OPINIÓ
4 juny 2016 2.00 h

VUITS I NOUS

‘Mecagoencony'

MANUEL CUYÀS

A les seves Memòries, Jordi Pujol assevera que de tant en tant a Catalunya li falta un mecagoencony, diu ell, “com el que proferia de vegades el meu avi Soley mentre treballava a les feixes o aparellava els cavalls a l'era de la masia”. Ja sé que no és moda citar Jordi Pujol, i que fins i tot pot ser contraproduent, però jo tiro endavant. Sé també que si Jordi Pujol en la seva vida d'activista i política va ser un productor constant de mecagoenconys, perquè, si no, no s'explicarien ni els fets del Palau, ni la presó, ni la fundació de CDC, ni la nit del 23 de febrer, ni la creació de TV3 ni moltes obres del seu govern, n'hi va faltar un, li va faltar el mecagoencony personal i familiar que li hauria evitat la situació en què es troba. Els cops a la taula de casa són els més difícils i, la seva contenció, la de conseqüències més fatals.

Jo parlo aquests dies amb molta gent, com parlo també amb mi mateix, i el que la gent diu i el que jo em dic és que a Catalunya hem arribat al moment polític del mecagoencony, projectat sobre la CUP, la formació que amb les seves exigències i les seves justificacions dels aldarulls a l'aire lliure farà fracassar el procés, farà fracassar la política ordenada i ho farà fracassar tot. Convergència i ERC, units en el Junts pel Sí, van buscar el suport de la CUP perquè deien que els unia el “trencament amb Espanya”, que era l'objectiu electoral. Devia ser l'únic objectiu comú, i encara jo el posaria en dubte, perquè en tots els altres la divergència és tan gran i fins i tot contradictòria que els electors tant d'ERC com de Convergència, que un dia s'hauran de tornar a retratar a les urnes, no entenen ni accepten concessions impossibles que els alteren el programa polític i el programa de vida i els posen en risc els béns mobles i immobles. Jo no sé si la CUP perdrà o guanyarà vots. Fins i tot diria que li és indiferent perquè ja té el carrer, que en aquest temps de ser al Parlament ha treballat a fons. Sí que sé que CDC i ERC, i de propina el procés, en poden perdre molts. L'oposició s'ho mira amb un silenci i una complaença que ho diuen tot.

Primer la CUP va fer gràcia, sobretot entre els que ignoraven com actuaven en els ajuntaments on ja tenien presència: aquelles samarretes, aquella manera nova de parlar i comportar-se, aquella “coherència” que tothom veia pertot, aquell “antisistema” que es preveia domesticable. Artur Mas encara va amb un document a la butxaca, versió notarial del lliri a la mà, que dóna crèdit a la CUP. Alguns van arribar a dir que els seus militants i simpatitzants eren els fills de Convergència. O d'ERC. Puigdemont i Junqueras, no us deixeu usurpar la primogenitura: un bon mecagoencony com el de l'avi Soley, que comença a ser tard.