OPINIÓ
4 gener 2019 2.00 h

FULL DE RUTA

El futur és Ciutadans

DAVID PORTABELLA
Mai es lloarà prou la humi­li­tat d’Arri­ma­das i els seus de seguir acu­dint cada dia al Par­la­ment i al Congrés tot i saber com acaba tot

L’arri­bada del 2019 no ha d’eclip­sar la màgia d’aquest Nadal. El 19 de desem­bre, Inés Arri­ma­das anun­ci­ava una que­re­lla pels “actes vio­lents” que ella sabia que es pro­dui­rien el 21-D a Bar­ce­lona en ple Con­sell de Minis­tres a la Llotja de Mar. Un cas par­ti­cu­lar no merei­xe­ria un arti­cle, però és que l’anècdota és cate­go­ria. “El pre­si­dent Torra farà un dis­curs de valo­ració de l’any 2018 en què segu­ra­ment tor­narà a insul­tar i a menys­prear més de la mei­tat dels cata­lans”, va dir el vice­pre­si­dent del Par­la­ment, José María Espejo-Saa­ve­dra, deu hores abans que Torra fes el dis­curs de Cap d’Any. Dos casos en deu dies ja no són casu­a­li­tat i ani­men a exi­gir expli­ca­ci­ons al pri­mer par­tit de Cata­lu­nya, perquè ara que la vir­tut ha estat com­par­tida no es pot que­dar en l’àmbit pri­vat. Sabia Ciu­ta­dans que el número 58499 seria el premi de la Grossa i no ho va dir? Sabia Cs que el 03347 seria el de la Lotería Naci­o­nal i no ho va dir? Ni tan sols als com­panys d’Anda­lu­sia amb els que ha fet hores i hores de cam­pa­nya? Perquè seria un cas de supre­ma­cisme saber el número d’èxit i callar al sud de Despeñaper­ros. I, tor­nant a Cata­lu­nya, quants diàlegs als ascen­sors del ter­ror on ara ningú es parla flui­rien gràcies a com­par­tir la sort? Els crits de “¡Liber­tad!” que volen callar els de “Lli­ber­tat!” con­flui­rien junts en el cant unit de “For­tuna!”, que s’escriu igual en català i en cas­tellà! En aquesta Cata­lu­nya frac­tu­rada que enveja la con­vivència de Madrid, on tot­hom al car­rer adora unànime­ment l’alcal­dessa Manu­ela Car­mena, el pre­si­dent autonòmic Ángel Gar­rido i el pre­si­dent Pedro Sánchez al mateix temps, intuir que Cs podria unir inde­pen­den­tis­tes i uni­o­nis­tes en la for­tuna del futur segur i no ho fa és des­en­co­rat­ja­dor. Que no s’estra­nyin si el votant els mira amb l’enveja que des­per­tava Marty McFly a Retorn al futur II quan torna al pas­sat amb l’alma­nac dels resul­tats espor­tius del 1950 al 2000. Mai es lloarà prou la humi­li­tat d’Arri­ma­das i els seus de seguir acu­dint cada dia al Par­la­ment i al Congrés tot i saber sem­pre com acaba tot.