L'UTE sobiranista

La Vanguardia en català | 03/05/2015 - 00:00h


Isabel Garcia Pagan


Ningú no es desempallega d'un hàbit o d'un vici llençant-lo d'un cop per la finestra; cal fer-lo fora per l'escala, esglaó a esglaó. Podem va arribar a la política per lluitar contra els vicis instal·lats i va acabar caient en totes les temptacions. El trident miraculós de la Universitat Complutense de Madrid es va convertir en òrgan de direcció i es va submergir com un més en la ronda dels dilluns. Aquesta tirallonga de reunions dels partits l'interès de les quals és inversament proporcional a la cobertura mediàtica que reben. No van poder, o no van voler, evitar-ho. Des del primer dia, es van avesar als costums de la casta política que van venir a combatre, fins a mimetitzar-s'hi, tertúlies al marge. Pablo Iglesias va començar a presumir de reunions amb representants de grans empreses -a títol personal, evidentment-, va desterrar els atacs a la casta econòmica per reclamar "rics responsables" i va acabar per elogiar les iniciatives d'ocupació d'Angela Merkel... I Juan Carlos Monedero va dir prou.

Ni Podem està mort i enterrat després del cop de porta del tercer peu del gat, ni eren vots tot el que en les enquestes lluïa. Però l'actitud defensiva de la resta de partits després dels resultats de les europees de Podem sí que ha servit per col·lapsar altres apostes polítiques -llançades des dels acomodats partits tradicionals- que trencaven amb l'escenari electoral clàssic. Així, el càlcul sobre la presumpta irrupció de Podem en l'àrea metropolitana de Barcelona va ser un dels arguments esgrimits pel partit d'Oriol Junqueras per rebutjar la llista unitària de forces sobiranistes que va acabar desintegrant-se sobre la taula d'Artur Mas. D'altra banda la regeneració i l'aire fresc que avançava el partit d'Iglesias va ser un argument a favor d'aquesta llista conjunta des de les files convergents, tant que l'aposta per organitzar una UTE de partits sobiranistes per avançar cap a la independència pretenia vendre's com el veritable Podem català. Un compromís amb un nou model polític...

Un any després, Pablo Iglesias crida sense el mateix ressò i les enquestes encimbellen Ciutadans. Albert Rivera lidera el pichichi de les tertúlies en els mitjans estatals encara que a Catalunya la valoració que mereix no passi de la meitat de la taula. La pressió psicològica que va imposar Podem sobre els partits sobiranistes es relaxa a cop de sondejos com el de La Vanguardia, i l'empenta de Ciutadans se somatitza en la seva tercera legislatura en el Parlament en una espècie de val més boig conegut... Sense pensar que, amb o sense Podem, la ciutadania va dir adéu-siau a la política de sempre, els vicis polítics persisteixen, s'alimenten i amplien.

Es planteja un full de ruta conjunt cap a la independència, però ni els uns ni els altres no poden evitar la temptació caïnita. I no són pocs els que veient un espectacle tan antic com les sigles que representen es pregunten: podem?­­­­­­­­­­­