Autoestima

04/01/2017 00:40

Tot just comença l’any i ja tenim temps d’esvalotar-nos perquè hi ha un individu estranger que té un web que, segons no se sap qui, hem d’atendre
i/o creure. I com que el web en qüestió posa el president Puigdemont en la llista dels perillosos del 2017, oportunament acompanyat de personatges com Beppe Grillo o Geert Wilders, ha passat el que era d’esperar: els anti s’han posat les botes contra el procés, la independència i el pa amb tomàquet, i els pro s’han esquinçat les ves­tidures davant aital iniquitat, i uns pels altres, s’ha muntat “el follón” de l’APM.

Per què? Perdonin, però la pregunta només la dirigeixo al sector pro, perquè els anti s’apunten a qualsevol bombarder contra el sobiranisme, encara que tiri llufes en lloc de míssils. Quan es neguen les urnes, qualsevol mos pestilent és una menja. Però em costa més entendre que el sobiranisme al complet perdi el seu valuós temps amb la primera bestiesa que penja algú a la xarxa pel simple fet de ser un estranger, publicar en anglès i suportar l’ampul·losa etiqueta de think tank, com si hi hagués molt think en els tanks que corren per la xarxa. No oblidem que Aznar n’és president d’un. Si, a més, l’individu es diu Tunku Varadarajan, que sona a important, encara que sigui per exòtic, els catalanets corrents, que acostumen a ser gent tranquil·la, s’espanten, mig convençuts que el món està en contra nostra. I ja tenim allò de sempre: laments, ai, ai, desànim, emprenyament…

Novament, per què? No seria hora que tinguéssim l’autoestima molt per sobre de qualsevol cretí que ens toca la pera, ves a saber si amb motius ocults? El cas de l’amic Tunku és de llibre. Sens dubte, és un senyor llegit, encara que les seves fites periodístiques en el Politico Europe són cròniques futbolístiques, en general a favor del Reial Madrid, club del qual és un fan tan abrandat que fins i tot un gol merengue decora el cover del seu Twitter. Però el seu pas per la política, segons el periodista Felipe Sahagún (recollit per Antoni Maria Piqué a El Nacional), es va quallar a l’Espanya d’Aznar quan, després de fer cròniques sobre dones torero i pandes nounats, es va convertir en l’amic del presi, i va ser el convidat recurrent de l’avió presi­dencial.

I de Madrid al cel..., en aquest cas, oh, sorpresa!, al cel de Rupert Murdoch (amic de qui?), que el va acollir a The Times quan se li va acabar la cosa.

Per reblar el clau, el simpàtic martell de l’heretge Puigdemont s’ha entretingut aquests dies menyspreant els catalans que li han enviat les seves crítiques per Twitter, no fos cas que no acabés la feina. Com a exemple, aquest tuit encantador: “Els inventors del videojoc @AngryBirds haurien de considerar la seqüela Angry Catalans”, i demana comissió per la idea. En fi, que ens ha sortit un indi del Madrid, amic d’Aznar, que no ens pot veure, i resulta que ens posem nerviosos. De veritat, podem ser més rucs?