OPINIÓ
PRESIDENT DEL GRUP D’ESTUDIS POLÍTICS - 4 gener 2019 2.00 h

TRIBUNA

De nou a la cruïlla

PAU MISERACHS - PRESIDENT DEL GRUP D’ESTUDIS POLÍTICS
“La inde­pendència de Cata­lu­nya no és cap impos­si­ble ni exis­tei­xen en política murs infran­que­ja­bles

Revi­sar els fets polítics que s’han anat pro­duint durant aquests dar­rers cinc anys ens ha de recor­dar allò tan trist de les dues Espa­nyes i aquells crits de “catalán judío rene­gado” a més de “catalán, len­gua de per­ros”.

L’enfron­ta­ment per­ma­nent d’Espa­nya amb les aspi­ra­ci­ons cata­la­nes és rigo­ro­sa­ment cert, acom­pa­nyat de la decisió de domini d’un poble sobre l’altre. Par­len cons­tant­ment de plu­ra­lisme i lli­ber­tat, es diuen demòcra­tes, però no accep­ten la diver­si­tat ni el dret de Cata­lu­nya a l’auto­de­ter­mi­nació.

Costa d’enten­dre, en un món que es diu civi­lit­zat, que gent que té com idi­oma i cul­tura mares unes de ben dife­rents de les cata­la­nes, després de 50 anys d’una llarga i sag­nant guerra civil, s’hagi pro­po­sat silen­ciar i des­truir de nou tot allò que pugui dei­xar lluir una iden­ti­tat naci­o­nal dife­rent de l’espa­nyola basada en el món cas­tellà. L’objec­tiu prin­ci­pal és sot­me­tre Cata­lu­nya a la llei de la uni­tat ter­ri­to­rial. No interessa la moder­ni­tat que aporta Cata­lu­nya, perquè espat­lla la supre­ma­cia espa­nyola. No ha de sor­pren­dre, doncs, que els cata­lans, el pue­blo llano, es mani­fes­tin indig­nats amb l’Estat espa­nyol.

Fa molt de temps que ha que­dat demos­trat que els grans can­vis no són patri­moni exclu­siu de les dre­tes. La uni­tat política a nivell estratègic, dis­se­nyada per les for­ces con­ser­va­do­res mai ha donat bons resul­tats. És rigo­ro­sa­ment cert que sense l’adhesió de les clas­ses tre­ba­lla­do­res i mit­ja­nes, cap trans­for­mació o canvi polític democràtic és pos­si­ble.

No fou solució per ori­en­tar el futur de Cata­lu­nya la ingenuïtat de creure que una pressió de con­sulta popu­lar por­ta­ria l’Estat a nego­ciar. La política no és lloc per expe­ri­men­tar, quan els polítics han de saber que tenen davant un Estat amb extensa experiència en dic­ta­dura. Però con­trola l’Estat, el govern espa­nyol?

En un segle de lli­ber­tats i drets humans, cer­tes con­duc­tes dels estats i governs into­le­rants i intran­si­gents, xoquen amb el dret into­ca­ble del ciu­tadà a la dig­ni­tat per­so­nal i expres­sar lliu­re­ment la seva opinió política, sigui a través de repre­sen­tants, sigui votant, sigui mani­fes­tant-se públi­ca­ment.

El que no pot fer l’Estat, i menys un govern que es diu de tots, és impe­dir que un poble amb iden­ti­tat defi­nida es desen­vo­lupi i es mos­tri amb tot el seu poten­cial en el món glo­ba­lit­zat. Inten­tar afe­blir o asfi­xiar la marxa econòmica i inter­na­ci­o­nal d’un poble com el català és deses­ta­bi­lit­za­dor de l’Estat mateix.

El temps trans­cor­re­gut ha posat més en evidència que la Cons­ti­tució Espa­nyola de 1978 fou uti­lit­zada el 2017 al ser­vei d’uns interes­sos domi­nants a Espa­nya, que ha sabut ven­dre l’anti­ca­ta­la­nisme en bene­fici propi, doble­gant algu­nes men­ta­li­tats empre­sa­ri­als. Rene­gar i anar con­tra els cata­lans dona rèdit elec­to­ral. Par­lar d’Esta­tut amb con­tin­gut reduït ja els va bé.

Cata­lu­nya con­ti­nua essent la gran des­co­ne­guda d’Espa­nya. El conei­xe­ment que té el poble espa­nyol de Cata­lu­nya és pobre. Saben que hem pro­hi­bit la cul­tura de la mort i ja no se cele­bren cur­ses de braus a Cata­lu­nya. L’ano­me­nat espíritu español no té res a veure amb l’ànima cata­lana.

Que els cata­lans ara es mos­trin i mani­fes­tin indig­nats amb un règim que faci­lita el crei­xe­ment del popu­lisme con­ser­va­dor i incons­ti­tu­ci­o­nal que deses­ta­bi­litza la soci­e­tat democràtica, no ha de sor­pren­dre. La inde­pendència de Cata­lu­nya no és cap impos­si­ble ni exis­tei­xen en política murs infran­que­ja­bles.