Compte enrere per a la llei electoral

Els partits discuteixen per primer cop en el Parlament un text que permeti substituir la Loreg

Els grups continuen encallats en la conversió dels vots en escons

CiU, ERC, ICV i la CUP han pactat una llei de mínims sense el model

04/05/15 02:00 BARCELONA - EMMA ANSOLA
La ponència de la llei electoral, en una reunió Foto: Juanma Ramos.
A Lleida, 21.721 vots van donar un escó; a Barcelona en calen 48.960

Per primera vegada en la història el Parlament debatrà aquesta setmana una proposta de llei electoral per a Catalunya. El redactat del text s'ha treballat al llarg dels últims mesos per tots els grups parlamentaris, però el desacord pel capítol que fa referència a la distribució de vots en escons continua, la qual cosa impedeix assolir la quantitat de 90 diputats que en requereix l'aprovació.

Tanmateix, un acord de mínims entre CiU, ERC i ICV en altres àmbits de la llei, al qual el PSC es resisteix, ha permès traslladar-ne el debat al ple de dimecres 6 de maig. Això permetrà, d'una banda, fer públiques les discrepàncies eternes sobre el sistema electoral –la distribució de vots en escons– i, de l'altra, tenir l'última oportunitat per consensuar un acord que permeti aprovar un text abans que acabi aquesta legislatura el mes de juliol.

Quan falten dos dies per un debat inèdit, i tot i que les reunions entre els partits s'aniran succeint fins dimecres, continuen les diferències pel que fa a la fórmula màgica que ha de permetre obtenir un resultat electoral més proporcional que l'actual sense que minvi la representació del territori. Però acostar-se a la prescripció “una persona, un vot” no és tasca fàcil ja que, el que es coneix com a recompte únic –defensat pel PSC, PP, C's i ICV– faria perdre representació del territori, especialment a la demarcació de Lleida. CiU i ERC ho descarten precisament per la pèrdua de diputats territorials. La disputa també té a veure amb les zones on els partits fan la seva collita de vots.

El valor dels vots

Tradicionalment el PSC és fort a la zona metropolitana, on recull la majoria de vots, mentre que CiU i ERC també ho fan a les zones rurals. A tall d'exemple, cal tenir en compte que en les últimes eleccions catalanes un escó a la demarcació de Lleida es traduïa en 21.721 vots, mentre que el mateix escó a la circumscripció de Barcelona requeria 48.960 votants. Reparar questa desigualtat amb una fórmula nova ha encallat fins ara totes les negociacions durant els últims 34 anys. Els partits s'acusen mútuament de manca de voluntat política.

La proximitat del 27-S tampoc ajuda a resoldre la situació, ja que un dels objectius de la nova llei és la creació d'una sindicatura electoral en substitució de l'actual junta central, que supervisaria les eleccions del setembre. Pel bloc sobiranista, aquesta és una de les raons principals per les quals ara per ara el PP, el PSC i C's no donaran
suport a una nova llei. L'atenció, però, està posada en el PSC, que ja ha dit que no donarà suport a un text que no inclogui sistema electoral perquè es tractaria d'un mer maquillatge. Els socialistes han defensat sempre el sistema alemany de doble papereta que inclou, d'una banda, recompte únic, i de l'altra, un segon càlcul per circumscripcions que, segons CiU, no ajuda a millorar en cap cas la proporcionalitat entre vots i escons.

A més, es retreu als socialistes un enrocament en el sistema que impedeix tirar endavant una nova llei en uns moments en què la ciutadania reclama més participació i transparència i més control de les despeses. Van ser precisament aquests motius els que van fer que al mes de febrer, CiU, ERC i ICV optessin, primer, per acordar altres apartats
de la llei que milloressin
la norma espanyola que s'aplica i, segon, que optessin per destinar esforços a ampliar el consens i obtenir, al juliol, els imprescindibles noranta diputats.

L'acord embastat sense sistema electoral que els partits avaluaran en el ple del dia 6 inclou una sindicatura electoral catalana, la obligació que els polítics estiguin censats en la demarcació on es presenten, blocs informatius en funció de l'interès periodístic, votació anticipada i la reducció de la despesa electoral.

LES FRASES

És una data històrica que els grups han d'afrontar amb capacitat de cessió
Francesc Homs
CONSELLER DE LA PRESIDÈNCIA
És una proposta que pot acabar generant ciutadans de primera
i de segona
Celestino Corbacho
DIPUTAT DEL PSC

ICV força el debat a l'inici de la campanya del 24-M

El primer intent per debatre la llei electoral al maig havia de ser un mer tràmit per impulsar i fomentar un acord definitiu al juliol. Tanmateix, la decisió d'ICV de presentar com a esmena a la totalitat el seu propi model de distribució d'escons ha fet que el debat que s'enceti dimecres vinent en el ple sigui molt dens i serveixi per visualitzar les enormes diferències que els partits mantenen per decantar-se per una fórmula o per una altra. I això passarà a les portes d'una campanya electoral. De fet, segons com prosperi el debat es podria donar per tancat l'enèsim intent de disposar d'una llei pròpia com tenen la resta de comunitats autònomes.

El principi d'acord entre CiU, ERC i ICV plantejava que, en el cas que es mantingui el desacord en un nou sistema electoral, s'optaria per aplicar l'actual forma de distribució d'escons amb la incorporació de petites millores com les llistes desbloquejades, en què els votants poden triar els noms de la llista electoral. És un canvi que el PSC veu insignificant. Ara ICV, tot i el principi d'acord, proposa el model holandès com a sistema de consens, que es basa en el recompte únic i la designació de diputats per vegueries. El PSC ja ha dit que ho veu bé i fins i tot el PP i C's l'han elogiat, però CiU i ERC no el comparteixen. ICV, que creu que és la fórmula que conjuga més proporcionalitat i igual representació territorial, vol que la resta de partits es retratin i que ho facin aviat; de fet, en campanya.

Darrera actualització ( Dilluns, 4 de maig del 2015 02:00 )