ARTICLES
3 desembre 2015 2.00 h

FULL DE RUTA

Generalitat sense generalitats

EMILI BELLA

Té una incerta gràcia que la Generalitat, que va néixer com a diputació del general –que vol dir del conjunt del país–, un instrument que tenia molt de recaptatori i poc d'executiu, tingui avui, passats els segles, una mera pàtina d'autogovern però pràcticament nul·la capacitat per recaptar res. En temps del tripartit vam haver d'aprendre a conviure amb el discurset autocomplaent que Catalunya no ha tingut mai tant autogovern i que el dret a decidir ja l'exercíem a les eleccions. En una cosa tenia raó el president José Montilla amb aquesta particular interpretació del dret d'autodeterminació: al final l'hem acabat exercint en unes eleccions. Es podria dir, de fet, que Montilla va ser fins i tot més visionari que el mateix Josep-Lluís Carod-Rovira i la seva predicció del referèndum pel 2014. El 27-S li ha donat la raó.

Asfíxia econòmica per buscar conversions, el vell truc que Castella ja usava amb les lleis d'Ayllón

Medievalistes eminents, generalitòlegs com ara Maria Teresa Ferrer, sostenen que la Generalitat antiga havia arribat a tenir més poder que l'actual en temps de guerra. Però el govern espanyol deu considerar que encara en té massa, i per això es va inventar aquest fons de liquidació autonòmica (FLA) –ja ho dic bé– que permet anar humiliant i asfixiant el país per fascicles com si d'aquesta manera hi hagués d'haver conversions de l'independentisme a la fe vertadera: l'unionisme. Asfíxia econòmica per promoure conversions, el vell truc que Castella ja utilitzava amb les lleis d'Ayllón contra els jueus castellans.

Certament, la Generalitat antiga i l'actual només comparteixen el nom, com només compartiran el nom la Generalitat d'ara amb la de la Catalunya independent, la que disposarà finalment de poder executiu real i d'autogestió total. De la institució primigènia enyorem els poders recaptatoris. Té una incerta gràcia que aleshores dels impostos en diguessin generalitats. Les nostres generalitats les potineja avui Madrid i ens les dosifica com si fossin fruit de la seva generositat, bondat i solidaritat infinites. Té gràcia, però no fa riure.