POLÍTICA
MADRID - 4 maig 2017 2.00 h

El PNB obté avantatges milionaris pel sí a Rajoy

 El govern basc recupera 1.400 milions de la quota dels darrers deu anys i es garanteix una rebaixa en anys successius

 El PSOE, Podem i ERC rebutgen els comptes i ataquen el PP per la corrupció

MONTSE OLIVA - MADRID

El govern d'Iñigo Urkullu disposarà de 1.400 milions d'euros addicionals com a conseqüència de la revisió a la baixa de la quota basca dels darrers deu anys, temps durant el qual les negociacions havien quedat bloquejades. I no només això, en els anys successius, obtindrà una rebaixa d'uns 500 milions d'euros pel que fa a les aportacions que Euskadi ha de fer a l'Estat. Aquest va ser el primer escull que va haver de salvar l'executiu de Mariano Rajoy perquè el PNB acceptés negociar el seu sí al pressupost estatal per al 2017. El següent pas va ser el de garantir-se inversions de 4.000 milions a la Y basca fins al 2023 i la seva futura connexió –el 2025– amb França, així com deduccions en la factura elèctrica a les empreses.

Rajoy i el president del PNB, Andoni Ortuzar, van segellar ahir al matí l'acord a Madrid –en una trobada privada– i poc després el portaveu del grup, Aitor Esteban, va fer públic el seu contingut. Això sí, el dirigent basc no va voler entrar en el detall de les xifres econòmiques de l'operació de suport als comptes actuals, mentre avançava que el pacte no condiciona el paper que hagi de jugar el PNB en el pressupost de l'Estat per al 2018 que Rajoy ha de presentar abans de l'estiu.

La corrupció, de fons

Esteban, en tot cas, va admetre que no havia resultat agradable negociar amb els casos de corrupció que s'han succeït les darreres setmanes, si bé va insistir que s'havia de saber distingir entre el que està investigant la justícia i la situació de l'economia.

La corrupció, precisament, va ser un dels arguments usats per l'oposició per justificar la presentació de les esmenes de rebuig que avui i demà es debaten al Congrés. El portaveu del PSOE, Antonio Hernando, els va recordar la “indignació” i la “vergonya” que han produït els darrers casos, incidint que tot plegat fa que el PP es presenti a aquest ple amb la “credibilitat i la confiança sota mínims”. Tot i haver basat bona part de les crítiques a Rajoy al fet que està envoltat de corrupció, els socialistes han reiterat aquests dies el seu nul interès a implicar-se en la moció de censura que presentarà Podem. Els morats també van dedicar el gros dels atacs als embolics amb la justícia en què a hores d'ara estan immersos els populars. Tant és així que Joan Mena, d'En Comú, lamentava que el PNB doni suport als comptes perquè això vol dir “avalar la continuïtat de la màfia popular”.

Per la seva banda, el portaveu d'ERC, Joan Tardà, també es va acarnissar amb la corrupció que assetja el PP i el fet que, en comptes de prioritzar les classes treballadores, aquests comptes busquin només beneficiar “els rics”. “Als que pagaven els sobres de Bárcenas”, va reblar. El republicà també va centrar bona part del discurs a denunciar el “fracàs” i les “mentides” que contenen les xifres discutides al Congrés, mentre insistia en “l'espoli” que suposa per als Països Catalans. Tardà va tancar el torn de debat que es va celebrar al llarg del dia d'ahir i que s'havia iniciat amb la notícia del suport dels cinc diputats bascos als comptes que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, celebrava des de la tribuna d'oradors, mentre defensava un pressupost que garantia que és “més social que mai”.

Votació delicada

Avui, si més no, i després de les intervencions del PDeCAT i la dels altres grups del mixt que defensaran les seves esmenes de rebuig –Compromís, EH Bildu i Nova Canària–, el PP haurà de superar les votacions. Davant la previsió que tirin endavant gràcies a l'empat tècnic a 175 vots, les diferents formacions han extremat les precaucions perquè no falti ningú a l'hemicicle i, sobretot, que tothom tingui molt clar quin botó ha de prémer. Si per error es produeix un únic vot més, ja sigui a favor o en contra, podria suposar un daltabaix per a Rajoy –que hauria de retirar els comptes– o un triomf per als populars, que no haurien de passar per les tres votacions successives per confirmar un empat que permetrà que els comptes es continuïn tramitant.