POLÍTICA
BARCELONA - 4 març 2019 2.00 h

Interrogants policials i polítics per al Suprem

 Nieto, Millo i De los Cobos han d’explicar al tribunal qui va ordenar les càrregues de l’1-O i qui va aturar-les

 Interior aporta informes no aclaridors

 S’abordarà el paper de la presidenta del Parlament

  • 8.27Els primers testimonis d'avui seran José Antonio Nieto, ex-secretari d'Estat de Seguretat, Enric Millo, exdelegat del govern espanyol a Catalunya i Juan Antonio Puigserver, secretari general tècnic del Ministeri de l'Interior
  • 8.25Els fiscals que faran els interrogatoris avui al judici del Suprem seran Javier Zaragoza y Jaime Moreno
M. PIULACHS / E. ANSOLA - BARCELONA

El judici con­tra els inde­pen­den­tis­tes cata­lans al Tri­bu­nal Suprem es reprèn avui, enfi­lant la quarta set­mana de ses­si­ons, amb inter­ro­gants cab­dals pen­dents de resol­dre, espe­ci­al­ment en els dos eixos de la causa: el poli­cial i el polític. La set­mana pas­sada els màxims diri­gents del govern del PP van fer l’orni davant del tri­bu­nal sobre l’abor­datge de la causa cata­lana, i per això serà clau què res­po­nen càrrecs polítics i poli­ci­als situ­ats en el segon esglaó de poder, com a tes­ti­mo­nis aquesta set­mana.

Infor­mes i armes

Les defen­ses han rebut amb decepció els infor­mes que el Suprem, a petició del pena­lista Jordi Pina, va reque­rir al Minis­teri de l’Inte­rior perquè detallés el dis­po­si­tiu poli­cial de l’1-O. En con­cret, es dema­nava els cri­te­ris d’actu­ació poli­cial en el ter­ri­tori, el nom­bre d’agents, la iden­ti­fi­cació de coman­da­ments i quin càrrec polític o poli­cial ordena les càrre­gues als cen­tres amb ciu­ta­dans fent resistència pas­siva i qui va dic­tar el ces­sa­ment al mig­dia, davant els impac­tants vídeos que cir­cu­la­ven per les xar­xes.

La secretària d’Estat de Segu­re­tat, Ana María Bote­lla, amb l’actual govern del PSOE, però, no s’hi ha escar­ras­sat gaire i la set­mana pas­sada va apor­tar al Suprem infor­mes genèrics que el govern del PP ja havia entre­gat a auto­ri­tats judi­ci­als. El pri­mer, datat el 17 d’octu­bre del 2017, era diri­git a la magis­trada del TSJC que va orde­nar atu­rar l’1-O; i un segon informe sobre la coor­di­nació poli­cial a Bar­ce­lona, dema­nat pel jut­jat d’ins­trucció 7 de Bar­ce­lona, que inves­tiga irre­gu­la­ri­tats d’alguns agents, el 22 de novem­bre del 2017. En cap d’aquests infor­mes es deta­lla el nom­bre d’agents de la Guàrdia Civil ni de la poli­cia espa­nyola que van actuar el dia del referèndum, ni tan sols els 6.000 efec­tius que l’exmi­nis­tre de l’Inte­rior indi­cava com a xifra màxima de l’ope­ració Copèrnic. Per con­tra, els Mos­sos, en el seu informe, deta­llen que en l’ope­ració Àgora es van mobi­lit­zar 7.810 agents, i van tenir suport de poli­cies locals, a més de la seva major eficàcia en comis­sar urnes sense cap cop de porra.

En un altre informe, apor­tat per la Guàrdia Civil, a petició de l’advo­cat Xavier Melero, s’evi­den­cia que el cos de la poli­cia cata­lana és molt infe­rior en nom­bre i també la seva dis­po­sició de fusells (234). Men­tre que hi ha un fusell per cada 70 mos­sos, al cos armat en tenen un cada dos agents.

Càrrecs de l’1-O

Amb tants inter­ro­gants sobre la taula dels set magis­trats del Suprem, el lla­vors secre­tari d’Estat de Segu­re­tat, José Anto­nio Nieto, serà el pri­mer a decla­rar avui, com a tes­ti­moni. Nieto és l’autor de la famosa ins­trucció 4/2017, del 29 de setem­bre, que desen­vo­lupa l’ordre de la magis­trada del TSJC de tan­car cen­tres de votació i comis­sar urnes i mate­rial. En aquest docu­ment, com han insis­tit les defen­ses, es fixa pri­mer la “segu­re­tat” dels agents i dels ciu­ta­dans, i en segon lloc “l’eficàcia”. S’hi indica que “la fase ope­ra­tiva” de l’1-O serà de 7.30 del matí a 9 de la nit, pri­o­rit­zant les pri­me­res hores del matí, amb acci­ons ràpides, ja que a la tarda s’han de vigi­lar edi­fi­cis públics. Al des­me­mo­riat minis­tre Juan Igna­cio Zoido, el pena­lista Andreu van den Eynde va arren­car-li que Nieto era a Bar­ce­lona l’1-O.

L’inter­ro­ga­tori de Nieto, doncs, no durarà pas la mitja hora mar­cada per la sala. El seguirà l’exde­le­gat del govern espa­nyol a Cata­lu­nya, Enric Millo, al qual l’alcal­dessa de Bar­ce­lona, Ada Colau, segons va sos­te­nir davant el tri­bu­nal, va tru­car-li perquè aturés les càrre­gues, com va pas­sar a la tarda. Dimarts, serà cab­dal l’inter­ro­ga­tori de Diego Pérez de los Cobos, coro­nel de la Guàrdia Civil i coor­di­na­dor poli­cial de l’1-O. De los Cobos ha cul­pat el major dels Mos­sos, Josep Lluís Tra­pero, del “fracàs” de l’ope­ració. Després decla­ra­ran Sebastián Tra­pote, lla­vors cap de la Policía Naci­o­nal a Cata­lu­nya, i Ángel Gozalo, exres­pon­sa­ble de la Guàrdia Civil. Per con­tras­tar-ho, també estan citats els comis­sa­ris Manuel Cas­tellví, lla­vors cap de la comis­sa­ria gene­ral d’Infor­mació, i Emili Que­vedo, res­pon­sa­ble de Pla­ni­fi­cació i Segu­re­tat dels Mos­sos, i Cris­tina Man­resa, cap de la Regió Poli­cial Metro­po­li­tana Nord. Que­vedo i Man­resa han estat impu­tats per la seva actu­ació en l’1-O en un jut­jat de Cor­nellà de Llo­bre­gat i en un de Saba­dell, res­pec­ti­va­ment, i es podrien aco­llir al seu dret a no decla­rar, com ja han fet altres tes­ti­mo­nis.

Del Toro al ter­rat

Dime­cres decla­rarà la lle­trada de l’admi­nis­tració de justícia del jut­jat d’ins­trucció 13 de Bar­ce­lona, Mont­ser­rat del Toro. D’ella la fis­ca­lia asse­gura que va sor­tir per la “teu­lada”, tot i ser un ter­rat, després dels escor­colls del Depar­ta­ment d’Eco­no­mia el 20 de setem­bre del 2017, en no voler sor­tir pel car­rer i pel pas­sadís de volun­ta­ris de l’ANC, mal­grat que ningú la coneix, ni abans ni ara.

El cas de For­ca­dell

En l’àmbit polític, avui dilluns hi ha pre­vist que decla­rin el pre­si­dent del Par­la­ment, Roger Tor­rent, i el secre­tari gene­ral i l’exlle­trat major, Xavier Muro i Antoni Bayona, res­pec­ti­va­ment. Els tràmits par­la­men­ta­ris de setem­bre a octu­bre del 2017 estan en el punt de mira de la fis­ca­lia. La pre­si­denta For­ca­dell s’escuda en la sobi­ra­nia del ple per asse­nya­lar la res­pon­sa­bi­li­tat d’aquells actes, espe­ci­al­ment quan es van apro­var les con­clu­si­ons de la comissió d’estudi del procés cons­ti­tu­ent i les lleis de des­con­nexió a petició de dos grups par­la­men­ta­ris quan el ple ja havia començat. Caldrà veure doncs si, a parer dels ser­veis jurídics, la pre­si­denta en podia haver impe­dit la tra­mi­tació d’acord amb les ordres del TC. Un altre àmbit dife­rent és quan la docu­men­tació es ges­ti­ona i passa el pri­mer fil­tre a la mesa del Par­la­ment abans d’arri­bar al ple.

Lleis del 6-S i 7-S

L’apro­vació de les lleis de des­con­nexió els dies 6 i 7 de setem­bre, con­cre­ta­ment la del referèndum i la de tran­si­to­ri­e­tat jurídica, tenen espe­cial importància ja que, a diferència del que s’havia anat apro­vant ante­ri­or­ment, aquesta vegada la tra­mi­tació afec­tava tex­tos legis­la­tius i no decla­ra­ci­ons polítiques com s’havia anat pro­duint amb ante­ri­o­ri­tat. A més a més, es va uti­lit­zar la via exprés que ofe­ria l’arti­cle 83.3 –la fórmula de lec­tura única, incor­po­rada expres­sa­ment al regla­ment per a l’ocasió, havia estat sus­pesa pel TC tot i que va ser apro­vada mesos més tard– que no està pen­sada per apro­var lleis.

DUI simbòlica?

El 27 d’octu­bre, a dos quarts de dues del mig­dia, s’ini­ci­ava el ple que havia d’apro­var la decla­ració uni­la­te­ral d’inde­pendència. Es van regis­trar dos tex­tos, un d’ells feia referència, en el preàmbul, a la decla­ració d’inde­pendència i, en la part dis­po­si­tiva, s’ins­tava el govern a apli­car les lleis de des­con­nexió. La decla­ració va ser apro­vada per votació secreta. L’altre text ins­tava a obrir un procés cons­ti­tu­ent per votació ordinària. Les con­seqüències jurídiques dels tex­tos van resul­tar nul·les després de com­pro­var l’endemà que cap diri­gent havia assu­mit la publi­cació dels tex­tos, ni en el DOGC ni en el BOPC, com a pas previ per a la seva vali­desa.