OPINIÓ
3 desembre 2018 2.00 h

LA GALERIA

Serveis públics

JOSEP M. LOSTE
A casa nos­tra hi ha un debat des de fa més de vint anys sobre si amb plena sobi­ra­nia podríem millo­rar la nos­tra qua­li­tat de vida

Cal­dria refle­xi­o­nar sobre els ser­veis públics soci­als indis­pen­sa­bles (els que depe­nen de la Gene­ra­li­tat, com són la sani­tat, l’edu­cació i els ser­veis soci­als), però a banda d’aquests àmbits soci­als indis­pen­sa­bles, també cal afe­gir l’admi­nis­tració de justícia i la mobi­li­tat social dels trens con­ven­ci­o­nals; en aquest cas aquests dos ser­veis públics depe­nen direc­ta­ment de l’admi­nis­tració cen­tral de l’Estat espa­nyol, i també fun­ci­o­nen molt mala­ment. Això ja ens pot donar una pista de com empit­jo­ra­ria la cosa si es portés a la pràctica l’amenaça de recen­tra­lit­zació de la sani­tat, l’ense­nya­ment i els ser­veis soci­als.

En aquesta qüestió dels ser­veis públics, vol­dria dema­nar als lec­tors si pen­sen o con­si­de­ren que els ser­veis públics han de ser ser­veis soci­als indis­pen­sa­bles. No hi ha dubte que els ser­veis públics en una soci­e­tat euro­pea del segle XXI –amb molta desi­gual­tat i pobresa severa– resul­ten difícils de defi­nir i de finançar. De tota manera, són bàsics per man­te­nir la cohesió social en una democràcia autènti­ca­ment euro­pea, amb molts pro­ble­mes soci­als, econòmics, polítics i cul­tu­rals. Una altra qüestió és si és pos­si­ble la uni­ver­sa­li­tat abso­luta de tos els ser­veis. De tota manera, a casa nos­tra hi ha un gran debat, obert des de fa més de vint anys, sobre si amb una sobi­ra­nia plena, tant des d’una con­fe­de­ració com des d’un estat inde­pen­dent, podríem, els cata­lans (tots els cata­lans, inde­pen­dent­ment de la llen­gua que par­lin), millo­rar la nos­tra qua­li­tat de vida. Fa molt de temps que s’esmenta, des de dife­rents òpti­ques econòmiques, que Cata­lu­nya pateix una espo­li­ació anual de 16.000 a 18.000 mili­ons d’euros. A més, d’ençà de fa més de vint anys s’ha inten­tat tot. Tota mena de “pac­tes fis­cal” i “fede­ra­lis­mes” polítics i econòmics que al final el Madrid ins­ti­tu­ci­o­nal, des de la llotja del Real Madrid, ho ha escla­fat tot.

La cosa és greu. Què cal fer per millo­rar els ser­veis públics de casa nos­tra? Què cal fer per acon­se­guir que el nom­bre de fun­ci­o­na­ris, de totes les admi­nis­tra­ci­ons, de Cata­lu­nya siguin sem­blants a la mit­jana de l’Estat espa­nyol? Quan podran cobrar les pagues extres endar­re­ri­des els tre­ba­lla­dors públics? Els cata­lans estem dis­cri­mi­nats, neces­si­tem més ser­veis públics bàsics i soci­als per tal de fer pos­si­ble una soci­e­tat democràtica molt més justa, lliure i equi­li­brada.