POLÍTICA
BARCELONA - 3 abril 2019 2.00 h

Un cap policial sosté que l’ús de la força va ser “mesurat”

 Un comissari de Barcelona denuncia “passivitat” dels Mossos durant l’1-O, tot i admetre que ja havien decidit actuar sense ells

 La CUP i l’advocada de Roger Español el desmenteixen sobre agressions

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

En la vui­tena set­mana del judici con­tra els inde­pen­den­tis­tes cata­lans al Tri­bu­nal Suprem, el res­pon­sa­ble de la bri­gada pro­vin­cial d’infor­mació de Bar­ce­lona de la poli­cia espa­nyola va apor­tar ahir un altre con­cepte per sos­te­nir el relat de violència de les acu­sa­ci­ons: “ambi­ent pre­re­vo­lu­ci­o­nari”. Així va defi­nir la situ­ació a Cata­lu­nya la tar­dor del 2017 el comis­sari, amb el número d’iden­ti­fi­cació 18.564, en la seva decla­ració com a tes­ti­moni. També va qua­li­fi­car de “pas­siva” l’actu­ació dels Mos­sos per atu­rar la votació de l’1-O, mal­grat que va adme­tre que dies abans, d’ama­gat de la poli­cia cata­lana, els màxims res­pon­sa­bles de la poli­cia espa­nyola i de la Guàrdia Civil van dis­se­nyar plans per actuar als cen­tres pel seu compte, com va ser.

El comis­sari va asse­gu­rar que abans del referèndum es van pro­duir “uns 80 inci­dents, dels quals 37 van ser atacs con­tra seus i alcal­des del PSC per no voler dei­xar locals per a la votació”. El cap poli­cial també va decla­rar que en el setge poli­cial a la seu de la CUP, el 20 de setem­bre del 2017, els seus agents van haver d’aguan­tar “agres­si­ons” de sim­pa­tit­zants i mem­bres del par­tit, men­tre espe­ra­ven l’ordre judi­cial per poder-hi entrar i comis­sar car­tells del referèndum, permís que mai van obte­nir. Per aquests fets, el comis­sari, com a res­pon­sa­ble del dis­po­si­tiu és inves­ti­gat per un jut­jat de Bar­ce­lona pel delicte de coac­ci­ons greus. La CUP va des­men­tir ràpida­ment el comis­sari a les xar­xes soci­als, apor­tant vídeos de per­so­nes can­tant i asse­gu­des al terra aquell 20-S, i recor­dant que no hi ha cap acu­sat per aquests fets.

En l’actu­ació del cos de la Policía Naci­o­nal durant l’1-O, el comis­sari va mani­fes­tar que els agents van actuar amb “mesura” en l’ús de la força, tot i adme­tre algun pun­tual excés, però sense recor­dar el nom­bre d’agents inves­ti­gats als jut­jats. Per jus­ti­fi­car l’ús de les pilo­tes de goma (pro­hi­bi­des a Cata­lu­nya des del 2014), en sor­tir de l’escola Ramon Llull de Bar­ce­lona, el cap de la bri­gada d’infor­mació va asse­gu­rar que lamen­tava que una per­sona, refe­rint-se a Roger Español, hagués per­dut la visió d’un ull per una bala de goma, però va afe­gir que l’home alhora està acu­sat al jut­jat per “cinc agres­si­ons a agents”. Aquesta afir­mació va pro­vo­car que l’advo­cada d’Español, la pena­lista Anaïs Fran­quesa, rea­litzés el segon des­men­ti­ment del cap poli­cial, en asse­gu­rar que “no hi ha cap informe amb cinc agres­si­ons” i que “no se li ha pre­gun­tat mai per elles”. Español és alhora víctima i acu­sat d’atemp­tat a l’auto­ri­tat per haver tirat una tanca al pas dels agents, cosa que va fer, segons va indi­car al jutge, per bar­rar-los el pas, no per fer-los mal.

A pre­gun­tes del pena­lista Xavier Melero, el comis­sari va adme­tre que també van veure com els ciu­ta­dans ocu­pa­ven cen­tres de votació durant la nit abans de l’1-O però que no van actuar-hi, tot i que l’ordre de la magis­trada del TSJC els ho indi­cava, com als Mos­sos. També va indi­car que no van rebre cap ordre dels supe­ri­ors de donar suport als Mos­sos, com fixava la ins­trucció del secre­tari d’estat de Segu­re­tat. Tam­poc va rebre l’ordre de col·labo­rar amb els Mos­sos el cap d’un dis­po­si­tiu de la Guàrdia Civil que va entrar en un ins­ti­tut de Sant Andreu de la Barca i va comis­sar-hi tres urnes. Els Mos­sos no sabien el pla de la poli­cia espa­nyola, i però això van iden­ti­fi­car uns 200 dels seus cot­xes camu­flats, va ser la deducció que Melero va dei­xar sobre la taula del tri­bu­nal per des­mun­tar el supo­sat espi­o­natge de la poli­cia cata­lana.

229
vehicles camuflats
duien agents de la policia espanyola durant l’1-O. Els Mossos en van identificar uns 200.
72
agents ferits
durant la jornada del referèndum a Catalunya. En els atestats de la policia espanyola eren 58.
12
centres de votació.
Del total on els Mossos els demanaven suport (233), les unitats del CNP van anar a aquests.

Vuit hores de vídeos policials i el dubte de manipulació

Els vídeos són claus per als dotze processats. Ahir l’inspector de la policia espanyola que va visionar vuit hores d’enregistrament de les càmeres que alguns agents duien a sobre durant l’1-O no va saber aclarir si aquest és tot el material que hi ha o la policia científica, en el seu buidatge, va fer una selecció i edició. La manipulació pot ser motiu per demanar l’expulsió dels vídeos com a prova. I el penalista Benet Salellas va preguntar a l’inspector per què no hi ha cap imatge de centres de Tarragona i de Lleida, i no va saber-ne el motiu. De la desena de testimonis d’ahir, dos agents de la Guàrdia Civil van relatar un incident amb una parella de mossos, dels quals van dir que els van insultar. Un d’aquests agents, però, va aclarir que en passar pel seu davant el seu company va dir-li “poden ser piolins”, i en sentir-ho es van ofendre. El comís d’uns cartells a Badalona amb la presència de Jordi Cuixart, a qui els agents de la Guàrdia Urbana no van voler ni identificar, va ser una altra fotesa que el Suprem va haver d’escoltar.