ECONOMIA
EVILANOVA@ELPUNTAVUI.CAT - 4 gener 2017 2.00 h

ANÀLISI

2017, l'any en què tot és possible

ESTEVE VILANOVA - EVILANOVA@ELPUNTAVUI.CAT

El premi Nobel de literatura del 1921, el francès Jacques Anatole François Thibault, més conegut pel pseudònim d'Anatole France, té una frase que diu: “El futur s'amaga rere els homes que el fan.” Així doncs adverteixo que qualssevol expectatives i previsions sobre el que pot ser el nou any dependran molt del que nosaltres vulguem que sigui. És veritat que també hi intervenen factors externs, com poden ser els riscos del país o la influència de les noves tecnologies, per exemple, però la capacitat endògena que tenim com a societat per fer-nos el futur no la podem menystenir. Aquesta capacitat sovint ens és negada o som nosaltres mateixos els que la neguem perquè suposa responsabilitzar-nos del nostre futur, i les societats actuals tendeixen molt més cap a la irresponsabilitat i a culpar i reclamar als altres per tot allò que va malament. Però hem d'insistir-hi, el futur s'amaga rere nosaltres.

Un altre comportament social modern és aquesta tendència, molt sovint dita progressista, de dir-nos repetidament que vivim pitjor que fa un temps, quan cap estudi seriós ho pot demostrar. Els estudis ens demostren que hi ha problemes, però mai la societat havia tingut tants recursos per mitigar-ne els efectes, i això no es reconeix. I el més sorprenent de tot és que molts d'aquests que criden, per l'edat que tenen, han pogut comprovar per ells mateixos els grans avenços socials i econòmics que hem experimentat. Aquesta tendència negativista repetida constantment genera un desencís social que canalitza vots a formacions d'ideologies que jo en dic “fabricants de pobres” i que políticament se'n diuen populistes. Així doncs, iniciant un cicle nou, com és un inici d'any, si ens atrevim a valorar les possibilitats i alternatives per on pot passar, és bo que sempre tinguem present el factor humà com a element essencial. I la setmana passada ja en vam apuntar algunes que de ben segur incidiran en l'economia mundial, tot i que no seran les úniques. Més nostres són les que tindrem a la UE, que poden marcar-nos profundament el nostre futur. Unes eleccions a Holanda, a França i a Alemanya, i podria ser a Itàlia, és una conjunció astral de la màxima potència que farà que bona part del nostre futur s'amagui rere els votants d'aquests països. Si tenim en compte que junts apleguen una bona part del PIB de la UE, i a més hi comptem la negociació del Brexit, aquest any les turbulències econòmiques seran més que probables.

A Catalunya tanquem el 2016 amb un creixement que pot arribar al 3,5% del PIB, molt per sobre de les previsions inicials del govern, que eren d'un 2,9%. Per a enguany la conselleria d'Economia torna a preveure un creixement del 2,9% que, vist l'entorn exterior, demostra que l'economia catalana té una fortalesa i un atractiu molt importants i sòlids.

És veritat, però, que enguany tenim factors interns molt considerables que poden tenir incidència econòmica. Per fi entrem en el moment clau del procés del qual n'haurà de sortir un caixa o faixa i l'hem de fer amb seny perquè els efectes econòmics poden ser-nos molt positius, especialment amb vista al futur, o molt negatius si ho fem malament. Només ens cal no caure en les provocacions dels qui enyoren la conflictivitat com a element polític, o els que la busquen com a component repressiu. La “finesa” a gestionar el final d'aquest procés ha de ser d'alta precisió, i el govern haurà de tenir prou fermesa per controlar els amants de l'acció directa i obrir pas a la democràcia.

El 2017 serà un any en què tot és possible, fins i tot la nostra llibertat, i si som prou i ens mantenim units, només cal que hi posem el seny de la força incalculable que té la contundència dels objectius reclamats amb la fermesa indestructible de la calma.

En el fons, tindrem en les nostres mans el futur del nostre país, una oportunitat llargament anhelada pels nostres avantpassats. Només ens caldrà que nosaltres siguem honorables al compromís i siguem els que s'amagaven rere el futur de Catalunya.