Catalunya i els ‘seus’ catalans

 04/06/2016 01:29

E ls que per circumstàncies professionals anem amb assiduïtat a altres ciutats espanyoles veiem amb una certa estupefacció que als catalans se’ns tracta (i mes si lluïm la Creu de Sant Jordi) com si tots fóssim independentistes, cosa que no és certa malgrat la pesada propaganda sobre el procés Palau de la Generalitat, les seus de partits independentistes, els mitjans subvencionats i les seus de l’ ANC , Òmnium Cultural o els municipis involucrats en l’ Associació de Municipis per la Independència .

A més els independentistes no constitueixen un bloc homogeni i estem veient les desavinences entre els tres partits que en teoria impulsen el procés al Parlament de Catalunya ( Convergència, ERC i la CUP), que fan fins i tot complicada l’aprovació del pressupost de la Generalitat.

Catalunya és i ha estat sempre una societat plural com s’ha demostrat en el pluripartidisme que ha aflorat aquí en els resultats electorals. El mateix rebuig de l’eliminació del monument a la batalla de l’ Ebre a Tortosa amb gairebé un 70% de vots a favor de deixar-lo vigent mostra aquesta heterogeneïtat.

Per això crec que es fa necessari que els governants democràtics que representen a tots els que “ vivim i treballem” a Catalunya deixin de prendre la seva part dels catalans pel tot quan fan les seves rodes de premsa en altres ciutats espanyoles o quan participen en activitats a l’estranger provant de vendre el pretès “estat propi” davant les audiències internacionals.

Una majoria dels catalans voldríem que les relacions intraespanyoles fossin millor de les que ara existeixen, però crec que puc dir que a molts dels que pensem així ens molesta que quan anem a altres ciutats espanyoles se’ns confongui amb independentistes pel simple fet que el president de la Generalitat o alguns altres polítics embolicats en el procés diguin que “els catalans volem la independència”

I com és possible, per exemple,que el conseller Josep Rull aprofiti la seva participació en una conferència preparatòria de la conferència de les Nacions Unides Habitat III per dir-li al secretari general de les Nacions Unides (que ja va negar el dret de Catalunya a l’autodeterminació) que “sóc membre d’un govern que està treballant per convertir-se en un estat independent”?.

Els nostres governants han d’assumir que han estat elegits democràticament per governar una població plural i no només per representar els seus, que és el que passa en les dictadures.