POLÍTICA
BARCELONA - 4 abril 2019 2.00 h

L’Estat va descartar el dispositiu conjunt amb els Mossos l’1-O

 L’ex-número dos de la policia catalana sosté que el coordinador va refusar un centre de comandament únic

 El Suprem ajorna un cara a cara entre el comissari López i Pérez de los Cobos

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

Els coman­da­ments dels Mos­sos d’Esqua­dra es van sen­tir “des­em­pa­rats gover­na­ti­va­ment” en el compte enrere del referèndum d’auto­de­ter­mi­nació de Cata­lu­nya, en veure-hi un xoc, però també van ser menys­tin­guts pel govern espa­nyol del PP que, a través del coro­nel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, coor­di­na­dor poli­cial de l’1-O, va refu­sar com­par­tir “un cen­tre de coman­da­ment únic” ofert pels Mos­sos, per impe­dir la votació, com fixava un man­dat d’una magis­trada del TSJC. Aques­tes reve­la­ci­ons d’ahir del comis­sari Fer­ran López, lla­vors número 2 dels Mos­sos, van pro­vo­car que l’advo­cat Xavier Melero, defensa de l’excon­se­ller d’Inte­rior Quim Forn, demanés a la sala del Tri­bu­nal Suprem un aca­ra­ment de López amb Pérez de los Cobos, el qual va tit­llar de “men­ti­der” el comis­sari sobre el fet que el dis­po­si­tiu poli­cial de l’1-O era con­junt i apro­vat per ell. La sala –per una­ni­mi­tat, segons el pre­si­dent Manuel Marc­hena– ho va ajor­nar fins a tenir més pro­ves. Tot­hom, però, va enten­dre aquest ajor­na­ment com que el tri­bu­nal no va tenir valor i que difícil­ment l’apro­varà.

La pri­mera reve­lació impac­tant del comis­sari López, en el judici, va ser que en la reunió que van man­te­nir els coman­da­ments dels Mos­sos amb el pre­si­dent Puig­de­mont perquè des­con­voqués el referèndum “ja pro­hi­bit”, aquest els va dir: “Si hi ha acci­ons vio­len­tes decla­raré la inde­pendència.” Una expli­cació que ini­ci­al­ment es va inter­pre­tar com que el comis­sa­ria actu­ava de quin­ta­co­lum­nista. El cap poli­cial, però, usant símils amb els incen­dis fores­tals i mesu­rant molt les seves parau­les, va expo­sar que pen­sa­ven que la situ­ació era de perill perquè s’espe­rava “una gran mobi­lit­zació ciu­ta­dana i de resistència pas­siva” enfront d’una poli­cia que com­pli­ria el man­dat judi­cial. Tal com havia decla­rat al Suprem el major Josep Lluís Tra­pero, la seva mà dreta va asse­gu­rar: “Els Mos­sos no han col·labo­rat en el referèndum.” És a dir, va des­mun­tar la tesi de les acu­sa­ci­ons que la poli­cia cata­lana estava al cos­tat del govern, i per tant en la supo­sada rebel·lió sense violència.

Sorprès per Millo

El comis­sari López també va dei­xar clar que, en els tres mesos de con­se­ller, Forn no va inter­fe­rir en l’orga­nit­zació del cos, tot i que va expo­sar que de forma molt excep­ci­o­nal els coman­da­ments van fer un comu­ni­cat, reproduït a tots els mit­jans, en què van retreure les afir­ma­ci­ons dels lla­vors con­se­llers Forn i Jordi Turull en què asse­gu­ra­ven que els Mos­sos no res­pec­ta­rien les ordres del coro­nel De los Cobos. El comis­sari López va dei­xar clar que la cúpula dels Mos­sos con­si­de­rava que la figura “híbrida entre política i ope­ra­tiva no era l’ade­quada”, però que la “res­pec­ta­ven”. Va des­ta­car que en aquell mogut setem­bre van col·labo­rar amb els cos­sos poli­ci­als espa­nyols, i en els qua­ranta escor­colls del 20-S es va comu­ni­car de forma “cons­tant” amb el coro­nel de la Guàrdia Civil Mari­ano Martínez, que li dema­nava suport. I va rebai­xar a “una col·labo­ració” les ofer­tes de l’expre­si­dent de l’ANC, Jordi Sànchez, i els volun­ta­ris per fer un pas­sadís a Eco­no­mia.

L’excap de la comis­sa­ria supe­rior va rela­tar com ell va assu­mir el lloc de Tra­pero, per evi­tar més topa­des amb el coro­nel, en les reu­ni­ons de coor­di­nació entre els res­pon­sa­bles de la poli­cia espa­nyola i la Guàrdia Civil amb De los Cobos. El comis­sari López va asse­gu­rar que a par­tir del 25 de setem­bre i sota les ordres de la magis­trada Mer­ce­des Armas, van dis­se­nyar “un dis­po­si­tiu con­junt” dels tres cos­sos poli­ci­als. Va deta­llar que el pla acor­dat era en dues fases: pri­mer un binomi de Mos­sos es pre­sen­ta­ria al cen­tre de votació, si els ciu­ta­dans no dei­xa­ven l’acció dema­na­rien reforç a ordre públic dels Mos­sos i després als altres cos­sos. “Per evi­tar sus­picàcies, com les d’ara, vam pro­po­sar com­par­tir la cuina dels Mos­sos”, segons López, el qual va asse­gu­rar que De los Cobos pri­mer la va accep­tar i a dos dies de l’1-O la va can­viar per cèl·lules a les qua­tre províncies, amb un sis­tema informàtic que “no va fun­ci­o­nar”. López con­fi­ava en De los Cobos i la nit del 30-S va expli­car-li la volun­tat de Puig­de­mont. El coro­nel no va dir-li que des­con­fi­a­ven d’ells i que actu­a­rien sols, com se’n va ado­nar l’endemà. El comis­sari també es va mos­trar sorprès del que va dir el dele­gat del govern espa­nyol a Cata­lu­nya, Enric Millo, en una roda de premsa l’1-O al mig­dia. “Ense­nyava el meu cor­reu a De los Cobos en què li dema­nava suport en 233 cen­tres i deia que actu­a­ven en aquests. Però ana­ven pel seu compte”, va sos­te­nir. En ser esco­llit pel PP per subs­ti­tuir Tra­pero durant el 155, López va indi­car que van acor­dar “encap­su­lar els fets de l’1-O i dei­xar-lo en mans dels tri­bu­nals”. I la versió del comis­sari Joan Car­les Moli­nero, citat per ahir, s’escol­tarà avui.

LES XIFRES

38
trucades
va rebre el comissari López del coronel de la Guàrdia Civil Mariano Martínez per col·laborar el 20-S.
109
actuacions d’ordre públic
van realitzar agents de la brigada mòbil dels Mossos durant l’1-0, segons López.

Els caps també desconeixien l’ordre de Nieto

Dos caps operatius de la Guàrdia Civil en centres de votació de l’1-O van confessar ahir al Suprem que desconeixien la instrucció del secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, en la qual es fixava que havien d’actuar de bon matí i que les intervencions en els centres es farien a petició dels Mossos. A preguntes del penalista Xavier Melero, un capità que dirigia l’entrada en dos centres de pobles del Maresme (Sant Cebrià i Sant Iscle de Vallalta) i un tinent, responsable d’actuar en un CAP de Sant Andreu de la Barca, van mostrar-ne el seu total desconeixement. Els Mossos tampoc sabien de la instrucció, segons el comissari López. Aquest desconeixement és una prova que la planificació dels alts comandaments espanyols no va arribar als agents executors, als quals alhora van responsabilitzar de l’actuació als centres, va recordar l’advocat Àlex Solà. A més, la decisió d’aplicar aquest pla B per “desconfiança als Mossos” no va ser el mateix 1-O, com van dir al Suprem, sinó un parell de dies abans, segons van desvelar els agents en detallar quan van rebre l’ordre d’actuar.

D’altra banda, ahir van declarar una desena d’agents de la Guàrdia Civil amb ferides lleus per la seva actuació.