Bon 2016, senyora Forcadell

Si no hi ha trànsfugues a la CUP, Artur Mas no serà president. Me’n vaig assabentar ahir seguint els canals 3/24 i Noticias 24 Horas, totes dues televisions públiques, catalana i espanyola, que van tenir l’encert de transmetre en directe l’abracadabrant roda de premsa oferta gairebé a les cinc de la tarda per l’organització independentista. Els seus 67 representants van decidir no donar-li el seu suport al Parlament perquè renovi la seva presidència. Ja dic que d’això me’n vaig assabentar en directe per aquestes dues teles. Una mala notícia, pèssima notícia, per a Mas, que en canvi serà avi per partida doble de dues criatures, la Gala i l’Helena, que naixeran d’aquí unes quantes setmanes, una excel·lent notícia que ahir al matí el candidat menyspreat pels cupaires celebrava comprant roba per a les nenes. D’això me’n vaig assabentar per altres fonts ben fiables.

No puc evitar-ho, de les televisions m’interessen els informatius per sobre de qualsevol altre contingut. És clar que pots visionar partits de futbol tan incerts i travats com l’Espanyol-Barça –abonant subscripcions a canals de pagament, un luxe per a molts en aquests temps d’austeritat–, sèries que avui juguen el paper que antigament jugaven les novel·les, concursos sovint absurds, espais d’humor desenraonats i fins i tot pel·lícules excel·lents perdudes en la memòria, com Ascensor( Louis Malle, 1958) que ahir oferia el cicle Clàssics de BTV, però res supera l’interès i atractiu dels serveis diaris
d’informació, que ens tenen al dia dels machadians esdeveniments consuetudinaris que s’esdevenen a la rua. No és veritat que la ficció superi la realitat. La realitat és sempre més interessant, més inquietant, de vegades també més alegre, i ja dic que ahir les dues transmissions televisades pels canals informatius de TV3 i TVE en van deixar cons­tància.

Espanya i Catalunya viuen aquestes últimes setmanes pendents del que ahir decidien un grup de 67 persones, reunides per determinar l’immediat futur polític de 7 milions de catalans i, de retruc i col·lateralment, de 43 milions d’espanyols. Per als 67, Artur Mas és només una “fitxa” (Gabriela Serra, diputada de la CUP) que cal moure, òbviament fora del tauler, perquè el “procés” tiri endavant.

La roda de premsa transmesa en directe per les dues teles públiques va ser un exercici exemplar de periodisme televisiu i derapidesa informativa absolutament exigibles en una societat democràtica. Les dues cadenes van continuar la seva tasca durant la tarda i nit recollint opinions i valoracions de diferents líders polítics entorn d’un fet que no sé si se’n podrà dir històric, però que sens dubte és de gran importància. Moltes d’aquestes valoracions arribaven a través de les xarxes socials, avui absolutament imprescindibles.

Em va interessar especialment la de Carme Forcadell dient que s’havia equivocat, i molt. Entendridor. Ella és presidenta del Parlament, mentre Artur Mas no presideix res. Felicitacions, senyora Forcadell, que tingui un bon any.