SOCIETAT
BARCELONA - 4 març 2017 2.00 h

Querella contra el jutge que va condemnar a mort Puig Antich

 L'Ajuntament de Barcelona impulsa una acció judicial contra Carlos Rey, jutge militar el 1974 i avui advocat en exercici

 Se l'acusa d'un delicte de lesa humanitat

JORDI PANYELLA - BARCELONA

El 8 de gener va fer exactament 43 anys que l'aleshores jutge militar Carlos Rey va redactar i va posar la seva signatura a una sentència en què es condemnava a mort el llibertari Salvador Puig Antich. Per aquells fets, i per la seva participació decisiva en un procés judicial carregat d'irregularitats i en la consegüent execució, l'Ajuntament de Barcelona s'ha posat al capdavant d'una iniciativa judicial que en breu es concretarà en la presentació d'una querella contra Carlos Rey pel delicte d'assassinat de lesa humanitat, emparada en el que es coneix com a justícia universal, en què no hi ha prescripció que valgui.

El quart tinent d'alcalde, i també advocat, Jaume Asens va presentar ahir aquesta iniciativa com un “acte de justícia” i una “obligació moral i cívica” de la ciutat. Amb la querella es vol anar fins al final, i ahir Asens ja assenyalava la possibilitat de recórrer al Constitucional i a Estrasburg si el cas no prospera a Barcelona.

Asens va definir la sentència com un acte de “barbàrie” i va comparar el comportament de Rey amb el dels botxins del nazisme que en la seva defensa van argumentar que complien ordres i aplicaven la legislació vigent en aquell moment.

La querella està encara en fase de redacció, però incidirà en la doctrina de dret internacional que es desprèn de processos com el de Nuremberg i el dels soldats de l'antiga RDA que disparaven contra els que volien passar el mur. En els dos casos, els tribunals no van donar per bo l'argument dels acusats que complien ordres i els van condemnar, ja que el que van fer atempta contra els drets humans i això trenca el principi de l'obediència obligada.

La querella també espera superar la trava que fins ara ha suposat en accions similars la llei d'amnistia del 1977, amb l'argument que la gràcia de l'extinció de la responsabilitat s'ha d'aplicar, en tot cas, al final de la instrucció d'un procés judicial, i no abans.

Aquesta és la segona acció judicial que persegueix Carlos Rey per l'execució de Puig Antich. L'altra és la que dirigeix la jutgessa argentina María Servini de Cubría, que al seu dia va dictar una resolució en què imputava l'advocat i n'ordenava la detenció, manament que el govern espanyol no ha executat.

Per la seva banda, Imma Puig va agrair el suport rebut i va recordar que el règim franquista va voler fer passar el seu germà per un criminal. “Entre tots hem fet que avui en Salva ja no sigui un assassí”, va celebrar.

La seguretat del jutge, els dubtes del governador civil

Carlos Rey és advocat en exercici a Barcelona. El col·legiat número 8.176 es va dedicar al món del dret penal quan va abandonar la carrera militar i, entre els seus clients, figuren la família d'Anna Permanyer, una dona assassinada cruelment a l'edifici Atalaya de Barcelona, i la líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, en el cas de la gravació de La Camarga.

En el procés contra Salvador Puig Antich, Rey va formar part del tribunal en qualitat de jurista. La resta de membres eren militars sense coneixement jurídic, que van ser els encarregats de determinar-ne la culpabilitat i, després, Rey, basant-se en aquesta decisió, va redactar i fonamentar la resolució judicial. És precisament aquesta circumstància el que Rey al·lega per defensar la seva intervenció en el procés assegurant que, amb un veredicte de culpabilitat, ell no podia imposar altra cosa que la condemna a mort.

L'argumentació de Rey trontolla quan defensa que, al marge d'això, en el judici “va quedar provada” la culpabilitat de Puig Antich, sense qüestionar l'evidència que en aquell procés es van vulnerar les normes més elementals del dret a defensa.

El que diu Rey es contradiu, per exemple, amb el contingut d'una carta que, el mateix dia que es redactava la sentència, l'aleshores governador civil de Barcelona, Tomás Pelayo Ros, va enviar al ministre de Governació en què l'advertia que en el judici no havia quedat prou demostrada la culpabilitat de Salvador Puig Antich.