OPINIÓ
3 novembre 2018 2.00 h

KEEP CALM

Catalans i escocesos

XAVIER GRASET

El joc de les diferències entre catalans i escocesos és de poques taules, per bé que el prestigiós historiador i hispanista establert a Oxford Sir John H. Elliott ha dedicat una pila d’anys a fer un exercici d’història comparada de cinc segles.

Amb 88 anys acaba de publicar aquest estudi, que tanca el cicle que va obrir la seva tesi del 1963 sobre la Guerra dels Segadors: The revolt of the catalans, traduïda el 1966 al català i el 1977 al castellà amb el títol La rebelión de los catalanes. Un estudio sobre la decadencia de España, 1598-1640. El vaig entrevistar pel Més 324, i si ho visioneu, comprovareu que conserva un català après el parell d’anys que va viure a Barcelona. El té un pèl rovellat, perquè freqüenta més Madrid, on, entre d’altres cites, té les reunions del patronat del Museu del Prado, on deu coincidir amb Helena Cambó de Guardans, que també n’és membre, i que li devia suggerir hotel a Barcelona.

Parlar amb Elliott a la biblioteca de Francesc Cambó, retratat pel pintor Josep M. Vidal-Quadras, i envoltat per la col·lecció de La Veu de Catalunya, és d’aquelles entrevistes que recordaré. També per entendre que sovint és més fàcil explicar el 1640 que veure-hi clar en el passat recent. I com la interpretació amb càrrega de part també és cosa d’il·lustres.

En tot cas, ens diu que la monarquia compartida ha tingut recorreguts diferents a la Gran Bretanya i Espanya. Allà s’hi van unir, i aquí via decret de Nova Planta es va voler posar fi a la diversitat. Allà van participar de l’imperi i el govern, i aquí es va prohibir el comerç amb les Amèriques, i es va voler influir des de fora en els governs. Per cert que al 1625 el Conde Duque de Olivares, tal com recull Elliott, ja va suggerir a Felip IV que per assimilar Catalunya a Castella, hi introduís un bon gruix de tropes que organitzessin un “tumult” que permetés canviar la llei. Devia ser per la rebel·lió, que 400 anys més tard no ha vist l’advocacia de l’Estat a diferència de la fiscalia.

Elliott, que aposta pel diàleg si no es vol que la secessió guanyi marge, no té resposta clara sobre com es pot haver dut els polítics catalans a la presó i a l’exili, ni com pot ser que a Escòcia conservadors i laboristes pactessin un referèndum. Qui i què expliquen aquestes diferències?