OPINIÓ
4 abril 2019 2.00 h

La querella a Torra enroca el conflicte

Les estruc­tu­res de poder de l’Estat espa­nyol man­te­nen la judi­ci­a­lit­zació del con­flicte polític perquè se sen­ten més for­tes en l’estratègia de la impo­sició. Més enllà del judici per l’1-O que se cele­bra al Tri­bu­nal Suprem, el dar­rer epi­sodi és la que­re­lla pre­sen­tada per la fis­ca­lia a instàncies de la Junta Elec­to­ral Cen­tral i que ha admès a tràmit el TSJC. Estem davant una nova mos­tra de la falta de volun­tat de l’Estat espa­nyol d’afron­tar des de la política el que és una dis­cussió d’aquesta natu­ra­lesa. I no fa altra cosa que enro­car el con­flicte. No podem obli­dar que el pre­si­dent Puig­de­mont va ser obli­gat a exi­liar-se, que es va vetar la legítima can­di­da­tura de Jordi Sànchez a la pre­sidència, que es va empre­so­nar Jordi Turull en plena sessió d’inves­ti­dura i que ara es busca inha­bi­li­tar el pre­si­dent Torra mit­jançant aquesta que­re­lla. Al marge de la per­sona que l’ocupa, la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat és una ins­ti­tució repre­sen­ta­tiva dels cata­lans. Per això l’ofen­siva sis­temàtica de l’Estat a la ins­ti­tució de la pre­sidència és un atac en tota regla al país.

La Junta Elec­to­ral Cen­tral ha aban­do­nat el seu paper d’àrbi­tre entre par­tits i s’ha eri­git en un cen­sor ideològic con­tro­lat per l’uni­o­nisme. Limi­tant drets fona­men­tals com el de lli­ber­tat d’expressió. I coar­tant d’aquesta forma el que són expres­si­ons rei­vin­di­ca­ti­ves i no par­ti­dis­tes com es vol fer creure. Davant aquest biaix tota­li­tari i la falta de res­pecte a les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes i a la volun­tat majo­ritària dels ciu­ta­dans cata­lans expres­sada en l’elecció de la pre­sidència, cal apos­tar per més democràcia i rei­te­rar la volun­tat expres­sada sem­pre per l’inde­pen­den­tisme que la solució pacífica arri­barà des de la política i el diàleg i mai per la via de la impo­sició i la repressió judi­cial.