El govern municipal de Barcelona comença l’any amb la moral alta. Els últims resultats a les eleccions generals no solament han avalat la seva proposta reformista, sinó que han reforçat el seu lideratge a la lliga política local i han deixat els seus rivals amb el pas canviat i desconcertats. El recent suport electoral que ha rebut l’asfixiat equip de l’alcaldessa Ada Colau suposa una embranzida per administrar les properes setmanes d’incertesa a Catalunya i a Espanya. Mentre els seus rivals es debaten per intentar evitar noves eleccions generals i es preparen per a la repetició de les eleccions catalanes, la formació que lidera l’Ajuntament de Barcelona pot treure partit d’aquesta debilitat, ja que és l’única amb bones expectatives davant d’una nova convocatòria electoral. Per tant, no hi ha pressa per tancar un pacte que alleugeri el minoritari govern local. La negociació oberta des de fa setmanes i que està molt avançada amb alguns dels anomenats socis preferents (ERC, PSC i CUP), pot allargar-se, encara que això suposi un disgust als esgotats regidors de Barcelona en Comú. Fins i tot el preu per entrar al govern de Barcelona podria haver pujat després del resultat de les eleccions generals a Barcelona. Per aquesta raó, és raonable pensar que els aspirants a ocupar alguna cadira del poder consistorial tampoc estiguin interessats a tancar ara cap pacte mentre es mantingui la incertesa política. Necessiten marcar un perfil propi. Així es va veure a l’últim ple de l’any i així es veurà al debat sobre l’estat de la ciutat que l’oposició ha forçat per a aquest mes de gener. No obstant això, és evident que el fenomen Colau està en alça. Han guanyat les eleccions generals a Catalunya amb un partit que van crear només dos mesos abans. Es van proposar (i ho van aconseguir) frenar el creixement a Barcelona que havia registrat l’altra força emergent ( Ciutadans) a les eleccions catalanes del 27- S. També van visualitzar que l’anomenat dret a decidir era l’aspiració que aglutina més suport popular i van centrar la seva aposta electoral en aquesta línia. Van encertar amb aquesta estratègia perquè, malgrat que per a molts independentistes representava retrocedir fins abans de la consulta del 9- N, van saber convertir-se en el destí d’un vot útil per a la gran majoria a Catalunya que defensa un referèndum. A més, les últimes enquestes indiquen que les polèmiques decisions adoptades en els primers sis mesos de mandat municipal amb prou feines els han desgastat i que el seu sostre electoral encara és lluny. Per aquesta raó, qualsevol partit en declivi que es posi sota aquest atractiu paraigua corre el risc de quedar difuminat i de desaparèixer políticament. Vam dir aquí fa quinze dies que, a mitjà termini, l’aposta política de l’alcaldessa pot ser fora de Barcelona. Aquest horitzó és avui més clar. |
|
|
