La DUI, en marxa

La Vanguardia en català | 03/05/2015 - 00:00h


José Antonio Zarzalejos


La situació de fet a Catalunya és que la declaració unilateral d'independència (DUI) ja s'ha ini­ciat. Ho afirmo així perquè estic convençut que aquesta decla­ració no consistirà, en el moment his­tòric en què vivim, en una proclama o ma­nifest segons el model del 1934, sinó en un procés, en un itinerari compost d'etapes successives, per­­fectament mesurades, que fa setmanes va començar el seu recorregut". Aquestes línies són citació literal d'un dels paràgrafs de l'últim treball del catedràtic San­tiago Muñoz Machado, editat com el quadern número 15 de la seva col·lecció pel think tank Círculo Cívico de Opi­nión.

L'assaig de Muñoz Machado, encara que abunda en les tesis ja exposades als seus llibres Informe sobre España y Cataluñ a y las otras Españas , va molt més enllà, i amb més èmfasi, sobre aspectes ja peremptoris del procés sobiranista català. Després de sostenir que "molts nacionalistes catalans pensen d'Espanya el mateix que molts colons nord-americans afirmaven contra Anglaterra a finals del segle XVIII", el catedràtic insisteix que "la declaració unilateral d'independència ha començat perquè mai no serà franca, sinó que consistirà en la implantació successiva de les institucions i poders propis d'un Estat", oferint com a exemple de la seva asserció els informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional. Afegeix, a més, que aquest tipus de declaracions unilaterals "no necessiten atenir-se a protocols jurídics sinó que es basen en circumstàncies de fet". Muñoz Machado considera tal declaració "un gravíssim atemptat a l'ordre establert" que l'Estat ha de combatre. En el pla internacional entra en consideracions també de fet: un Estat nou es consolida en la mesura que rep el reconeixement dels altres.

Ultra això, l'autor d'aquesta anàlisi -dur però segurament lúcid- afirma que el "camí de la independència ("full de ruta" li diuen a aquest disseny) està marcat amb detall en les resolucions del Parlament català i els discursos dels seus dirigents. I està il·lustrat amb un llarg serial d'informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional que convindria tenir molt presents. Són fins al moment en què redacto aquestes pàgines (març passat) divuit; i junts formen el llibre blanc del procés de transició nacional, imitant el model de l'Scotland's independence , que el Govern escocès va editar mesos abans del referèndum independentista del 2014".

Muñoz Machado detecta al llibre d'A. Buchanan (Secesión, causas y consecuencias del divorcio político) el suport doctrinal d'aquesta DUI en marxa. Concretament en la tercera i quarta causa que justificaria una secessió: "la redistribució discriminatòria i greu" dels recursos i "la vulneració per part de l'Estat de les obligacions del règim autonòmic infraestatal o negativa continuada a negociar formes d'autonomia intraestatal adequades". Segons el professor, Buchanan, per raons que no exposa, entén que es presenten aquestes dues circumstàncies a Catalunya i altres "arguments morals" que explicarien un supòsit "de dret constitucional a la secessió".

Remata Muñoz Ma­chado amb la idea que la DUI "avança conforme al programa establert sense que ningú s'hagi preocupat de contrarestar-la" asseverant que "el poder instituït i els seus voltants segueixen muts o, de vegades, mussiten possibles reaccions que, fins ara, no han sortit de l'òrbita de la justícia que poc podrà, a la fi, contra un moviment massiu". Assegura que "la situació ha entrat en fase d'estancament. La política que més manifestament està seguint el Govern de l'Estat és la d'esperar que els nacionalistes catalans s'esgotin, desesperin i desisteixin" però adverteix que "la posició del separatisme no deixa veure ara per ara aquesta possibilitat d'autodissolució".

Té remei la situació? La té, segons Muñoz Machado -som molts els que pensem de manera similar-, amb un pacte en virtut del qual es reformi simultàniament l'Estatut de Catalunya i la Constitució espanyola referida al model territorial -criteri en què abunda el mateix president del Tribunal Constitucional, que considera el títol VIII com envellit i desbordat- proscrivint els "remeis unilaterals" perquè "l'acomodament final ha de ser de naturalesa política i fixat en un acord en què participin totes les forces polítiques constitucionals".

Aquest document que ha passat desapercebut és raonable i fa un diagnòstic precís de la realitat. Mentre Espanya viu un temps porqueria, a Catalunya es viu un temps de vigília perquè, pas a pas, es va conformant una situació de fet (la desconnexió) que pot conformar una realitat irreversible mentre en el Madrid polític persisteix la introspecció. Cal ser conscients que la DUI està en curs.