POLÍTICA
ARTICLE CONJUNT DE L’EXPRESIDENT I ELS EXCONSELLERS A L’EXILI PER A EL PUNT AVUI, VILAWEB I ELDIARIO.ES4 abril 2019 2.00 h

OPINIÓ

 

CARLES PUIGDEMONT, ANTONI COMÍN I CLARA PONSATÍ

Anem junts al Parlament Europeu

CARLES PUIGDEMONT I CASAMAJÓ, ANTONI COMÍN I OLIVERES, I CLARA PONSATÍ I OBIOLS - ARTICLE CONJUNT DE L’EXPRESIDENT I ELS EXCONSELLERS A L’EXILI PER A EL PUNT AVUI, VILAWEB I ELDIARIO.ES
Pro­po­sem una llista con­junta de l’inde­pen­den­tisme a les euro­pees del 26 de maig
Des de l’exili tre­ba­llem per mirar de resol­dre el con­flicte polític entre Cata­lu­nya i Espa­nya

El con­flicte polític entre Cata­lu­nya i Espa­nya és això, un “con­flicte” i “polític”. Elu­dir la rea­li­tat no la can­viarà, ni resoldrà res; no es tracta de delinqüència, ni de cri­mi­na­li­tat, ni de codi penal, pre­sons i exi­lis. La neces­si­tat d’una solució política és inex­cu­sa­ble; és el deure dels demòcra­tes.

Des del pri­mer dia d’exili, a més de defen­sar els nos­tres drets, hem con­ti­nuat fent política, tre­ba­llant per cer­car solu­ci­ons. La feina feta amb les eines i recur­sos limi­tats de què hem dis­po­sat és en part cone­guda per l’opinió pública, i en part es manté encara en la necessària dis­creció. Però és una feina que té tan sols un objec­tiu: con­tri­buir a resol­dre el con­flicte entre Cata­lu­nya i Espa­nya. Amb la dosi d’autocrítica i l’anàlisi més repo­sada que cal, des de la distància a vega­des repa­ra­dora i a vega­des limi­ta­dora, amb la consciència plena de totes les man­can­ces i de tots els actius que hem acu­mu­lat en aquesta fase de la nos­tra història. I amb la mirada posada cada dia damunt dels efec­tes de la repressió que per­sis­teix amb una tos­su­de­ria malal­tissa, que té empre­so­nats amics i com­panys, jut­jats per delic­tes ine­xis­tents, i que per­se­gueix elec­tes, acti­vis­tes i ciu­ta­dans com­pro­me­sos en gene­ral.

En el cicle elec­to­ral que s’ini­cia amb les elec­ci­ons espa­nyo­les del 28 d’abril, la neces­si­tat de fer política s’accen­tua i serà deter­mi­nant en les deci­si­ons que ha de pren­dre el movi­ment inde­pen­den­tista català. Som cons­ci­ents, d’una banda, que una gran part de la soci­e­tat cata­lana reclama per­sis­tent­ment la uni­tat política, i de l’altra, de les difi­cul­tats que tro­ben deter­mi­nats actors polítics per fer-la rea­li­tat. Des de la pers­pec­tiva de la res­pon­sa­bi­li­tat assu­mida fins ara, i davant els rep­tes que ens plan­teja aquest nou cicle, aquesta demanda d’uni­tat ens com­pro­met i ens inter­pel·la a tots. La uni­tat s’expressa amb clare­dat a la soci­e­tat civil, que segueix mobi­lit­zada amb força i deter­mi­nació mal­grat difi­cul­tats i adver­si­tats. Difícil­ment afron­ta­rem els rep­tes que tenim davant, si no res­po­nem a la uni­tat de la gent, també amb la màxima uni­tat política. L’ano­me­nada “crisi cata­lana” és ja un afer euro­peu. Aque­lla Europa que ens igno­rava i vol­dria mirar cap a l’altra banda quan el Regne d’Espa­nya vul­nera drets i vio­lenta prin­ci­pis democràtics ja no té més remei que parar atenció i mirar amb rigor tots els aspec­tes d’aquesta crisi, i de fer-ho cons­ci­ent que és quel­com que la con­cer­neix direc­ta­ment. Els cata­lans ens hem fet visi­bles, hem gua­nyat el dret a ser reco­ne­guts; som una rea­li­tat política de fet. S’ha tren­cat el pacte de silenci que exis­tia a Europa davant del con­flicte entre Cata­lu­nya i Espa­nya. Van sor­gint ini­ci­a­ti­ves ini­ma­gi­na­bles fa tot just un parell d’anys, vin­cu­la­des a la neces­si­tat de defen­sar prin­ci­pis fona­men­tals davant vul­ne­ra­ci­ons fla­grants per part d’un Estat mem­bre de la Unió.

És l’hora que la veu d’aquesta Cata­lu­nya que es manté mobi­lit­zada, que se sent repre­sen­tada per les idees de radi­ca­li­tat democràtica, de progrés social i lli­ber­tat naci­o­nal en una Europa dels pobles, es faci sen­tir alta i clara al nou Par­la­ment Euro­peu. De totes les elec­ci­ons que venen, en cap hi ha més neces­si­tat d’actuar units que als comi­cis euro­peus. Ara que a Europa es comen­cen a alçar veus llar­ga­ment espe­ra­des, ara que la inter­na­ci­o­na­lit­zació del con­flicte entre Cata­lu­nya i Espa­nya és un fet incon­tro­ver­ti­ble, ara que l’Estat espa­nyol es veu forçat a donar expli­ca­ci­ons per acti­tuds i deci­si­ons que inco­mo­den molts ciu­ta­dans euro­peus, ara és el millor moment perquè la Cata­lu­nya que vol la seva lli­ber­tat naci­o­nal irrompi al Par­la­ment Euro­peu.

Pro­po­sem, per tant, amb més con­vicció que mai, una llista con­junta a les elec­ci­ons al Par­la­ment Euro­peu del pro­per dia 26 de maig. Una can­di­da­tura que recu­lli tota la diver­si­tat del movi­ment inde­pen­den­tista, que pugui gua­nyar amb clare­dat les elec­ci­ons, i enviar un mis­satge inequívoc a Europa i al món. Una can­di­da­tura que posi el dret a l’auto­de­ter­mi­nació dels pobles al cen­tre de l’agenda política euro­pea i faci créixer la soli­da­ri­tat inter­na­ci­o­nal que l’exer­cici d’aquest dret neces­sita.

Fem-ho, tenim més raons que mai. Fem un dar­rer esforç per acon­se­guir que la veu de Cata­lu­nya –que tant el Par­tit Popu­lar, com el Par­tit Soci­a­lista i els popu­lis­tes de Vox i Ciu­da­da­nos vol­drien silen­ciar a Europa– tin­gui la força històrica que aquesta hora demana. Ens hi juguem el futur com a república, com a nació de lli­ber­tats, com a nació euro­pea.

En aquest esforç ens neces­si­tem tots, no hi sobra ningú. I l’hem de fer amb tota la gene­ro­si­tat que el moment ens exi­geix. Per això rei­te­rem els ofe­ri­ments que, per tal de faci­li­tar aquesta llista unitària al Par­la­ment Euro­peu, hem fet des de fa mesos. Encara hi som a temps.