POLÍTICA
BARCELONA - 3 desembre 2018 2.00 h

JAUME SASTRE 

VAGUISTA DE FAM PEL CATALÀ A LES BALEARS EL 2015

“Aguantaran si el suport és massiu i sense fissures”

 “Decidir fer una vaga de fam és un acte de sobirania, perquè ningú pot anar en contra de la teva pròpia decisió. Un cop presa, cal mantenir-s’hi i resistir”

 “Pots perdre una batalla, però mai abandonar la teva gent”

Un nucli fort
El primer que va fer Jaume Sastre quan va prendre la decisió d’iniciar la vaga de fam va ser parlar amb la família. A continuació, ho va comunicar als amics i als metges. “A partir d’aquí, es va construir un primer nucli a prova de bomba”, assegura.
M. SARDÀ - BARCELONA

El 8 de maig del 2014, Jaume Sas­tre, mes­tre mallorquí i un dels impul­sors de l’Assem­blea de Docents de les Illes Bale­ars, va ini­ciar una vaga de fam que es va allar­gar durant 41 dies. Pro­tes­tava per la política que duia a terme el govern balear en con­tra d’una edu­cació de qua­li­tat en llen­gua cata­lana. Qua­tre anys després, el Par­tit Popu­lar ha per­dut 80.000 vots a l’illa.

Jordi Sànchez el va visi­tar a Mallorca l’octu­bre del 2015.
Volia conèixer el procés d’una vaga de fam. La seva decisió i la de Jordi Turull no són de cap manera impro­vi­sa­des. No és casual que l’hagin ini­ciat el mateix dia que es com­plien 45 anys de la que va fer Lluís Maria Xiri­nacs.
Per què s’opta pel dejuni?
Hi ha moments a la vida en què has de fer una passa enda­vant. Si ningú assu­meix el lide­ratge, pot dege­ne­rar en violència. D’altra banda, deci­dir fer una vaga de fam és un acte de sobi­ra­nia, perquè ningú pot anar en con­tra de la teva pròpia decisió. Un cop presa, el que cal és man­te­nir-s’hi i resis­tir.
Dis­sabte vam rebre la notícia que Sànchez i Turull en comen­cen una d’inde­fi­nida.
Se’m va remoure tot.
Què el va empènyer a fer-ho, a vostè?
De jove m’interes­sava Gandhi, però veia la vaga de fam com una cosa llu­nyana. Després vaig viure les pro­tes­tes del sacer­dot acti­vista Xiri­nacs. I el març del 2012, Jaume Bonet, mes­tre jubi­lat balear, va fer una vaga de fam de 26 dies per denun­ciar la política con­tra el català del govern de José Ramón Bauzá. Me la va dei­xar a la porta. Nosal­tres havíem orga­nit­zat mol­tes pro­tes­tes i va arri­bar un moment en què havíem de fer un pas enda­vant. Em sen­tia que for­mava part de tot un movi­ment i hi havia molta gent que no podíem dece­bre.
No es va que­dar a casa.
Bonet es va aixo­plu­gar a la seu de l’Obra Cul­tu­ral Balear i jo també ho volia fer, però em van reco­ma­nar un indret on em pogués aïllar del meu entorn habi­tual, estar tran­quil i tenir dues sales: l’una, per fer-la ser­vir d’habi­tació; l’altra, per rebre visi­tes. Així és que vaig anar cap a Sa Casa Llarga, una masia als afo­res de Palma.
En la part de l’aïlla­ment, la presó aju­darà Sànchez i Turull?
En el sen­tit que esta­ran aïllats de tot, de les xar­xes, de les crítiques, de la infor­mació mani­pu­lada, sí. En canvi, no tin­dran a la vora el suport humà. Per això és fona­men­tal que els com­panys polítics empre­so­nats els facin cos­tat. I estic segur que també rebran suport d’altres pre­sos i de molts dels que són allà dins.
Va ser el suport humà el que el va aju­dar a no defa­llir?
Allò que em va donar força va ser el suport mas­siu i sense fis­su­res que vaig rebre. I és amb un suport així que Sànchez i Turull aguan­ta­ran.
Com hi va res­pon­dre el seu cos?
El cos s’hi habi­tua ràpid. Després de les pri­me­res 24 o 36 hores, no sents res. Pri­mer, es con­su­meix el greix i, després, la massa mus­cu­lar. Les migra­nyes apa­rei­xen més enda­vant.
Què cal per resis­tir?
Pre­pa­ració men­tal i beure molta aigua marina.
Va valer la pena el pati­ment?
No només va valer la pena, sinó que ho tor­na­ria a fer. Pots per­dre una bata­lla, però mai aban­do­nar la teva gent.