ARTICLES
3 desembre 2015 2.00 h

KEEP CALM

Tres mesos

JOFRE LLOMBART
Catalunya ha hagut de demanar –prestats!– 4.000 milions d'euros a aquell que cada any se n'hi emporta 16.000

Entre l'anomenat FLA ordinari (1.200 milions d'euros) i el FLA extraordinari (3.000 milions), aquest 2015 Catalunya haurà demanat –que no cobrat– 4.000 milions d'euros. El relat espanyolista es queda aquí per bé que s'adorna amb el mantra d'una Catalunya en fallida que si pot menjar calent a final de mes és gràcies al fregar de mans de Montoro i al somriure sorneguer de Soraya. El que no es diu és que el 2011 Catalunya va aportar –en impostos– 54.000 milions d'euros i en va percebre 39.000. És a dir, Catalunya va aportar 15.000 milions d'euros de més entre allò que va pagar i allò que va rebre. L'any abans en van ser 16.000. I l'any següent, 16.000 més. Heus aquí l'anomenat dèficit fiscal. I això suposa entre un 8 i un 10 per cent del PIB català. (S'imagina, amic lector, que a la seva economia, un cop pagada la hipoteca, els impostos, la llum, el gas, l'aigua, el menjar i el Black Friday, ve algú amb el ribot i se li emporta el 10 per cent del que vostè genera?) Tornem a posar les coses a la balança i resumim: aquest 2015 Catalunya ha hagut de demanar –prestats!– 4.000 milions d'euros a aquell que cada any se n'hi emporta 16.000. O dit d'una altra manera: en només tres mesos de dèficit fiscal, Catalunya podria tenir satisfetes totes les partides que ara ha d'anar a pidolar a Madrid. Tres mesos! Com tres mesos són els que van del 27-S al 27-D. Del dia de les eleccions a l'assemblea –la definitiva– de la CUP. En aquests tres mesos, l'Estat haurà tingut temps d'allisar per la via política i judicial la declaració del Parlament, d'intervenir de facto les finances de la Generalitat i de refermar-ho tot en unes eleccions on els tres partits que s'oposen al dret a decidir (PP, PSOE i C's) trauran una folgada majoria de reforç unionista. A Catalunya també hauran passat tres mesos. És una sisena part dels divuit mesos que preveia el full de ruta dels independentistes. I aquí estem, amb allò de l'aigüera. Com passa el temps.