POLÍTICA
BARCELONA - 4 març 2017 2.00 h

Toc d'atenció pel referèndum

 El Consell de Garanties Estatutàries alerta que la disposició sobre el referèndum del pressupost és inconstitucional

 Blinda les partides electorals i de participació

 Puigdemont insisteix que es convocarà

ODEI A.-ETXEARTE - BARCELONA

Una de freda i tres de calentes. El Consell de Garanties Estatutàries va concloure ahir que és inconstitucional la disposició addicional del pressupost que permetia al govern habilitar les partides necessàries per celebrar el referèndum. L'òrgan consultiu, però, va avalar l'encaix jurídic de les partides destinades a processos electorals i consultes populars, processos de participació ciutadana i el fons de contingència, que els partits constitucionalistes van identificar com a possibles vies alternatives per dotar de recursos la futura convocatòria.

Tenint en compte que aquest és un pressupost camaleònic, dissenyat per Oriol Junqueras amb diverses partides camuflades per dotar el referèndum i esquivar el previsible vet del Tribunal Constitucional, Carles Puigdemont i la CUP es van refermar en la convocatòria de la votació, mentre que l'oposició, en bloc, donava per impossible la cita a les urnes. Els comptes s'aprovaran en les pròximes setmanes. El govern no va concretar si modificarà la disposició qüestionada, tot i que el dictamen del consell no és vinculant. Junqueras es va limitar a assenyalar que “estudiarà” el text i que l'executiu manté tots els seus compromisos polítics.

El Consell de Garanties, així, donava parcialment la raó a C's, el PSC i el PP, que són els grups que en van demanar el pronunciament, amb un ajornament de l'aprovació dels comptes d'aproximadament un mes. El dictamen al·lega, per unanimitat, que la disposició addicional trenta-unena del projecte de llei és contrària a la distribució competencial prevista a la Constitució. Aquest precepte estableix que el govern, dins de les possibilitats pressupostàries, “ha d'habilitar les partides per garantir els recursos necessaris en matèria d'organització i gestió” per afrontar el referèndum “en el marc de la legislació vigent”. El Consell de Garanties argumenta que la imprecisió d'aquest “incís tan incert com ambigu” sobre l'encaix jurídic amb què l'executiu emparava el “procés referendari” no el salva de vulnerar la carta magna. Ben al contrari.

Competència exclusiva

L'organisme consultiu raona que contravé els articles 149.1.32 (el que recull que l'autorització de la convocatòria de consultes populars per la via del referèndum és una competència exclusiva de l'Estat) i 92 (el que regula la convocatòria de referèndums per a les decisions polítiques d'especial transcendència, i estableix, entre altres coses, que els convoca el rei a proposta del president del govern espanyol). A més, no té cap empara estatutària.

Com que el referèndum està fora de les competències de la Generalitat, per tant, el consell avisa que el govern no pot preveure legislativament una autorització de despesa de diner públic. “A hores d'ara, l'única capacitat del govern català és la iniciativa de sol·licitar a l'Estat l'autorització per convocar-lo”, li recorda.

El pressupost, tanmateix, reserva cinc milions d'euros per a processos electorals i consultes populars, 800.000 euros per a processos de participació ciutadana, 407.450 euros per implementar el vot electrònic i 330 milions per al fons de contingència, un calaix de sastre en què el govern reserva recursos per afrontar despeses d'emergència.

Més apartats

Aquestes partides, amb què l'executiu podria sufragar el referèndum tot i que no consti en el projecte de llei, són constitucionals, segons el Consell de Garanties. “La partida econòmica està perfectament avalada. El referèndum es farà”, va sentenciar Puigdemont, sense concretar d'on provindrà. El consell defensa que les tres partides relatives a processos electorals i consultes populars “tenen la necessària i legítima habilitació competencial”. Quant al fons de contingència, valora que la suma assignada “s'ajusta al volum raonable que es deriva de la naturalesa d'aquest tipus de fons”. Admet, d'altra banda, que no pot arribar a una conclusió diferent partint d'una “conjectura” sobre la destinació efectiva final d'aquests recursos per a activitats no previstes per l'ordenament. Entrar-hi, diu, implicaria fer una “interpretació preventiva” que està fora de les seves funcions.

TC i eleccions

Ciutadans, el PSC, Catalunya Sí que es Pot i el PP van donar per mort el referèndum. “Avui és el game over del full de ruta de Puigdemont”, va declarar el portaveu adjunt de Ciutadans al Parlament, Fernando de Páramo. La formació d'Inés Arrimadas es planteja “totes les opcions” per forçar el govern a complir amb el dictamen si no modifiquen la llei abans que s'aprovi. Això inclou recórrer al Tribunal Constitucional. Una possibilitat que el PSC també considera. El primer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta, va donar per acabada la legislatura i va demanar la convocatòria d'eleccions. Si el govern no rectifica, portaran la llei a l'alt tribunal. “Ara no és el malvat TC l'ens que va en contra de Catalunya”, va advertir el coordinador general del PP a Catalunya, Xavier García Albiol. El portaveu de CSQP, Joan Coscubiela, va interpretar el dictamen com una “desautorització en tota regla” de la unilateralitat del govern. La coalició demana ara la compareixença de Puigdemont.

LES FRASES DEL CONSELL DE GARANTIES ESTATUTÀRIES

La competència de regulació i d'autorització [...] de referèndums correspon amb caràcter exclusiu a l'Estat
Aquesta falta de competència [...] no pot ser salvada per un incís tan incert com ambigu
La inserció [...] d'una autorització pressupostària no avança i prefigura una execució concreta, i encara menys contrària al dret

POLÍTICA
MADRID - 4 març 2017 2.00 h

Rajoy albira una porta oberta a recórrer contra els comptes catalans al TC

 El govern espanyol celebra l'esmena del Consell de Garanties com un triomf propi

 Méndez de Vigo: “És un òrgan seu i diu que fa actes inconstitucionals”

DAVID PORTABELLA - MADRID

Era la primera vegada que pronunciava el nom del Consell de Garanties Estatutàries, i el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, no ho va ocultar: “No vull massacrar la bella llengua catalana intentant pronunciar-ho en català...” El govern de Mariano Rajoy va celebrar ahir com un triomf propi el dictamen de l'òrgan consultiu català, perquè ara albira una inesperada porta oberta a presentar recurs al Tribunal Constitucional contra uns pressupostos que “un òrgan creat per la mateixa Generalitat ja diu que són inconstitucionals”.

L'encarregat de donar veu a l'eufòria viscuda en el Consell de Ministres va ser Méndez de Vigo, que va ser emfàtic en l'intent de subratllar la rellevància del que a La Moncloa és vist com un gol en pròpia porteria en la fase final del procés. “Un instrument de la Generalitat, un òrgan que va crear la Generalitat, li diu que està cometent actes inconstitucionals”, va exclamar el portaveu i titular d'Educació.

Tot i que el Consell de Garanties al·ludeix només a la partida concreta del referèndum, Méndez de Vigo, significativament, va parlar en tot moment d'uns “pressupostos inconstitucionals” en global. Fonts de La Moncloa van recordar que l'Estat ja té òrgans propis –com ara l'advocat de l'Estat– per detectar tot el que és susceptible de ser portat davant del TC i que no li cal copiar la tesi d'un òrgan assessor aliè com el català, però sí que van celebrar un revés “per unanimitat” i “amb un alt valor polític” al govern de Carles Puigdemont. En un moment en què es parla de passar de la llei a la llei, Méndez de Vigo va etzibar a Puigdemont que s'oblida de la legalitat catalana: “Faig una crida a la Generalitat perquè compleixi la llei, fins i tot la seva llei.”

Veure la literalitat final

El que Rajoy no vol fer és un moviment en fals i per això esperarà l'aprovació final del pressupost per saber si Puigdemont manté la partida del referèndum i amb quina literalitat ho fa abans de formalitzar un recurs al TC. Fidel al breviari de l'“operació diàleg”, Méndez de Vigo va fer una crida genèrica al diàleg i va presumir que “el govern d'Espanya sempre ha estat lleial amb Catalunya i s'ha preocupat pels interessos dels catalans”.

3.598 milions a Catalunya pel FLA

La comissió delegada d'Afers Econòmics del govern que presideix Mariano Rajoy va aprovar ahir el lliurament d'11.935 milions a les comunitats subjectes al Fons de Liquiditat (FLA) per als primers sis mesos de l'any. La principal receptora és Catalunya, amb 3.598 milions, al davant d'Andalusia, amb 2.238.

El Ministeri d'Hisenda ha fixat ara noves condicions per accedir al nou tram del FLA. Entre les quals, l'obediència de les comunitats a la unitat de mercat, la plena adopció de l'administració digital (factures electròniques) i l'ocupació pública. El tercer beneficiari és el País Valencià, amb 1.978 milions.