MIRADOR

JOAQUIM COLL

Historiador

La convergència federal

@joaquimcoll


DIVENDRES, 3 DE JULIOL DEL 2015

Al març, Albert Rivera ja admetia la necessitat de portar a terme una revisió constitucional. Abans-d'ahir va reunir per primera vegada una comissió de savis, sota la doble batuta de l'economista Luis Garicano i del catedràtic Francesc de Carreras, per abordar una proposta amb la qual presentar-se a les generals. C's es proposa principalment augmentar la independència de la fiscalia respecte del Govern, clarificar el marc competencial entre l'Estat i les autonomies, abordar un nou finançament amb principis federals, incloent-hi les comunitats forals, i reformar el Senat perquè sigui una verdadera cambra de representació territorial, traslladant-lo fins i tot fora de Madrid. Encara que en el partit de Rivera segueixen parlant de mer ajust tècnic per no espantar l'electorat més temorós, abordar aquestes qüestions suposa entrar de ple en el camí de la reforma de la Constitució. No és obrir-la en canal, però sí portar-ne a terme una profunda posada al dia, en sintonia amb el que propugna el PSOE des de fa temps, que vol també constitucionalitzar nous drets socials i civils.

Ciutadans i socialistes, doncs, poden convergir fàcilment en una via federal que permeti clarificar i tancar el model territorial. En aquest aspecte, les propostes estan molt gastades i existeix un ampli consens acadèmic. El que falta és voluntat política. Que el PSC renunciï en el programa de les autonòmiques a l'anomenat dret a decidir i que Miquel Iceta admeti ara que és un «subterfugi» inventat pels secessionistes, és un fet molt rellevant després de tres anys d'haver-se doblegat al principal mantra del sobiranisme. La incorporació de Carme Chacón com a cap de llista per Barcelona per a les generals és un altre gest en aquest procés de clarificació que finalment redunda en la credibilitat de la proposta federal que abandera Pedro Sánchez. Més val tard que mai. El dubte és si a aquestes altures serà suficient per evitar un altre daltabaix electoral el 27-S.

Qui haurà de clarificar també la seva posició a Catalunya és Podem i companyia. Que la monja Teresa Forcades opti finalment per trucar a la porta de la CUP és coherent amb un procés constituent que el vol per veure néixer la república catalana. En canvi, els col·legues catalans  de Pablo Iglesias i altres companys de viatge com ICV hauran d'aclarir fins on estan disposats a arribar amb el dret a decidir si no volen córrer el risc de veure's arrossegats, en cas que la Cupvercgència sumi 68 diputats, a una contradicció semblant a la del PSC. Quan la força de Podem en les pròximes Corts Generals no en tingui prou per al procés constituent estatal que postula per arreglar-ho tot, Iglesias haurà d'acceptar que el mínim comú denominador del canvi a Espanya passa per la convergència federal. I si no, al temps
.