OPINIÓ
PERIODISTA I CONSULTOR AMBIENTAL - 3 juliol 2018 2.00 h

TRIBUNA

El repte del president Torra

SANTIAGO VILANOVA - PERIODISTA I CONSULTOR AMBIENTAL

En els debats als quals he assistit a l’ANC; en el grup de Constituïm que va redactar un projecte de Constitució republicana; a la llista de JxCat i a la secció d’Ecologia de l’Ateneu barcelonès, he pogut comprovar com és indispensable que un projecte de país prevegi l’impacte de la gestió econòmica sobre el territori. Ni la cultura, ni el model productiu haurien de prescindir de la saviesa que ens aporta l’ecologia i la bioeconomia. Però els líders del procés han preferit centrar-se en la denúncia de l’espoliació fiscal i la defensa d’un Estat que aconseguís el PIB més alt de la Mediterrània. No hem també de reflexionar abans sobre l’impacte que comportaria aquest “progrés”? Aplicar el principi de precaució sobre el desenvolupament és fomentar una democràcia de qualitat.

El Govern Sánchez creant el Ministeri de Transició Ecològica ha enviat un missatge a l’electorat espanyol sobre els efectes que el canvi climàtic tindrà sobre la geografia i les estructures productives, però alhora sobre les polítiques socials i migratòries (preparem-nos per acollir milions de refugiats ecològics que fugiran de les seves terres erosionades). El llenguatge polític del govern Torra hauria de replantejar-se també l’ús de conceptes economicistes i desenvolupistes tradicionals i parlar més d’economia circular i solidària; de consum responsable; d’estalvi energètic, de les energies del sol i de l’autoconsum. Dic més, la transició energètica reclama una vicepresidència de la Generalitat, homologable amb el govern Sánchez, que pogués exercir d’autoritat transversal. Els ministeris o departaments de Medi Ambient ja no són útils per a la nova governança.

Catalunya rep una pressió equivalent a vint milions d’habitants, especialment concentrada al litoral. La “petjada ecològica” és corresponent a sis vegades la seva superfície, segons ecòlegs que he consultat. I la major part dels impactes negatius del nostre model de vida no recauen sobre Catalunya, són “transferits” als països d’on importem els recursos i cap on exportem residus i emissions. La qualitat de la governabilitat reclama un projecte per netejar Catalunya dels greus impactes ambientals que pateix: la contaminació atmosfèrica de la ciutat de Barcelona; l’expansió de les granges i dels escorxadors que han enverinat les aigües freàtiques; l’abandonament dels boscos i la pèrdua de biodiversitat junt amb el problema de les espècies invasores; la permissivitat de les mines de potassa que salinitzen el Llobregat; els residus de Flix que amenacen l’Ebre; la implantació massiva de conreus amb llavors genèticament modificades; el model energètic supeditat a les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs; la contaminació d’ansiolítics i antidepresssius a les plantes depuradores que no són eliminats pels tractaments de potabilització; la regressió del delta de l’Ebre; els dèficits en la gestió dels parcs naturals; l’impacte del turisme de masses...

I no podem esperar a declarar la República (aquesta vegada ha de ser de veritat) per fer-hi front. Cal actuar amb urgència. I per aquest full de ruta es fa indefugible un pacte entre empresaris, sindicats i consumidors. Benvolgut president Torra: el seu repte és iniciar la regeneració del territori i mitigar l’impacte del canvi climàtic. El problema és com fer-ho amb estructures autonòmiques i, al meu parer, caduques.