Sitges i la Unió Europea

03/06/2017 00:53

Un dels missatges més clars que hagin pogut sentir el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras en la XXXIII reunió del

Això resulta lògic si pensem que el Cercle d’Economia ha militat en l’europeisme des dels seus orígens. En aquells temps de la dictadura del general Franco, demanar que Espanya entrés a la CEE era demanar que Espanya es democratitzés, la qual cosa no resultava fàcil de fer entendre al règim.

La transició política va portar a Espanya la Constitució i la democràcia de què des d’aleshores gaudim malgrat les seves imperfeccions, cosa que va fer possible que, després de la sol·licitud d’adhesió presentada per Espanya el 1977 i després de nou anys de complexes negociacions, el Regne d’ Espanya pogués convertir-se en membre de la Comunitat Europea el 1986. Això, per cert, a Catalunya no li ha anat gens malament, tal com demostren les xifres optimistes presentades a Sitges pel vicepresident Junqueras i el ministre Guindos.

Des d’aleshores molts estats han ­ingressat a la Unió Europea. I és precisament per això que actualment som 28 els ­estats membres de la Unió, o bé 27 si el Regne Unit arriba a culminar la seva ­separació després del difícil procés del Brexit en què s’ha ficat i en el qual s’està constatant que ­sortir de la Unió ­Europea té un cost eleva­díssim tant per a l’economia com per a la ciutadania.

La Unió Europea està oberta que nous estats hi vulguin entrar si estan disposats a complir amb els requisits exigits per a això, si reben el vistiplau per unanimitat dels estats que ja en són membres, i després que s’hagin tancat satisfactòriament les negociacions d’adhesió i s’hagin rebut les corresponents ratificacions de tots: un procés llarg.

Des del tractat de Lisboa, un Estat membre que vulgui deixar de ser membre de la UE pot sol·licitar sortir-ne, com és el cas, ara, del Regne Unit, però no existeix procediment d’expulsió.

Tenia raó, doncs, el vice­president Junqueras quan va dir a Sitges que no hi ha cap mecanisme previst per expulsar un Estat membre de la Unió Europea.

Això és així, però el que no va dir –malgrat que ho hauria de saber ­perquè va ser eurodiputat espanyol del 2009 al 2012– és que Catalunya no podria ser expulsada de la Unió Europea per la senzilla raó que, com a tal, Catalunya no n’ha estat mai membre.

Catalunya, com he repetit en més d’una ocasió en aquestes pàgines, no figura entre els signants dels tractats europeus i, com a conseqüència d’això, Catalunya només és a la UE perquè forma part del Regne d’ Espanya.

És una pena que la Generalitat no hagi ­ apro­fitat la reunió de Sitges per començar a informar oficialment els catalans de les coses com són i no pas com el desideràtum separatista voldria que fossin.