OPINIÓ
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 3 juliol 2018 2.00 h

A LA TRES

L’ANC, Òmnium i la Diada

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“A poc més de dos mesos de l’11 de Setembre, encara no sabem què ens tocarà fer la propera Diada

Com que aquests dies els republicans i els exconvergents estan entretinguts amb les seves conferències i els seus consells nacionals i a veure qui la fa més grossa (la seva reivindicació de l’1-O), és important que no ens oblidem que cada cop que els partits s’han barallat per veure qui la fa més gran (la reivindicació de la república) han sortit l’ANC i Òmnium i hi han posat una mica d’ordre. Veurem si ho fan en aquest cas. De moment, mentre les dues principals formacions independentistes dissimulen l’efecte que el virus de la normalitat ha tingut a les seves files fent proclames i més proclames, l’ANC i Òmnium (que són una mica com vostès i jo) ja s’han encarregat de posar en marxa la caixa de solidaritat perquè l’anterior govern de la Generalitat (el legítim, dèiem fins fa quatres dies) pugui fer front als 2,1 milions d’euros de fiança que Llarena els ha posat per afrontar les possibles responsabilitats d’aquell delicte de malversació que Montoro no veia enlloc. És important, el que facin Òmnium i l’ANC. I és important, em sembla, el que facin aquesta propera Diada que tenim a la cantonada. Mentre que altres anys a hores d’ara ja tots sabíem què havíem de fer l’11 de Setembre, aquest any de moment aquestes dues organitzacions mantenen el secret sobre quinaperformance ens tocarà fer. Estan a l’espera de la trobada Torra-Sánchez? No ho sé. Diuen (diuen, diuen, diuen) que aquest any la concentració serà a la Diagonal de Barcelona. No ho sé. A mi em semblarà bé el que decideixin, però també em sembla que ara, que tindrem els presos polítics en centres de Catalunya (perquè ho diu la llei, no pas perquè sigui cap gest que ens obligui a fer cap genuflexió) no els hauríem d’oblidar. Era complicat, anar a Madrid a fer-nos sentir, i a fer que ens sentissin. Però ara no. Posats a descentralitzar la Diada (que ja ho hem fet en alguna ocasió), per què no fem que alguna cosa hi tinguin a veure els centres penitenciaris? Perquè ens sentin, ni que sigui de lluny, a tots aquells que no els hem pogut anar a visitar. No em faran cas. I em semblarà bé, insisteixo, allò que decideixin. Però algú ho havia de dir.