POLÍTICA
BARCELONA - 3 juny 2016 2.00 h

MERITXELL BATET

 

CANDIDATA DEL PSC AL CONGRÉS

“La reforma de la Constitució va al fons, a l'arrel del problema”

 “La resta de partits defensem una reforma. Al PP no li quedarà més remei que seure a la taula”

 “La interlocució directa amb el govern de Catalunya és necessària”

 “El PSOE està a anys llum de Ciutadans i representa coses diferents que Podem, però som capaços de trobar punts d'acord que justifiquen una legislatura”

XAVIER MIRÓ - BARCELONA

La cap de llista del PSC en les eleccions al Congrés, Meritxell Batet, substitueix l'exministra Carme Chacón, que hi va renunciar per sorpresa. Batet és una aposta personal de Pedro Sánchez. Es va estrenar de diputada independent el 2004 i no va militar fins al 2008. Com la major part
del PSC, Batet va donar suport al basc Eduardo Madina per dirigir el PSOE, però el guanyador de les primàries, Pedro Sánchez, va integrar-la a la seva executiva. Des d'aleshores, Batet s'ha convertit en la mà dreta del madrileny, que la
va nomenar secretària d'estudis i programes, coordinadora del darrer programa electoral i del comitè d'experts sobre la reforma constitucional, número 2 de la seva llista de Madrid i, finalment, negociadora amb les altres forces polítiques per formar govern després del 20-D. Sánchez ja l'ha presentada ara com la seva candidata a la vicepresidència del govern.

Fora de Catalunya hi ha molts federalistes. De fet, hi ha una consciència creixent que cal resoldre un problema polític
Igualtat dels ciutadans
no vol dir uniformitat ni homogeneïtat. Cal avançar en el reconeixement de Catalunya
Espanya necessita canviar i tornar a representar coses que ha perdut
en els darrers anys
El PP ni tan sols reconeix que hi hagi un problema polític a Catalunya, i això l'incapacita per oferir
cap solució
Barons del PSOE ja han criticat la negociació bilateral que Sánchez proposa amb el govern català. És possible una sortida sense una negociació bilateral?
El partit socialista és el que primer va entendre que hi ha un problema polític d'encaix entre Catalunya i el conjunt d'Espanya i, per això, fa anys vam començar a buscar una solució política. Això és el que representa el pacte polític amb Catalunya. Nosaltres pensem que cal reformar la Constitució, que cal renovar aquest pacte de convivència que ens vam donar al seu dia i és la solució que oferim a un problema que reconeixem que existeix, cosa que el PP ni tan sols fa. No reconeix ni que hi hagi un problema i això l'incapacita per oferir cap solució.
No em queda clar si veu cap més via que la bilateral per sortir del conflicte.
Nosaltres pensem que és necessària la interlocució directa i la renovació d'un contracte amb Catalunya. Si avui parlem a Espanya de crisi territorial, ho fem principalment per l'encaix de Catalunya. Per tant, aquest pacte i aquest nou contracte han d'existir amb Catalunya.
Llegeixo articles de catedràtics i constitucionalistes espanyols que diuen que el problema és que Pasqual Maragall es va empescar un Estatut que els catalans no volien. Això no és un símptoma de visions incompatibles?
Un dels problemes va ser el recurs d'inconstitucionalitat i l'actitud i la reacció política del PP, que va recollir signatures amb taules petitòries; la crida al boicot de productes catalans; les falques a les ràdios d'Andalusia en contra de l'Estatut... Això va ser un problema, i això és precisament el que cal resoldre. Per això hem de canviar i avançar en un model territorial diferent. Cal aquest pacte polític amb Catalunya i avançar en el reconeixement en el conjunt d'Espanya. Això no vol dir renunciar a la defensa de la igualtat dels ciutadans. Igualtat no vol dir uniformitat ni homogeneïtat.
Si no es pot fer un pacte bilateral, ni un pacte fiscal ni reconèixer que Catalunya és una nació, la reforma constitucional no acabarà com la de l'Estatut?
Nosaltres plantegem la reforma de la Constitució perquè pensem que és una solució política de fons, de profunditat, que va a l'arrel del problema per resoldre'l de manera estable. I ho fem amb la vocació d'abordar totes aquestes qüestions. Sí que volem parlar de finançament; sí que volem parlar de com podem distribuir millor les competències; sí que volem parlar d'augment de l'autogovern de Catalunya; sí que volem parlar del reconeixement de la singularitat. Jo estic convençuda que, si s'obre aquesta reforma, i la resta de partits seuen a la taula
i podem discutir sobre aquestes qüestions, podrem arribar a un acord per a la renovació d'aquest pacte de convivència que ens vam donar tots, que va ser un èxit en moltes qüestions i que ara necessita una actualització evident.
Rajoy ha insistit que el PP no vol reformar la Constitució i que la proposta no va més enllà d'una campanya de Twitter.
Rajoy no és conscient que ha perdut la majoria absoluta i continua parlant com si la tingués. La resta estem defensant una reforma de la Constitució. Som el partit que més èmfasi hi ha posat, que més l'ha concretada i que més documents ha fet; el partit que articula millor i de manera més profunda aquest nou pacte, però la resta ja n'estan parlant. Al PP no li quedarà més remei que seure a la taula.
Aquesta serà una prioritat en el proper mandat? I amb qui?
És una qüestió prioritària, un dels grans problemes polítics de l'Estat i un repte que s'ha d'abordar com més aviat millor. Durant quatre anys, el que s'ha fet és negar el problema i hem vist com s'ha enquistat. La propera legislatura ha de ser la de la reforma federal i la del debat seriós de tots els partits per aconseguir un acord sòlid.
A Catalunya, el PSOE ha deixat de representar el canvi històric a Espanya segons les eleccions del 20-D i les enquestes de cara al 26-J.
Estic convençuda que el projecte del PSC és el millor que s'ofereix des de Catalunya per a Espanya. Crec que avui representem en exclusiva –no en altres moments històrics– el catalanisme constructiu que ha fet i ha provocat molts canvis a Espanya. Ara aquest salt de modernitat que el país necessita en conjunt es pot tornar a liderar des de Catalunya i aquesta és la vocació que té el PSC. Agafar la bandera d'aquest catalanisme constructiu, serè, del sentit comú, amb la voluntat de liderar un canvi que a Espanya cal, cal. Espanya necessita canviar i tornar a representar coses que ha perdut en els darrers anys. I això es pot aportar des de Catalunya i ho representem nosaltres.
Per què no ho pot representar En Comú Podem?
Jo no sé quin projecte de país té, ni per a Catalunya ni per a Espanya. Sí que tinc clar el nostre, el més potent en l'àmbit territorial, perquè la nostra proposta està molt ben definida, però també en l'àmbit econòmic, institucional i social, que són les tres grans potes de tres crisis que no s'estan superant com caldria. El partit socialista té respostes i solucions per a cadascuna i, a més, són solucions que estan connectades entre si, perquè volem abordar les tres crisis de manera simultània, i amb la mateixa intensitat, que és la manera de sortir-ne enfortits.
Algunes anàlisis preveuen que, si Podem avança electoralment el PSOE, el comitè federal sacrificarà Pedro Sánchez i forçarà una entesa que permeti governar al PP. És plausible?
És una hipòtesi que no considerem, perquè no creiem que es produeixi. El PSOE va a aquestes eleccions amb la voluntat de guanyar-les. Si alguna cosa s'ha demostrat el 20-D és que el fet que el PP guanyi les eleccions provoca un bloqueig. És incapaç de sumar un sol vot més, mentre que el partit socialista té interlocució amb totes les forces polítiques, capacitat i vocació de diàleg. I totes les forces polítiques tenen voluntat de pactar amb el PSOE. Per això és fonamental que el partit socialista guanyi, i Catalunya és imprescindible.
Quan Sánchez promet als empresaris que, aquest cop, hi haurà govern, de quin govern parla?
Està apel·lant al sentit de la responsabilitat de les forces polítiques. El PSOE va assumir gairebé en solitari la responsabilitat de formar un govern. Som els que més hem fet en quatre mesos per intentar-ho. L'esforç que hem fet ha estat molt important en hores, treball i honestedat. El que cal és que el 26-J tothom assumeixi el seu grau de responsabilitat per evitar unes terceres eleccions.
Un govern del PSOE amb Ciutadans i Podem és impossible perquè s'han vetat entre si. Vostès ja treballen en un pacte amb Podem?
Nosaltres treballem en les polítiques que volem posar damunt la taula. Les incompatibilitats ideològiques dels partits són evidents. El PSOE està a anys llum de Ciutadans i representa coses diferents que Podem. I viceversa. Però estem convençuts, perquè ho hem vist aquests mesos, que, quan parlem de polítiques concretes, som capaços de trobar punts d'intersecció. Doncs posem el focus en aquests punts d'acord, perquè justifiquen amb escreix una legislatura de quatre anys.
Ha canviat alguna cosa en la relació amb Podem que faci pensar en un acord?
Jo estic convençuda que si fins ara els cinc milions de vots que va obtenir el senyor Iglesias han servit per mantenir Mariano Rajoy a La Moncloa, a partir del 26 de juny Podem haurà de pensar per a què serviran els vots que rebrà i què en vol fer.
Si Podem avança el PSOE, estan disposats a investir Iglesias?
Aquest escenari no el considerem. Podem sortir a guanyar aquestes eleccions
i el país necessita que el PSOE les guanyi. Repeteixo: tota la resta de partits volen pactar amb el PSOE, i això és un valor
en política.
Vostè té un perfil més federalista que Chacón. Però Maragall amb l'Estatut no va evidenciar que hi ha molt pocs federalistes a Espanya?
No és la meva percepció. Fora de Catalunya hi ha molts federalistes. De fet, hi ha una consciència creixent que cal resoldre un problema polític. Hi ha vocació i ganes que Catalunya es mantingui a Espanya. Tot això són incentius per aconseguir el nou pacte.
Si el PSOE guanya, Sánchez ja ha ditque vostè serà vicepresidenta. Si el PSOE no és al govern, vostè es veu de cap de l'oposició?
Cap de l'oposició seria Pedro Sánchez si es donés aquest escenari.
Llavors el comitè federal del PSOE mantindrà Sánchez?
Jo estic convençuda que el proper president del govern serà Pedro Sánchez. L'alternativa a això és continuar amb Rajoy i no seria una bona notícia per al país ni per als seus ciutadans, que volen majoritàriament que es produeixi un canvi de govern.
Tanca la porta a ser secretària general del PSOE en el futur?
No ho considero en absolut. No m'ha passat pel cap. De fet, no faig projeccions en funció de càrrecs, sinó que treballo tan bé com puc i com sé allà on se m'atribueix una responsabilitat, i intento contribuir en el que és millor.