EDITORIAL
3 desembre 2015 2.00 h

La part del guió del TC, complerta

El Tribunal Constitucional (TC) va tombar ahir la resolució sobre la desconnexió entre Catalunya i l'Estat espanyol aprovada el 9 de novembre al Parlament, en una actuació que entra en el marc de la perfecta normalitat, potser a excepció de la celeritat demostrada per una institució que sempre ha destacat per la seva lentitud i que ahir va expedir la decisió més ràpida de la seva història.

No hi ha res més a afegir sobre la falta de legitimitat d'un tribunal totalment potinejat per la política i per la incapacitat manifesta, reiterada i conscient, de preservar la seva independència davant de la manipulació política constant i flagrant per part del Partit Popular amb la connivència indissimulada del PSOE. Des de la sentència de l'Estatut que aquest alt tribunal ha perdut tota la seva credibilitat entre els catalans. La resolució d'ahir, per tant, ni sorprèn, ni espanta, perquè qualsevol polític català que no vulgui l'anihilació política del país, sigui o no sigui independentista, sap que no hi ha cap solució per a Catalunya que passi pel Tribunal Constitucional. El problemes polítics es resolen amb política i no amb la politització de la justícia.

El problema principal, per tant, de l'anul·lació judicial de la declaració que iniciava el procés de desconnexió és la situació de transitorietat que es viu a Catalunya, amb un independentisme majoritari però incapaç de posar-se d'acord ja no en el desenvolupament del que diu la resolució sinó en l'establiment del govern que ha de pilotar la nau. Per primera vegada en molts anys, el pitjor perjudici per a Catalunya ara mateix el pot causar no pas l'Estat espanyol sinó l'independentisme desorientat i dividit.