POLÍTICA
MADRID - 4 gener 2019 2.00 h

Vox suma 1.400 afiliats a Catalunya i 24.000 a l’Estat

 Els concentra a Barcelona (1.070) i després van Tarragona (187), Girona (84) i Lleida (47)

 Aspira a entrar al Parlament gràcies al judici de l’1-O

 Extrema el masclisme tot i les 976 dones mortes

DAVID PORTABELLA - MADRID

La irrupció a Anda­lu­sia amb 400.000 vots i la seva natu­ra­lit­zació com a soci de govern per part del PP i de Ciu­ta­dans ha dis­pa­rat l’afi­li­ació a Vox, el par­tit ultra­dretà que lidera l’expo­pu­lar basc San­ti­ago Abas­cal. Si el mes de gener del 2018 Vox tenia només 5.085 afi­li­ats a l’Estat, al tan­ca­ment de desem­bre els mili­tants ascen­dei­xen a 24.023, amb un salt de 8.000 altes des de la nit de les elec­ci­ons anda­lu­ses fins avui. A Cata­lu­nya, el par­tit ultra­dretà que vol la fi de les auto­no­mies i un únic Par­la­ment a Madrid té 1.388 mili­tants, el gros dels quals (1.070), a la demar­cació de Bar­ce­lona; després van Tar­ra­gona (187), Girona (84) i Lleida (47).

Cada afi­liat paga una quota de nou euros al mes, si bé hi ha tari­fes espe­ci­als des d’un euro fins a trenta. Les altes d’afi­li­ats a l’Estat crei­xen mes a mes des del gener, en què par­tia amb 5.085, i al setem­bre Vox ja havia doblat: 10.800. Des d’ales­ho­res i amb el vent de cua andalús, l’alça s’acce­lera: 14.251 a l’octu­bre i 17.203 al novem­bre fins a arri­bar als actu­als 24.023, el doble res­pecte a l’estiu.

Si bé Vox va renun­ciar a pre­sen­tar-se al Par­la­ment el 21-D del 2017 perquè con­si­de­rava les elec­ci­ons con­vo­ca­des pel 155 “un referèndum legal con­ce­dit per Rajoy al col­pisme sepa­ra­tista”, en les gene­rals del 2015 el par­tit ultra­dretà va tenir a Cata­lu­nya 465 vots i, en la repe­tició elec­to­ral del 2016, 197 vots. Dos anys després, els 1.388 afi­li­ats de Vox ja mul­ti­pli­quen per deu l’últim regis­tre de vot català. L’arre­la­ment, però, és supe­rior a Madrid, on ara té 6.271 mili­tants.

Gar­riga, el ros­tre català

Si bé el pri­mer repte d’Abas­cal son les muni­ci­pals i autonòmiques del 26 de maig, Vox con­fia a ren­di­bi­lit­zar la popu­la­ri­tat que li donarà ser l’acu­sació al judici de l’1-O –que serà tele­vi­sat– per irrom­pre al Par­la­ment en el futur. Tot que Abas­cal i Javier Ortega Smith colo­nit­zen la veu, el cap visi­ble de Vox a Cata­lu­nya és Igna­cio Gar­riga, un jove de 31 anys nas­cut a Sant Cugat que és cata­la­no­par­lant i fill de pare català i mare gui­ne­o­e­qua­to­ri­ana. El seu és un per­fil opo­sat al d’Abas­cal, fill polític del PP basc i d’Espe­ranza Aguirre.

Al per­fil ultra­dretà i la retòrica fran­quista de “vol­ver a una España grande”, Vox hi suma el mas­clisme extrem de cul­par la dona de “giha­disme de gènere” o “dic­ta­dura de gènere” per tenir la llei con­tra la violència de gènere en un país que suma 976 dones assas­si­na­des des que hi ha regis­tres. Tot i la com­moció pel crim d’ahir a Laredo –el pri­mer del 2019– i el recent de Laura Luelmo a Huelva, Ortega Smith insis­tia ahir que Vox llui­tarà “con­tra la violència con­tra les dones però també con­tra la violència con­tra els homes” per evi­tar que “s’apro­fiti la tragèdia d’algu­nes dones perquè el lobbyfemi­nista faci negoci”.

Torra: llibertat ‘versus’ ultradreta

El president de la Generalitat, Quim Torra, va vincular ahir la “lluita contra el feixisme i la ultradreta” a la “lluita per la llibertat de Catalunya”. En un moment d’eclosió als mitjans de sondejos que situen Vox a prop de ser quarta força i àrbitre de majories a Espanya, Torra va admetre “preocupació” per l’avenç ultradretà.

Després d’afirmar que al govern català se senten “absolutament solidaris i concernits per aquest augment de l’extrema dreta a l’Estat espanyol”, Torra hi va afegir: “La lluita contra el feixisme i contra la ultradreta és pera nosaltres inseparable de la lluita per la llibertat de Catalunya. Qualsevol repunt del feixisme en qualsevol lloc d’Europa, en aquest cas ho hem vist a Andalusia i en enquestes a Espanya, ens preocupa”.