Les tres claus de la campanya

La Vanguardia en català | 04/05/2015 - 00:00h


Enric Sierra


L'enquesta electoral que publiquem avui deixa clar que la lluita per l'alcaldia de Barcelona continua sent un combat a dos, entre l'alcalde Xavier Trias (CiU) i l'aspirant Ada Colau (Barce­lona en Comú), encara que la irrupció de la CUP rebaixa l'expectativa que tenia l'antiga portaveu dels desnonats immobiliaris fa molt pocs mesos. El sondeig també aclareix que la majoria absoluta requerirà d'almenys tres partits, de manera que cap de les combinacions de partits preferides pels electors (CiU-ERC, BComú-ERC o CiU-PSC) no serà suficient per governar.

Novament, la campanya que comença aquesta setmana pot ser determinant sobretot per als partits que tenen un gran número d'indecisos o de vot ocult. Aquí hi ha precisament tres sigles que, per ­diferents motius, no passen pel seu millor moment (CiU, PSC i PP). De tots aquests, els convergents són els que conserven una certa fidelitat malgrat la gran fuga de vots que estan tenint en l'àmbit general cap a ERC. No obstant això, sembla que per a CiU aquest transvasament sigui menor a l'Ajuntament de Barcelona que a escala catalana. Per tant, la gran incògnita serà saber què fa aquest gran percentatge de votants tradicionalment nacionalista, socialista i popular. Continuaran fidels, s'abstindran o transvasaran cap a les noves marques emergents que lideren a la capital catalana Ada Colau, Carina Mejías (Ciutadans) i María José Lecha (CUP)? Aquí tenim la primera clau de la campanya. Aquests tres partits hauran de fer bé els deures per mobilitzar els seus propis electors més que per convèncer els dels seus rivals.

En canvi, els votants de BComú, Ciutadans, ERC i la CUP no tenen gaires dubtes. Per això, aquestes formacions hauran d'esforçar-se a pescar a la gran bossa d'indecisos per intentar millorar les tendències que assenyalen les enquestes. Hauran de passar a l'atac i assumir l'alt risc de patir alguna relliscada, ja que els candidats d'aquests partits són principiants en la batalla electoral de Barcelona. Aquesta és la segona clau: evitar errades. I aquesta és la raó per la qual l'alcalde Trias rebutja debats cara a cara amb els seus rivals. Si els nous estan obligats a arriscar-se, el favorit a revalidar el càrrec no vol cometre cap error ni donar marge als aspirants. La gent el prefereix com a alcalde i aprova, encara que molt just, la seva acció de govern dels últims quatre anys.

La tercera clau de la campanya serà el to contingut dels candidats. Tots saben que el Consistori que sortirà de les eleccions del 24-M serà el més fragmentat de la història de Barcelona i que no es poden permetre trencar ponts amb cap formació pel que puguin necessitar. La precampanya ha estat un exemple en aquest sentit i, més enllà de la discrepància po­lítica, no hem vist l'agressivitat personal que apareix en altres escenaris electorals. Qui es mogui d'aquesta tendència pot quedar fora de la foto.