OPINIÓ
PROFESSOR DE LITERATURA I CULTURA CATALANES A LA UNIVERSITAT D’INDIANA - 3 novembre 2018 2.00 h

TRIBUNA

Tertúlia lliure

EDGAR ILLAS - PROFESSOR DE LITERATURA I CULTURA CATALANES A LA UNIVERSITAT D’INDIANA
“Al bar del Rick li hem de desitjar que no duri gaire

Un dels esdeveniments més alliberadors en aquesta època de neoautonomia és la tertúlia. El bar del Rick que ha muntat l’Enric Vila amb podcasts a internet. La gran virtut del programa és que parla fora dels límits discursius i ideològics dominants a Catalunya. Aquesta tertúlia, a diferència de les oficials, no es basa només a representar opinions plurals i generar olles de grills sense cap conseqüència. El programa de Vila dissecciona els temes que ens preocupen (l’1 d’octubre, el processisme, Barcelona) amb un objectiu: atacar la desactivació de l’independentisme que s’està fent des dels partits i els mitjans subvencionats.

Vila i les ments privilegiades i valentes d’Àstrid Bierge, Diana Coromines, Abel Cutillas, Bernat Dedéu, Jordi Graupera, Marina Porras, Adrià Pujol o Maria Vila, doncs, no es dediquen a fer anàlisis equànimes, sinó que utilitzen el tema del dia com a arma de crítica i de transformació política. (No esmento Salvador Sostres, que també va anar al programa un dia, perquè el seu discurs més sentimental i incomplex s’allunya d’aquest impuls transformador.) El programa, per utilitzar el terme de Deleuze i Guattari a Mille plateaux, és una “machine de guerre” que des d’un espai exterior ataca la neutralització de l’independentisme que fa sobretot ERC a partir del xantatge dels presos, la por a la repressió i la fal·làcia que no som prou gent. Així, les tertúlies oficials contribueixen a aquesta neutralització en nom justament de la pluralitat. Ho podem veure en un elogi que Sergi Sol, amb una prosa servil, feia de Basté fa uns dies: “El Basté fa un programa plural com cap altre, a anys llum dels programes del gruix de les ràdios espanyoles que són un monòleg que va del PP a Vox passant pels falangistes.” La idea que la dreta espanyola –però no l’esquerra!– és unilateral i en canvi nosaltres som plurals i tolerants, és la combinació perfecta de superioritat moral i immobilisme polític.

La suposada pluralitat, tornant als termes de Deleuze i Guattari, és una eina que fabrica estabilització. El bar del Rick, en canvi, és una arma de projecció i de velocitat. No és una tertúlia redundant embolcallada de democràcia, sinó que és més aviat “dromocràtica”, de “dromos”, que vol dir de l’ordre de la cursa i de l’avinguda. O sigui, la tertúlia projecta el nostre present immòbil cap a un futur diferent però que en certa manera ja és aquí, enmig de les runes del règim autonòmic. A les tertúlies oficials se’ls desitja molts anys de vida. A aquesta, no. Al bar del Rick li hem de desitjar que no duri gaire i que faci caure aviat la neoautonomia irrespirable i, com va dir Bierge, “davidmadiavèl·lica”, perquè puguem ressorgir els subjectes republicans.