OPINIÓ
SOCIÒLEG - 4 abril 2019 2.00 h

TRIBUNA

Catalans feliços

JOSÉ RODRÍGUEZ - SOCIÒLEG
“Una part dels cata­lans tenim un pro­jecte col·lec­tiu que ens trans­cen­deix

Un recent estudi publi­cat en la revista científica Psy­quia­tric Rese­rach afirma que els cata­lans som els euro­peus més feliços, superant els nòrdics, que han estat sem­pre en els llocs més des­ta­cats des que van començar els estu­dis de feli­ci­tat mun­dial. La teo­ria clàssica ens diu que als països amb millors con­di­ci­ons mate­ri­als, és més pro­ba­ble que hi hagi major nivell de feli­ci­tat. Sabem des de fa molt que a par­tir de cert nivell de riquesa, un incre­ment en aquesta no dona més feli­ci­tat, i a més, les per­so­nes amor­tit­zem ràpida­ment aques­tes millo­res i les obli­dem en la nos­tra sen­sació de feli­ci­tat. Són altres fac­tors afec­tius, de satis­facció per­so­nal, etc., els que defi­nei­xen més la feli­ci­tat entre les per­so­nes que tenen les neces­si­tats bàsiques cober­tes. Exis­teix la hipòtesi que als països nòrdics la com­bi­nació de benes­tar econòmic, ser­veis públics de qua­li­tat, drets soci­als i lli­ber­tats avançades i, en espe­cial, un sen­ti­ment d’iden­ti­tat naci­o­nal cívic que fa que els ciu­ta­dans d’aquests països se sen­tin part d’una comu­ni­tat que els trans­cen­deix és el que els fa sen­tir més feliços. A Cata­lu­nya tenim un benes­tar econòmic bo, però no arriba al nivell dels nòrdics i els nos­tres ser­veis públics, tot i ser els d’uns països avançats, que­den empe­ti­tits si els com­pa­rem amb els dels escan­di­naus. També els nos­tres drets i lli­ber­tats en una democràcia amb greus falli­des com l’espa­nyola és infe­rior a la dels nòrdics. Quin és el fac­tor, doncs, que ens fa assem­blar-nos, i fins i tot superar, als nòrdics? Segons les con­clu­si­ons de l’estudi, “Cata­lu­nya és una regió ben dife­ren­ci­ada de la resta de l’Estat espa­nyol, amb con­si­de­ra­bles diferències entre ètnia, valors cul­tu­rals i con­di­ci­ons econòmiques, i és pos­si­ble que aques­tes diferències expli­quin les nos­tres con­clu­si­ons”.

I aquí és on vull entrar i fa que aquest arti­cle sigui d’opinió política i no de divul­gació sociològica. A Cata­lu­nya, des de fa uns anys, hi ha un pro­jecte com­par­tit com a mínim per la mei­tat de la població. Aquest pro­jecte genera sen­ti­ment de per­ti­nença, ajuda a crear una visió que ens trans­cen­deix, ens per­met sen­tir-nos més iden­ti­fi­cats amb els nos­tres veïns i ens fa sen­tir més útils. Una soci­e­tat amb ciu­ta­dans feliços no només reque­reix un benes­tar econòmic. També una sen­sació de pro­jecte col·lec­tiu com la que tenen els nòrdics. Quan des dels polítics antiin­de­pen­den­tis­tes es diu que el pro­jecte sobi­ra­nista divi­deix i ens debi­lita com a soci­e­tat, men­tei­xen. Una part molt impor­tant dels cata­lans tenim un pro­jecte col·lec­tiu que ens trans­cen­deix, ens uneix i ens crea il·lusió i sen­tit de per­ti­nença i d’iden­ti­tat. I és segu­ra­ment la prin­ci­pal carta amb la qual comp­tem els inde­pen­den­tis­tes. A nosal­tres ens fa feliços llui­tar per la nos­tra causa, i això ens fa imba­ti­bles.