LA CRÒNICA

Faula de la llebre i el llebrer

03/12/14 02:00 JORDI PANYELLA
Mas ensenya les notes a Rovira i Forcadell. Foto: JUANMA RAMOS.

El Palau de Congressos de Catalunya, on Oriol Junqueras va pronunciar ahir la seva conferència, s'aixeca sobre els terrenys on, fins a mitjan dècada dels 80 del segle passat, hi va haver un canòdrom. Com a tants espais d'oci ciutadà de passat gloriós i mort patètica, aquella pista de llebrers de l'avinguda Diagonal de Barcelona va arribar al final dels seus dies amb el corc de la decadència apoderant-se de les seves instal·lacions i amb uns personatges grisos, difuminats com espectres, apostant fins a l'última pesseta a una combinació de gossos guanyadors.

Passats els anys, i amb l'elegant edifici del Palau de Congressos construït i a ple rendiment, en aquest indret de Barcelona d'aquell fum de decadència no en queda ni rastre. Tampoc dels llebrers que corrien per la pista el·líptica d'arena rere la llebre mecànica a la qual mai podien atrapar. Ahir, evidentment, ningú feia apostes al trio guanyador, ni s'hi sentien els lladrucs nerviosos dels cans abans d'arrencar a córrer, però tot plegat sí que transportava als nervis d'una competició on hi ha un premi molt important en joc. Una competició on, de moment, encara no se sap qui farà de llebre, qui marcarà el pas i el ritme de la cursa, i qui farà de llebrer i passarà primer la línia d'arribada. Qüestió d'estratègia, i d'això anava ahir la conferència d'Oriol Junqueras.

El president d'ERC va arribar al Palau de Congressos amb dues hores llargues de temps abans de començar la seva conferència. L'havia precedit un dia normal de feina a Sant Vicenç dels Horts i, aparentant plena normalitat, va voler tancar-lo compareixent davant el públic amb la comoditat d'una camisa blanca desbotonada al coll i una americana folgada i oberta per no encarcarar la seva peculiar i rítmica gestualitat de professor universitari. Perquè res fos estrany, també ahir els vuitanta minuts llargs de parlament els va omplir sense mirar cap paper ni consultar cap nota escrita.

I tot sense nervis, sense gravetat, com si això de dibuixar el mapa del viatge de la independència es fes cada dia i aconseguir-la fos tan fàcil. Amb aire de repassar la lliçó caminava poc minuts abans d'enfilar-se a l'escenari tranquil i tot sol, en una sala annexa, amb les mans a les butxaques, estirat tant alt com és, amb un punt de concentració a la cara. L'últim que va fer abans d'entrar al gran auditori on l'esperaven més de 2.000 persones va ser atendre, somrient, una breu entrevista televisiva i després va irrompre a la sala saludant les persones que seien a la fila zero.

Primer la gent del món de l'empresa i els negocis, amb el president de la Pimec, Josep González, com a nom més destacat. Després va tocar el torn de saludar diversos representants de la cosa política, pròpia o aliena (ICV, PSC, Mes, etc.) , fins a arribar al centre on l'esperava Artur Mas, que el va rebre amb un “molt bé” abans d'encaixar-li la mà amb un gest d'evident simpatia. Al costat del president, Marta Rovira, Muriel Casals i Carme Forcadell, i també a prop Josep Rull i Joan Rigol.

Ja dalt de l'escenari, Junqueras va tenir ocasió de comprovar l'èxit de la seva convocatòria amb la sala absolutament plena i segur que també es va fixar que Artur Mas no va parar ni un moment de prendre notes i també que el va aplaudir, almenys una vegada, quan el líder d'ERC va convidar a construir un futur “que estigui en mans dels nostres fills i no d'un Estat que no ens estima”. A Junqueras segur que tampoc li va passar per alt que després de Mas qui menys el va aplaudir va ser González i la resta de representants de patronals i agrupacions d'empresa.

Ahir, als antics terrenys del Canòdrom Diagonal no hi va haver cap cursa. Però hi serà, i Junqueras va demanar a Mas que doni aviat el tret de sortida. I quan hi sigui hi haurà llebrer i hi haurà llebres. Veient quin va ser el volum de l'aplaudiment quan Mas i Junqueras es van tornar a saludar un cop el president d'ERC va acabar el parlament i va tornar a baixar a la platea, la gent vol que, si hi ha més de dues llebres, que trobin la manera d'arribar juntes a la meta i creuar-la alhora.

Darrera actualització ( Dimecres, 3 de desembre del 2014 02:00 )