El rupturista amable

Artículos | 03/12/2014 - 00:00h


Sergi Pàmies


Oriol Junqueras té un estil retòric torrencial. Rebut i acomiadat amb un entusiasme més propi d'un míting que d'una conferència, ofereix una imatge de proximitat basada en una informalitat deliberadament popular. Podria passar perfectament pel rector d'una universitat búlgara, pel propietari d'un restaurant toscà o per un viticultor endeutat, però a mi em fa pensar en Little John, l'amic de Robin Hood, corpulent, revolucionari, refugiat als boscos de Sherwood per liderar una insurrecció contra el poder feudal. El seu discurs, que trena elements de persuasió i denúncia, fa una crida a la congruència, al futur i a un control de la iniciativa. Sense faristol ni bandera, com un Steve Jobs low cost, desplega exemples anecdòtics que tenen voluntat de ser categoria. Subratllen allò que ja fa anys que propugna: la urgència de fugir d'una Espanya tòxica.

Els dos micròfons de solapa asseguren un so omnipresent. Les lletres gegants del hashtag "noupaís" creen un efecte escenogràfic desconcertant: el fan semblar més petit del que és. Com a orador, la tècnica de Junqueras és d'aspersor. Els arguments són dispersos però conformen una pluja propositiva que busca seduir els indecisos i que ens recorda que vivim entre l'esperança i la preocupació. La seva proposta és socialment, culturalment i políticament rupturista però s'expressa sense èmfasi incendiari. De vegades adopta un to professoral o de prèdica que s'acosta a la senzillesa divulgativa del Barri Sèsam. No defuig les tensions sentimentals entre sentir-se espanyol i català. Al contrari: les fa servir per esbossar un perfil d'identitat, alehop. elàstica. Sense la solemnitat d'un Lincoln o l'alegria d'un Mandela, Jun-queras compensa la falta d'aurèola amb un doll argumental que, passats vint minuts, provoca mirades al rellotge entre alguns assistents, estordits per tanta densitat retòrica. Fins i tot quan entra vagament en matèria (la unitat) no perd el to docent i encara que no busca l'aplaudiment l'accepta de bon grat. Aplicant criteris polítics anacrònics, podríem preguntar-nos si li compraríem un cotxe de segona mà. Però fa la impressió que el cotxe del qual parla Junqueras està per estrenar i que ell no té cap intenció de vendre'l. Una altra cosa, més opinable, és si ens el podem permetre.