els par­tits la baula més feble del movi­ment i insta la “soci­e­tat civil orga­nit­zada, unida i cons­ci­en­ci­ada” a forçar un “nou embat no vio­lent, cívic i democràtic” davant l’Estat.

L’ANC es pro­posa por­tar par­tits i enti­tats a l’acció unitària i avança que denun­ciarà públi­ca­ment i posarà en con­tra­dicció “els par­tits i actors polítics” que la des­car­tin. L’estratègia unitària ha d’estar en mans d’un con­sell de coor­di­nació que l’enti­tat pretén impul­sar. Per començar, insta els par­tits a no per­me­tre la gover­na­bi­li­tat de l’Estat ni l’apro­vació de cap mesura al Congrés a par­tir del 28-A.

Al govern, li demana rea­va­luar els plans del 2015-2017 en un con­text de no nego­ci­ació i pre­pa­rar-se per a una pos­si­ble “onada repres­siva supe­rior” a la del 155 després del 28-A. El govern també hau­ria de “regu­lar l’actu­ació dels Mos­sos” i “no cri­mi­na­lit­zar” les acci­ons d’un “grup reduït” de l’inde­pen­den­tisme amb un relat “de violència on no n’hi ha”. El Par­la­ment ha d’inves­tir Puig­de­mont i els mem­bres del “govern legítim” i res­ti­tuir-los els drets com a dipu­tats, con­clou.

Tenint en compte que ERC des­carta avui la via uni­la­te­ral i que JxCat (Crida) no hi dona pri­o­ri­tat i els dos par­tits es giren l’esquena, el repte de l’ANC a curt ter­mini sem­bla molt difícil, perquè plan­teja la uni­tat del govern, el Par­la­ment, les ins­ti­tu­ci­ons i la ciu­ta­da­nia com a con­dició impres­cin­di­ble per abor­dar amb garan­ties d’èxit els pas­sos de la secessió: reva­li­dar la decla­ració d’inde­pendència al Par­la­ment, publi­car-la en el DOGC, pro­cla­mar la República Cata­lana, dema­nar el reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal i cons­ti­tuir-se en estat per desen­vo­lu­par la llei de tran­si­to­ri­e­tat.

LES FRASES

[El 28-A] difícilment permetrà fer cap oferta digna per a l’independentisme ni per al nacionalisme més moderat
L’acció o lluita no violenta és l’eina estratègica per assolir la República Catalana
Assemblea Nacional (ANC)
FULL DE RUTA 2019/2020

Defensa civil no violenta del territori l’endemà

Més enllà d’incloure accions estratègiques ja anunciades com ara consumir productes d’empreses que no hagin boicotejat el procés, presentar candidatures independentistes a universitats, col·legis professionals, cambres, etc. i recórrer a la justícia internacional i portar als tribunals les fake news i els atacs feixistes de què sigui objecte el moviment, el full de ruta de l’ANC aborda la qüestió més incerta de cara a l’endemà d’una secessió no pactada: el control del territori. Per una banda, vol impulsar a través de les assemblees territorials els “consells locals de la República”, que, coordinats amb Waterloo, creïn un “sistema propi de governança” per mitjà de consultes constants a la ciutadania sobre els diversos afers. I, més complex i incert, “organitzar el territori” en la defensa civil no violenta, un repte que requeriria formar la població i donar-li eines per resistir “de manera indefinida”. L’ANC referma que la lluita no violenta és “l’eina estratègica per assolir la República Catalana”. Una acció no violenta que inclou “accions coercitives, de protesta, denúncia, no cooperació i desobediència civil”.