OPINIÓ
CSABATE@ELPUNTAVUI.CAT - 3 desembre 2018 2.00 h

A LA TRES

«Ozú!»

CARLES SABATÉ - CSABATE@ELPUNTAVUI.CAT
“El dal­ta­baix del PSOE deixa Sánchez amb encara menys marge a Cata­lu­nya i espe­rona els ja deci­sius Cs i Vox

Les anda­lu­ses eren unes elec­ci­ons cab­dals per a gai­rebé tots els par­tits i, en canvi, hi ha hagut una de les par­ti­ci­pa­ci­ons més bai­xes, sobre­tot a les ciu­tats mit­ja­nes, on el PSOE domi­nava àmpli­a­ment. Pot­ser és que cen­trar la cam­pa­nya en Cata­lu­nya i la per­se­cució de l’inde­pen­den­tisme no reso­lia gaire els pro­ble­mes d’alguns dels anda­lu­sos. Pot­ser tam­poc els ha agra­dat que els par­tits esta­tals plan­te­ges­sin els comi­cis com les primàries de tot.

Però l’elec­to­rat de dreta sí que ha com­prat aquests dos eixos de cam­pa­nya, i com ho ha fet! La irrupció de la ultra­dreta i l’aug­ment de Cs no fa altra cosa que com­pli­car el marge de mani­o­bra a Pedro Sánchez al cap­da­vant del govern de l’Estat. Més enllà del retard en la con­vo­catòria de les gene­rals, Sánchez queda, doncs, tena­llat pel sud i pel nord-est, o sigui Cata­lu­nya. Es com­plica la gover­na­bi­li­tat de l’Estat i, per tant, també la reso­lució del con­flicte més gran que té plan­te­jat l’Estat: Cata­lu­nya. Perquè a cada sessió del Congrés dels Dipu­tats la petició serà: “Con­vo­que elec­ci­o­nes, señor Sánchez.”

El tri­par­tit de dreta es dis­posa a can­viar 40 anys d’història soci­a­lista a Anda­lu­sia. L’alter­nança política sem­pre és salu­da­ble, però en aquest cas, no resulta fàcil tro­bar-ne els avan­tat­ges, més enllà de fre­nar la cor­rupció. Susana Díaz va tas­tar també ahir la cele­ri­tat política que afecta els líders polítics en els últims anys, tot i que inten­tarà seduir Cs a la des­es­pe­rada.

No els serà tan fàcil pac­tar, al PP, Cs i Vox, ni tam­poc gover­nar una comu­ni­tat tan gran i amb una inèrcia tan acu­sada com l’anda­lusa, però encara els serà més difícil fer-ho alhora que pug­nen per lide­rar la dreta a l’Estat. Els tres par­tits s’auto­pro­cla­ma­ven ahir gua­nya­dors. La cul­tura del pacte polític costa d’apli­car, i més quan s’aban­de­ren dis­cur­sos anti­fe­mi­nis­tes, xenòfobs o d’enfron­ta­ment ter­ri­to­rial.

Resulta para­do­xal que dos dels par­tits que menys cre­uen en l’estat de les auto­no­mies, com Cs i, ara, Vox, hau­ran de gover­nar, si no hi ha replan­te­ja­ments, l’auto­no­mia més gran i amb més població de l’Estat.