Conceptes d'esquerra en la política

03/12/14 00:00 PAU MISERACHS

La política de l'esquerra s'ha caracteritzat històricament en la lluita per l'alliberament de la classe treballadora dels abusos i l'explotació dels patrons i del mateix estat, amb la complicitat dels governs dels estats industrialitzats. A Europa, l'esquerra es caracteritza per considerar la societat millorable en benefici de tots i perfectible mitjançant reformes, si bé no aconsegueixen la transformació pretesa de la societat. No hi ha dignitat humana sense llibertat. La llibertat exigeix l'existència de mecanismes de control dels poders públics per part dels ciutadans, la democràcia representativa i participativa i una justícia independent. La llibertat és l'exigència primera de la democràcia. No hi ha democràcia sense llibertat. La llibertat nacional exigeix el reconeixement del dret d'autodeterminació dels pobles amb caràcter nacional que formen obligadament part d'un estat que no reconeix la seva dignitat com a fet nacional. La justícia social significa la supressió de tot privilegi per raó de naixement, raça, llengua, condició social i religió, i la creació de les condicions que garanteixen el lliure desenvolupament dels individus. En una societat que creu en la justícia social, els drets humans han de tenir un tractament garantit per a tots els ciutadans. La solidaritat ens trasllada a l'humanisme, a la lluita per la convivència pacífica i el desarmament, al foment d'una cultura de pau, a l'internacionalisme social mitjançant la cooperació sense caure en el paternalisme, al servilisme i la corrupció en els llocs d'assistència, a la promoció de l'educació i als intercanvis culturals.

Han aparegut, però, fenòmens nous que obliguen els governs a prendre mesures per no retrocedir en la societat del benestar assolida amb la revolució industrial i tecnològica. L'atur és ara estructural segons els països. Molta gent sap que perduda la feina ja no tornarà a treballar i molts joves saben que tindran feines esporàdiques i mal remunerades, una nova esclavitud. Govern i partits es pregunten què cal fer amb la gent sobrant. En l'actualitat sembla inexistent la classe obrera desaparegudes les institucions i els estats totalitaris creats a l'est europeu pel comunisme soviètic, vinculats d'altra banda els treballadors europeus al sistema neoliberal capitalista amb els deutes hipotecaris i d'altres béns de consum. Les mobilitzacions a casa nostra es limiten a aspectes concrets, com ara els desnonaments per les hipoteques impagades, els preus dels transports públics, la supressió de llits als hospitals públics, la manca d'ajuts i mitjans als menjadors socials que mantenen les donacions privades i empresarials. Això passa després de l'explosió de la crisi del 2008, quan els sindicats havien aconseguit a Europa fins al nou domini dels partits conservadors certs progressos sobre salaris, horaris laborals, seguretat social, assistència sanitària, condicions de treball i complements convertits en tractats i acords comunitaris. Moltes empreses han preferit seguir amb la política de beneficis reduint els costos laborals amb acomiadaments o prejubilacions, preferint inversions en nova tecnologia i suprimint llocs de treball o obligant molts treballadors a fer hores suplementàries.

Avui una gran part de la població en edat laboral es troba sense feina, o ha hagut d'emigrar a l'estranger per trobar-ne, mentre molts immigrants vinguts d'Amèrica llatina han hagut de tornar als seus països. L'esquerra s'ha d'adaptar a aquesta nova realitat i deixar de seguir amb les doctrines clàssiques i els plantejaments merament ideològics o teòrics que només porten a la desorientació, la manca d'il·lusió i la passivitat de les classes treballadores i mitjanes. Queda molt per fer per assolir els objectius bàsics de la llibertat, la justícia social i la solidaritat.

Darrera actualització ( Dimecres, 3 de desembre del 2014 00:00 )