SOCIETAT
BARCELONA - 4 maig 2016 2.00 h

Les lleis ‘tenalla' no frenen la vitalitat del català a la xarxa

 La Plataforma per la Llengua denuncia que durant el 2014 l'Estat espanyol va fer 64 lleis en què s'imposa l'ús del castellà

 La vitalitat de la llengua pròpia del país queda reflectida a internet

JORDI PANYELLA - BARCELONA

Si el futur es decideix a internet i al món de les xarxes socials, el futur de la llengua catalana està més que assegurat i res hi podran fer els intents de l'Estat espanyol de laminar-ne l'ús a través de diverses lleis que obliguen a fer servir el castellà. Aquesta és, a tall de resum, la gran conclusió que s'extreu de l'informe sobre l'estat de salut del català fet públic ahir per la Plataforma per la Llengua, en què es destaca la vitalitat del català a les xarxes socials i les perspectives de millora en territoris com ara el País Valencià, les Illes i la Franja amb els canvis de govern.

Per Òscar Escuder, president de l'entitat, la situació de la llengua es resumeix de la manera següent: “Allí on no hi ha una imposició del castellà a través d'alguna norma legal, la llengua és més viva; en canvi, on hi ha més pressió de l'Estat costa més que avanci el seu ús.” Una de les denúncies que fa la Plataforma es concreta en el fet que l'any 2014 l'Estat espanyol va tirar endavant 64 lleis noves que establien l'obligació de fer servir el castellà en àmbits molt diversos, com ara el de la toponímia o l'etiquetatge. En canvi, en el mateix període només es van dictar dues lleis, de regulació comercial i d'ensenyament, en què s'establia l'obligació de fer servir el català.

En el terreny de les lleis, la Plataforma recorda que l'últim informe dels tècnics del Consell d'Europa que fan el seguiment del compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries va fer sis advertiments a Espanya d'àmbits que havia de rectificar per ajustar-se al compliment de la norma, i en cap cas n'ha fet cas. Entre aquests advertiments hi ha el de la capacitació lingüística del personal de l'administració de l'Estat que treballa a Catalunya o l'existència de marcs legals en què es discrimina el català, com és la llei orgànica del poder judicial. La Plataforma va tornar a insistir ahir que en l'àmbit de la justícia és on més problemes està trobant la normalització del català. “En aquest àmbit no hem estat capaços de trobar-hi cap dada positiva”, va dir gràficament Escuder.

Les bones notícies en matèria lingüística s'han de buscar a la xarxa. Per exemple, el nombre d'articles en català a la Viquipèdia ja arriba als 500.000, i se situa al davant de llengües com ara l'àrab, el finès o el turc. També es destaquen dades com per exemple la que indica que sis dels deu principals webs del món tenen versió en català.

L'estudi també recull l'impacte negatiu en el català de l'acció dels governs del PP a les Illes Balears, el País Valencià i Aragó i s'observa amb optimisme els canvis polítics en aquests territoris.

LA FRASE

En l'àmbit de la justícia no hem estat capaços de trobar cap dada positiva en relació al català
Òscar Escuder
PRESIDENT DE LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA

LA XIFRA

75
per cents d'advocats.
Se'ls ha demanat que canviïn del català a castellà en l'exercici de la seva professió.

100.000 parelles de voluntaris per la llengua

En els 13 anys del programa de parelles lingüístiques s'ha arribat a les 100.000 parelles integrades per un voluntari catalanoparlant i una persona que vol aprendre la llengua a través de la pràctica.

La televisió de l'Alguer torna a emetre en català

‘Miques de Vida Algueresa' és el programa en llengua catalana que emet la televisió de l'Alguer des del febrer passat. El presentador és Michelle Serra, amb experiència a Radio Onda Stereo.

Les Balears, el territori amb més catalanoparlants

El govern popular a les Balears no ha impedit que el català sigui parlat pel 80,5% dels ciutadans de les Illes. D'aquesta manera, les Illes són el territori dels Països Catalans amb més catalanoparlants.

El 72% dels francesos, a favor de la cooficialitat

Un 72% dels francesos és partidari que el català sigui cooficial a la Catalunya del Nord. Aquest percentatge s'enfila fins al 85% quan es pregunta als mateixos ciutadans nord-catalans.

El debat sobre el rang del català en un estat propi

En relació amb el debat sobre la llengua en un hipotètic estat català, el president de la Plataforma, Òscar Escuder, assegura que “volem la millor situació per al català però sense perjudicar ningú”.