OPINIÓ
3 desembre 2018 2.00 h

LA CRÒNICA

No es pot resistir més

QUIM DOMINGO

Fa més d’un any que Cata­lu­nya viu en una situ­ació total­ment anor­mal i injusta. Fa més d’un any que l’Estat espa­nyol (que es diu democràtic) va apa­llis­sar, col­pe­jar i ferir milers de ciu­ta­dans que només volien dipo­si­tar una pape­reta en una urna. Fa més d'un any que tenim els líders soci­als Jordi Sànchez i Jordi Cui­xart a la presó. Fa més d’un any que tenim el vice­pre­si­dent Jun­que­ras i el con­se­ller Forn a la presó. Fa més d’un any que tenim el pre­si­dent Puig­de­mont, el con­se­ller Puig, el con­se­ller Comín, la con­se­llera Pon­satí i la con­se­llera Merit­xell Ser­ret a l’exili. Fa més de vuit mesos que tenim la pre­si­denta For­ca­dell, el con­se­ller Turull, el con­se­ller Rull, el con­se­ller Romeva i la con­se­llera Bassa a la presó. I també fa més de vuit mesos que tenim la secretària gene­ral d’Esquerra, Marta Rovira, i la con­se­llera de la CUP Anna Gabriel a l’exili. Tots ells sense judici i amb petició de penes que van des de 25 anys de presó a 17, o 11 anys. Fa més d’un any que tenim cen­te­nars d’alcal­des inves­ti­gats, pro­fes­sors sota sos­pita, empre­sa­ris i gent del CDR també inves­ti­gats, i una Gene­ra­li­tat total­ment inter­vin­guda econòmica­ment.

Fa mesos que tenim grups fei­xis­tes cam­pant impu­ne­ment pels nos­tres pobles i ciu­tats. I el poble català aguanta, aguanta i aguanta. Fins quan, però. La paciència d’un poble ferit, humi­liat i empre­so­nat real­ment i metafòrica­ment té un límit. En aquests moments hem arri­bat al límit. Sen­zi­lla­ment no es pot resis­tir que un par­tit, Ciu­ta­dans, hagi nas­cut per divi­dir i fer mal, com cada dia queda més clar. Cosa que porta a terme ara d’una manera clara i igno­mi­ni­osa. Resulta que no se’ls acut res millor que pas­se­jar per Madrid i altres ciu­tats d’Anda­lu­sia un autobús en con­tra de l’indult dels pre­sos polítics cata­lans. Aquesta ini­ci­a­tiva de Ciu­ta­dans és un insult als més de 2.000.000 de cata­lans inde­pen­den­tis­tes. És l’autobús de l’odi i de la men­tida. Dels que volen que el nos­tre govern, abans de ser jut­jat, passi anys i anys a les pre­sons. És l’autobús que vul­nera el dret a la pre­sumpció d’innocència i que ja dona per feta una sentència con­dem­natòria. És l’autobús de la ver­go­nya ali­ena repro­duint la imatge d’en Jun­que­ras som­ri­ent i feliç, quan fa més d’un any que es podreix a la presó. I un Puig­de­mont serè i tran­quil, com si no passés res, quan fa més d’un any que és a l’exili. Fer mofa del dolor aliè és sen­zi­lla­ment de males per­so­nes i això és el que són la major part dels diri­gents de Ciu­ta­dans. Sí, són mala gent que desprèn odi, men­tida i ven­jança. En democràcia, hi ha par­tits que ho fan més bé o més mala­ment, però no havíem vist mai un par­tit de diri­gents dolents i malèvols –almenys fins avui–. El que està fent Ciu­ta­dans és into­le­ra­ble. Sen­zi­lla­ment no es pot resis­tir. Si, com diuen ells, se sen­ten tan mala­ment a Cata­lu­nya i tan repri­mits, que els genera aquest odi i aquest verí mortífer, per què no mar­xen?