POLÍTICA BARCELONA - 4 abril 2019 2.00 h L’Estat va descartar el dispositiu conjunt amb els Mossos l’1-OL’ex-número dos de la policia catalana sosté que el coordinador va refusar un centre de comandament únicEl Suprem ajorna un cara a cara entre el comissari López i Pérez de los CobosMAYTE PIULACHS - BARCELONA Els comandaments dels Mossos d’Esquadra es van sentir “desemparats governativament” en el compte enrere del referèndum d’autodeterminació de Catalunya, en veure-hi un xoc, però també van ser menystinguts pel govern espanyol del PP que, a través del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, coordinador policial de l’1-O, va refusar compartir “un centre de comandament únic” ofert pels Mossos, per impedir la votació, com fixava un mandat d’una magistrada del TSJC. Aquestes revelacions d’ahir del comissari Ferran López, llavors número 2 dels Mossos, van provocar que l’advocat Xavier Melero, defensa de l’exconseller d’Interior Quim Forn, demanés a la sala del Tribunal Suprem un acarament de López amb Pérez de los Cobos, el qual va titllar de “mentider” el comissari sobre el fet que el dispositiu policial de l’1-O era conjunt i aprovat per ell. La sala –per unanimitat, segons el president Manuel Marchena– ho va ajornar fins a tenir més proves. Tothom, però, va entendre aquest ajornament com que el tribunal no va tenir valor i que difícilment l’aprovarà. La primera revelació impactant del comissari López, en el judici, va ser que en la reunió que van mantenir els comandaments dels Mossos amb el president Puigdemont perquè desconvoqués el referèndum “ja prohibit”, aquest els va dir: “Si hi ha accions violentes declararé la independència.” Una explicació que inicialment es va interpretar com que el comissaria actuava de quintacolumnista. El cap policial, però, usant símils amb els incendis forestals i mesurant molt les seves paraules, va exposar que pensaven que la situació era de perill perquè s’esperava “una gran mobilització ciutadana i de resistència passiva” enfront d’una policia que compliria el mandat judicial. Tal com havia declarat al Suprem el major Josep Lluís Trapero, la seva mà dreta va assegurar: “Els Mossos no han col·laborat en el referèndum.” És a dir, va desmuntar la tesi de les acusacions que la policia catalana estava al costat del govern, i per tant en la suposada rebel·lió sense violència. Sorprès per Millo El comissari López també va deixar clar que, en els tres mesos de conseller, Forn no va interferir en l’organització del cos, tot i que va exposar que de forma molt excepcional els comandaments van fer un comunicat, reproduït a tots els mitjans, en què van retreure les afirmacions dels llavors consellers Forn i Jordi Turull en què asseguraven que els Mossos no respectarien les ordres del coronel De los Cobos. El comissari López va deixar clar que la cúpula dels Mossos considerava que la figura “híbrida entre política i operativa no era l’adequada”, però que la “respectaven”. Va destacar que en aquell mogut setembre van col·laborar amb els cossos policials espanyols, i en els quaranta escorcolls del 20-S es va comunicar de forma “constant” amb el coronel de la Guàrdia Civil Mariano Martínez, que li demanava suport. I va rebaixar a “una col·laboració” les ofertes de l’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, i els voluntaris per fer un passadís a Economia. L’excap de la comissaria superior va relatar com ell va assumir el lloc de Trapero, per evitar més topades amb el coronel, en les reunions de coordinació entre els responsables de la policia espanyola i la Guàrdia Civil amb De los Cobos. El comissari López va assegurar que a partir del 25 de setembre i sota les ordres de la magistrada Mercedes Armas, van dissenyar “un dispositiu conjunt” dels tres cossos policials. Va detallar que el pla acordat era en dues fases: primer un binomi de Mossos es presentaria al centre de votació, si els ciutadans no deixaven l’acció demanarien reforç a ordre públic dels Mossos i després als altres cossos. “Per evitar suspicàcies, com les d’ara, vam proposar compartir la cuina dels Mossos”, segons López, el qual va assegurar que De los Cobos primer la va acceptar i a dos dies de l’1-O la va canviar per cèl·lules a les quatre províncies, amb un sistema informàtic que “no va funcionar”. López confiava en De los Cobos i la nit del 30-S va explicar-li la voluntat de Puigdemont. El coronel no va dir-li que desconfiaven d’ells i que actuarien sols, com se’n va adonar l’endemà. El comissari també es va mostrar sorprès del que va dir el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, en una roda de premsa l’1-O al migdia. “Ensenyava el meu correu a De los Cobos en què li demanava suport en 233 centres i deia que actuaven en aquests. Però anaven pel seu compte”, va sostenir. En ser escollit pel PP per substituir Trapero durant el 155, López va indicar que van acordar “encapsular els fets de l’1-O i deixar-lo en mans dels tribunals”. I la versió del comissari Joan Carles Molinero, citat per ahir, s’escoltarà avui. Els caps també desconeixien l’ordre de NietoDos caps operatius de la Guàrdia Civil en centres de votació de l’1-O van confessar ahir al Suprem que desconeixien la instrucció del secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, en la qual es fixava que havien d’actuar de bon matí i que les intervencions en els centres es farien a petició dels Mossos. A preguntes del penalista Xavier Melero, un capità que dirigia l’entrada en dos centres de pobles del Maresme (Sant Cebrià i Sant Iscle de Vallalta) i un tinent, responsable d’actuar en un CAP de Sant Andreu de la Barca, van mostrar-ne el seu total desconeixement. Els Mossos tampoc sabien de la instrucció, segons el comissari López. Aquest desconeixement és una prova que la planificació dels alts comandaments espanyols no va arribar als agents executors, als quals alhora van responsabilitzar de l’actuació als centres, va recordar l’advocat Àlex Solà. A més, la decisió d’aplicar aquest pla B per “desconfiança als Mossos” no va ser el mateix 1-O, com van dir al Suprem, sinó un parell de dies abans, segons van desvelar els agents en detallar quan van rebre l’ordre d’actuar. D’altra banda, ahir van declarar una desena d’agents de la Guàrdia Civil amb ferides lleus per la seva actuació. |