OPINIÓ
4 abril 2019 2.00 h

VUITS I NOUS

Jenn Díaz, l’‘eixamplada’

MANUEL CUYÀS
“Va pels llocs pre­sen­tant el lli­bre que Raül Romeva ha escrit a la presó

Mai no m’hau­ria ima­gi­nat assis­tir a la pre­sen­tació d’un lli­bre l’autor del qual fos absent pel motiu de tro­bar-se tan­cat a la presó. Aques­tes coses no podien pas­sar al meu país. El lli­bre es titula Espe­rança i lli­ber­tat. L’autor, Raül Romeva. La pre­sen­tació, a la lli­bre­ria Buc de Lli­bres de Mataró, va anar a càrrec de la dipu­tada al Par­la­ment Jenn Díaz. Havia assis­tit a la pre­sen­tació de lli­bres de Jenn Díaz, escrip­tora deli­cada de con­tes i novel·les. Mai no me l’hau­ria ima­gi­nat fent de pigall d’un pres. Ha aban­do­nat momentània­ment l’escrip­tura per dedi­car-se a la política: “No podia dir que no després de defen­sar que les dones s’hi havien de com­pro­me­tre acti­va­ment.” No cal­cu­lava que la labor par­la­mentària com­por­ta­ria la divul­gació del lli­bre que ha escrit el com­pany de for­mació, ERC. Jenn Díaz és del Baix Llo­bre­gat. Els seus avis van venir d’Extre­ma­dura i Anda­lu­sia. La família mira d’enten­dre que la Jenn s’hagi fet inde­pen­den­tista. Alguns s’hi acos­ten. El seu pare, que no havia votat mai, ho va fer per pri­mer cop en la con­sulta del 9-N, per ràbia davant la pro­hi­bició. “Si puc eixam­plar la base amb la paren­tela ho haig d’acon­se­guir amb els amics, amb els cone­guts, tots del Baix Llo­bre­gat; jo mateixa soc una eixam­plada.” La pre­sen­tació del lli­bre de Raül Romeva va en aquesta direcció. Ara es tra­duirà al cas­tellà. “Ja estic espe­rant pre­sen­tar-lo pels llocs d’Espa­nya on em cri­din.” Romeva és nas­cut a Madrid. Els fun­ci­o­na­ris de pre­sons se n’estra­nya­ven quan feien els tràmits d’ingrés. “Espa­nya ha d’enten­dre que par­lem de democràcia, de república o de valors repu­bli­cans.” El can­dor de Jenn Díaz pot ser molt poderós. O pot ser una eina com­ple­mentària de pro­pa­gació de l’ide­ari que defensa. “El pri­mer d’octu­bre em va tocar votar en un col·legi de Sant Andreu de la Barca pro­per a la major caserna de la Guàrdia Civil de Cata­lu­nya. No estava pas sola.”

A l’entrada ens han donat un paper amb el dibuix que il·lus­tra la por­tada del lli­bre, fet pel mateix Romeva. S’hi veu ell bran­dant una flor per entre les rei­xes. Diu: “Mirada llarga, verb serè, mà estesa, cap alt.” Al marge hi ha una salu­tació manus­crita del mateix Romeva i d’Oriol Jun­que­ras, com­pany de par­tit i aflicció. La de Jun­que­ras: “A la gent de Mataró us vull agrair la vos­tra feina i ani­mar-vos a tre­ba­llar per cons­truir un nou país per a tot­hom i una ciu­tat repu­bli­cana i de progrés. Salut i lli­ber­tat!” La de Romeva acota “la gent”: “A les ami­gues i amics d’ERC de Mataró, amb afecte i agraïment.” Entre el públic, efec­ti­va­ment, només hi ha mili­tants o sim­pa­tit­zants locals del par­tit dels dos homes. Els altres que també tenen gent a la presó, no se sen­ten con­cer­nits? Aquesta indi­ferència, també detec­ta­ble en sen­tit con­trari, és peno­sa­ment molt més ima­gi­na­ble.