La distància entre el sí i el no es redueix dramàticament en la campanya escocesa, d'acord amb les dades de l'última enquesta feta pública ahir pels diaris The Sun i The Times. Sis punts separen els independentistes dels unionistes, una vegada s'han exclòs els indecisos.
En tres setmanes, l'independentisme n'ha retallat vuit, i s'ha reduït per al camp del no el fins ara còmode coixí que semblava que li garantiria una victòria relativament plàcida.
El paisatge, però, és ara del tot diferent. I així, per primer cop des que l'octubre del 2012 es va signar l'Acord d'Edimburg, que facultava el govern escocès per convocar el referèndum d'independència, Downing Street comença a témer que el
18 de setembre es pugui escriure la darrera pàgina de la història de la unió. Un fet que suposaria un xoc brutal per a l'establishment polític britànic i també europeu, i que podria projectar ones expansives d'imprevisibles conseqüències tant a Madrid com a Barcelona i Brussel·les.
El neguit estès a Whitehall (el centre del poder polític del Regne Unit) és tan inconfessable oficialment, i també en termes estratègics, com prou real, i s'ha escampat entre les files de l'unionisme al nord i al sud de la frontera. Alguns blogs i articles de la premsa londinenca d'ahir en donaven fe.
La por al sí també ha arribat als mercats financers, que ahir van registrar un retrocés de la lliura amb relació al dòlar i l'euro immediatament després que es coneguessin les dades de l'enquesta.
La campanya escocesa, doncs, s'ha electrificat. I així continuarà fins a les deu de la nit del 18-S, quan tanquin els col·legis electorals. I el que fins ara ningú llevat dels fidels convençuts creia possible, la victòria del sí, ho apuntava com una possibilitat gens menyspreable a The Sun el president de YouGov, Peter Kellner, en l'anàlisi que feia dels resultats. Kellner hi escrivia que amb “l'enfonsament” del vot no en poc menys de dos setmanes, “la campanya independentista és a tocar de la victòria”.
El mateix titular del Sun, “McSqueaky bum time” (una adpatació a l'escocesa, pel Mc, d'una frase atribuïda a l'escocès Alex Ferguson per definir el neguit amb què es viuen els finals dels partits de futbol amb resultat frec a frec –squaeky prové d'squirming, el so que provoca una cadira o un seient en moure'l cap endavant i cap enrere quan es veu un apassionant espectacle esportiu–), suggereix que el final serà molt ajustat.
Òbviament, l'enquesta de YouGov va ser rebuda pel portaveu de Yes Scotland, Blair Jenkins, en termes entusiastes: “Només necessitem tres punts més d'oscil·lació per aconseguir un sí per a Escòcia. Cada vegada més gent comença a adonar-se que el vot afirmatiu és una oportunitat. I mentre que la campanya del no pitjarà el botó del pànic i s'acusaran els uns als altres d'errors, el sí continuarà treballant per convèncer els ciutadans, tant els indecisos com els del no, que necessitem un sí per posar el futur d'Escòcia en mans dels escocesos.”
Per la seva banda, Blair McDougall va emprar el mateix argument a què el premier David Cameron va recórrer en la seva visita a Escòcia la setmana passada: “Necessitem la majoria silenciosa que dona suport al no. Ja es tracti del mateix dia de la votació, de trucar a portes i de fer trucades telefòniques, la majoria silenciosa ha de tenir la confiança de parlar. Els nacionalistes parlen com si estiguessin guanyant, però la veritat és que aquest és un altre sondeig que mostra que la campanya perquè Escòcia romangui dins del Regne Unit va al endavant.”
És realment significativa i simptomàtica l'enquesta d'ahir? Suposa el terreny guanyat pel sí que hi ha un mar de fons que apunta cap a un emocionant o inesperat final?
La majoria d'especialistes en demoscòpia adverteixen que el valor d'una sola enquesta és relatiu. Però la de YouGov se suma a una altra, de Survation, publicada pel Daily Mail la setmana passada, que fixava la distància entre el sí i el no en els mateixos sis punts. Més important encara, però, és que fins ara YouGov no donava gaires opcions, no ja de victòria al sí, sinó d'arribar al dia del referèndum amb alguna possibilitat de disputar el resultat. La distància entre sobiranistes i unionistes a mitjan agost era de 14 punts i a principi de juliol, de 22, quan el no arribava al 61 per cent i el sí no aconseguia superar el llistó dels 39 punts.
Els pròxims dies, però, amb noves enquestes en marxa, sí i no podran veure confirmades les seves esperances o temors.
L'enquesta de YouGov es va fer entre el 28 d'agost i l'1 de setembre, sobre una mostra de 1.063 persones.
I, malgrat que la distància en les enquestes es retalla, i “la victòria del sí és ara una possibilitat real”, en paraules de Peter Keller, el govern britànic va refermar dilluns la idea que no té cap pla de contingència per fer front a l'hipotètic vot favorable a la independència. “El govern està plenament concentrat a oferir els millors arguments perquè el Regne Unit resti junt”, va assegurar un portaveu del 10 de Downing Street. No sembla, però, que l'estratègia hagi funcionat. Perquè mentre que Londres s'han entestat a fer de la batalla de la lliura la pedra angular de la defensa de la unió, l'accent posat per l'independentisme en el riscos de romandre-hi, i en especial el risc per al servei de salut, apareix als ulls dels electors com un valor molt més en alça.
