POLÍTICA
BARCELONA - 4 febrer 2016 2.00 h

KURDISTAN IRAQUIÀ

Referèndum per la independència

El 9-N kurd

 Barzani convoca una consulta no vinculant emmirallant-se en el procés català

 El 2005 ja es va organitzar una votació popular però la crisi econòmica, la guerra amb Estat Islàmic i l'auge dels moviments independentistes fan que ara sigui “el moment adequat”

ADELA GENÍS - BARCELONA

Què tenen en comú el Kurdistan iraquià i Catalunya? Ens separen gairebé 4.000 quilòmetres però els processos que viuen les dues nacions per aconseguir la independència són extraordinàriament similars. De fet, el Kurdistan iraquià ja va viure el seu propi 9-N el 2005. Es va fer una votació popular en què van participar gairebé dos milions de persones (dels 5 milions de persones que hi viuen) que van votar massivament a favor de la independència: un 98%. Ara, el president Masud Barzani vol tornar a repetir la consulta emmirallant-se en el procés català. L'escenari que es dibuixa no és el mateix que fa onze anys. Aquesta zona, que és un territori pràcticament independent, s'havia batejat com el “miracle iraquià”. En un país devastat per la guerra, el Kurdistan iraquià es presentava com una zona pròspera on fins i tot gent d'altres zones
de l'Iraq emigrava.

“Barzani tenia un estil més pujolista i ara de cop s'ha convertit en Mas”

La raó? Unes grans reserves petrolieres que el govern de Barzani venia a Turquia i ara fins i tot a les repúbliques bàltiques. La baixada del preu del petroli ha provocat una greu crisi econòmica. Al president se li va acabar el mandat l'agost del 2013, però se li va prorrogar dos anys, així que actualment està en una situació política molt delicada.

Barzani viu aferrat al poder i la convocatòria d'aquest referèndum li pot donar oxigen. “Els seus arguments per no fer eleccions és que estan en guerra i que hi ha una crisi econòmica molt dura i a més aprofita que l'oposició està molt dividida, tot i que la pressió cada vegada és més forta”, assegura Jordi Vàzquez, membre del col·lectiu Kurdiscat i autor de diversos llibres sobre la qüestió kurda. L'oposició té posicions independentistes, així que la possibilitat d'un nou referèndum ha estat ben rebuda. “Barzani forma part del PDK, que seria el partit més tradicionalista, com si fos Convergència... La veritat és que hi ha molts paral·lelismes amb Catalunya perquè a causa de la crisi econòmica ha hagut de començar a fer retallades”, explica Vàzquez. El govern iraquià fa cinc mesos que no paga els 680.000 funcionaris, incloent-hi els soldats peixmerga.

Un altre dels factors que està enfonsant l'economia del Kurdistan iraquià és l'arribada massiva de refugiats interns que fugen d'altres zones de l'Iraq. Es calcula que en una zona on viuen 5 milions de persones han arribat1,9 milions de desplaçats. “Amb la paradoxa que és el govern de l'Estat el que cobra les ajudes per als refugiats”, denuncia Vàzquez. Justament aquesta setmana una delegació del govern kurd ha anat fins a Bagdad per reclamar que es paguin les factures pendents.

Actualment, el Kurdistan iraquià té 80.000 persones armades i controla més territori. “Ha rebut gran quantitat d'armament d'Occident. Alemanya és la primera vegada des de la Segona Guerra Mundial que envia armes a fora ”, afirma. “Els kurds tenen ara la ciutat de Kirkuk, que està fora de la zona tradicional, però que és molt reclamada. Podria ser una demanda com la que fan aquí els partits independentistes de la ciutat de València”, compara aquest analista. Assegura que la proclamació de Barzani, amb un to molt dur, també té una lectura de caràcter més intern. “El que sí que ha canviat és el to, perquè Barzani tenia un estil més pujolista i ara s'ha convertit en Mas”, indica.

Les conseqüències que pot tenir aquest referèndum a tota la zona d'influència kurda és important, sobretot a Turquia i a Síria. Primerament perquè significa posar damunt la taula la possible i futura existència d'un estat kurd. Actualment, els kurds estan dividits en quatre estats (Turquia, l'Iraq, l'Iran i Síria, a més d'algunes zones d'Armènia) i formen una de les nacions més grans sense estat. Es calcula que la seva població podria ser d'uns 50 milions de persones.

Suport dels Estats Units

“Barzani vol que la consulta se celebri abans de les eleccions nord-americanes, que són al novembre. “Els republicans, per exemple, estan molt a favor de la independència del Kurdistan iraquià, per exemple Ted Cruz. Són partidaris d'armar-los bé perquè facin de contrapunt a la regió. Hillary Clinton potser no tant... s'haurà de veure. Israel també els dóna suport, Benjamin Netanyahu ja ho ha dit diverses vegades, que hi estarien a favor”, assegura Vàzquez, que assegura que a la pràctica aquesta regió ja és independent perquè Bagdad no fa les transferències. “S'estan autoadministrant; ara mateix, l'Iraq no està donant cap benefici al Kurdistan”, afirma.